“Ara moltíssimes més nenes juguen al futbol, però cal continuar avançant i cercar aproximar-nos a les condicions dels nois”
Tot i que des dels set anys jugava al futbol onze, l’Andrea Burgos no va dubtar en fer el pas al viral model de la Queens League ara fa tres anys, disposada a viure una experiència diferent, que de moment li fa gaudir de cada partit i l’ambient espectacular que s’hi viu.
- Com s’arriba a ser jugadora de la Queens League?
Tot comença fa gairebé tres anys, quan es va posar en marxa el format femení de la Kings League. Aleshores vaig intentar entrar-hi, però no va acabar de sortir bé. L'any passat, mig de broma amb unes amigues vam decidir tornar a provar-ho, encara que jo estava a punt de fitxar per un equip federat. No tenia gaires expectatives, però vaig anar passant filtres, fins que vaig arribar a l'últim, el draft. Em vaig quedar a les portes, però em van incorporar a una bossa de reserva. Una setmana després es van posar en contacte amb mi per incorporar-me a l'equip de Porcinas, que presideix l’Ibai Gómez. Vaig començar a entrenar amb elles i al següent split (temporada) vaig jugar tots els partits menys el primer.
- No sabia que era un procés de selecció tan rigorós…
De fet, l'oferta per incorporar-se a la Queens es publica a la pàgina d'infojobs. És una oferta de treball on t'inscrius, afegeixes la url del vídeo que hagis creat i vas passant filtres.
- I després vas viure l'agitació del mercato…
Quan acabo la temporada al desembre i després de les vacances de Nadal, al gener va arribar el mercat de fitxatges professional, on moltes jugadores canvien d'equip. Em fitxa llavors un altre equip, Pio, però com a jugadora reserva, substituint una jugadora lesionada. Quan la jugadora es va recuperar em va tocar tornar a la borsa de treball. Però just abans de formalitzar aquest procés em va trucar un altre equip, El Barrio, que és on estic jugant ara. I aquí fa més de dos mesos, però amb l'inconvenient d'haver-me incorporat a la meitat de l'split.
- Aleshores, eres jugadora de futbol onze professional?
Sí, tot just abans d'incorporar-me a la Queens League, era jugadora del Llevant Badalona. Vaig començar a jugar la temporada 2007-2008, amb 7 anys, en un equip de la meva ciutat, Sabadell, en què jugava amb nens. Vaig estar quatre anys jugant amb nens i ja a infantil vaig passar a jugar a l'equip femení. Aquests van ser els últims anys de futbol 7. El 2022 em vaig traslladar a Sant Boi i vaig deixar el futbol una mica de banda perquè la conciliació amb la feina era molt difícil. Després, el febrer del 2023, vaig començar a jugar de nou, ara al Sant Boi i d'aquí vaig passar al Llevant Badalona. De fet, el dia del meu darrer entrenament amb el Llevant Badalona va coincidir amb les proves per al primer intent a la Queens, ho vaig fer tot seguit el maig del 2024.
- Se't va plantejar llavors una elecció complicada entre el futbol federat i la Queens?
Vaig veure clar que l'opció era la Queens per molts motius. A més, la situació al Llevant Badalona era una mica complicada per tot l’enrenou que hi va haver amb el canvi de camp i de ciutat. Em vaig dir que era el moment de viure l'experiència, perquè és una experiència, i que duri allò que hagi de durar, i que jugui el que hagi de jugar. Entreno a nenes d'infantil al Llevant Badalona i jo ho dic a les meves jugadores: quan sigueu grans, entreu a la Queens League, perquè si ho aconseguiu us pagaran per fer alguna cosa que us agrada, i a tothom li agrada sortir per la tele, les fotos amb famosos, promocions, regals… No és una cosa que puguis fer tots els dies.
- Què t'agrada més de l'experiència?
Quan veus els partits des de casa et sorprens d'algunes errades o jugades espectaculars, però quan ets dins del camp amb els llums, les càmeres, la gent… És un pavelló de gespa artificial on hi ha un so ambient espectacular. S'escolta més la cridòria, el bombo, la música o els comentaristes que qualsevol ordre des de la banqueta o un comentari de les teves companyes. En un camp de futbol normal això no et passarà i és cert que et sorprèn força. És pur xou, espectacle. I em va sorprendre que encara que estiguis al costat de la teva companya, o li pegues un superxiscut o no t'escolta. A mesura que avança la jornada, el pavelló es posa a petar i la gent anima amb força. Gairebé tots els equips tenen la grada d'animació, un grup de persones que animen amb bombos, banderes. La nostra, la barriada, ens regala llaminadures, premia la millor jugadora del mes; la més alegre, la més graciosa i això al final dona molta vidilla.
- I després hi ha el contacte amb els famosos…
Hi ha gent que no ho veu normal, però et vas creuant amb els streamers famosos que són presidents dels diferents equips. L'altre dia un nen al·lucinava a la grada en veure DJ Mario comentant el partit. Personatges que has vist a youtube resulta que ara t'hi creues normalment i al principi això és una cosa que em va sorprendre una mica.
- Com concilies entrenament com a jugadora, amb les teves nenes i la feina?
Ho tinc tot força quadrat. Treballo al matí i els entrenaments són a la tarda. Amb El Barrio entreno dos dies i amb les nenes, tres.
- Les teves companyes de feina segueixen els partits?
Sí, i tant. Moltes han vingut a veure'm jugar, els encanta i els fa molta il·lusió portar els fills, que estan encara més encantats. He regalat samarretes a companyes per a les seves filles i també he anat a veure-les jugar-hi.
- Enyores alguna cosa del futbol gran?
No, però si el format Queens s'apliqués al futbol 11 seria fantàstic, perquè m'encanta l'11 contra 11. He jugat contra el Barça, contra l'Espanyol, a Anoeta, a Valdebebas… És l'única cosa, per tota la resta no ho trobo a faltar per a res.
- Creus que pots arribar a triar entre futbol o infermeria a nivell professional?
Es pot compaginar i a més a més la remuneració de la Queens no és tan alta com dedicar-se en exclusiva. Victor és molt bon porter i segurament estarà cobrant força més que jo, però mentre ho pugui compaginaré faré les dues coses sempre.
- Creus que la Queens ajuda a millorar el nivell i la visibilitat del futbol femení?
La visibilitat si, perquè Piqué, Ibai i companyia li estan donant molt de bombo i obrint franquícies a tot el món, la Queens League impacta sobre el futbol federat, perquè hi ha noies que podrien estar jugant en equips de màxima categoria. A la Queens hi ha jugadores que han estat planter de l'Espanyol, o del Barça, però és que les condicions de la Queens poden arribar a ser fins a tres vegades millors que les dels equips federats, aquest és el veritable problema del futbol federat. Abans de fitxar pel Llevant Badalona pagava per jugar! Potser la Queens contribueix a canviar aquesta situació, però abans haurien de canviar també moltes altres coses. És un camí llarg. La situació del futbol femení ha anat millorant al llarg de tots aquests anys, perquè quan vaig començar a jugar fa 17 o 18 anys no es pensava que arribaria on som ara. Ara moltíssimes més nenes juguen al futbol, però cal continuar avançant i cercar aproximar-nos a les condicions dels nois. És un procés.
- El teu somni a la Queens League?
Tenir estabilitat, jugar més minuts, i encara que no sigui una golejadora, fer alguna cosa al camp que es pugui convertir en viral: un gol, una assistència… Al final, sobretot joc perquè m'agrada, perquè és la meva passió; si una setmana no puc anar a entrenar o jugar el partit, noto que em falta alguna cosa, el meu cos necessita aquesta estona de desconnexió, de ser jo mateixa i gaudir. Necessito aquest moment off. I si s'acaba doncs tornaré al futbol 11 o a la patxanga dels diumenges.
