La projecció del documental La mente en blanco, de Juan Cruz, que gira al voltant de la realitat de les persones adultes dins de l’espectre autista, va servir per posar la cloenda el passat 19 de març als actes impulsats per l’Ajuntament de l’Hospitalet amb motiu de la Setmana del Cervell. El director i la Dra. Pino Alonso, cap del Servei de Psiquiatria de l’Hospital de Bellvitge i investigadora de l’IDIBELL, van mantenir un interessant col·loqui després de la projecció.
La pel·lícula de Juan Cruz, codirector de Tapas i Covards amb Jose Corbacho, recull una sincera conversa entre el dibuixant i guionista de còmic Miguel Gallardo, pare de la Maria, una jove amb autisme i protagonista de la seva novel·la gràfica María y yo, i Marco Navas, escultor miniaturista amb Asperger.
En el decurs de la conversa entre Gallardo, mort l’any 2022, i Navas s’exploren els prejudicis i les realitats quotidianes del que suposa un trastorn de l’espectre autista una vegada superada la infància des de la seva pròpia experiència: la d’un “aspi” en el cas del miniaturista, i la de pare d’una noia amb autisme en el del dibuixant.
En acabar la projecció, la Dra. Pino Alonso va realitzar un breu repàs de les preguntes que donen context a la realitat dels trastorns de l’espectre autista avui, des del seu origen, diagnòstic, diferències entre sexes o la necessitat de tractament, per concloure que ”hem entès que, la neurodiversitat que representa tenir TEA, és quelcom que no desapareix amb la infantesa. En les formes amb més necessitat de suport, o en aquells pacients amb trastorns de salut mental comòrbids –especialment ansietat i depressió-, necessitaran d’abordatges psicològics, d’acompanyament i de vegades, farmacològics, per adaptar-se millor a la vida adulta”.
En aquesta línia, també va destacar l’evolució en el diagnòstic, de forma que “cada vegada entenem més l’autisme no com una malaltia, com havia passat fins fa poc, sinó com a una forma de neurodiversitat, una forma alternativa o diferent de neurodesenvolupament”.
De la seva banda, Juan Cruz va assegurar que davant la tendència més habitual de prejutjar conductes que no són les habituals “hem de ser capaços d’observar un moment i ser una mica més pacients amb les dinàmiques de les persones amb algun trastorn de l’espectre autista”.