L’estudi conclou que la introducció de programes educatius prevé les addiccions als videojocs i als jocs d’aposta
El material didàctic, presentat fa un any, ha estat sotmès a una revisió després d’aplicar-se com a prova pilot amb l’alumnat de 3r i 4t d’ESO en l’Escola Virolai i en l’Institut Bellvitge
En 15 anys s’han multiplicat per cinc els joves entre 16 i 21 anys atesos a la Unitat de Joc Patològic de l’Hospital Universitari de Bellvitge
Una prova pilot duta a terme en dos instituts d’ESO de l’àrea metropolitana de Barcelona demostra que la introducció en les aules de programes educatius prevé les addiccions als videojocs i als jocs d’aposta, així com permet sensibilitzar els adolescents i el professorat sobre els riscos que suposen aquestes activitats d’oci.
El material que s’ha posat a prova en un pilot en dos centres educatius (l’Escola Virolai i l’Institut Bellvitge) és la unitat didàctica Què t’hi jugues?, adreçada a l’alumnat de 3r i 4t d’ESO. Les activitats, dissenyades per a ser implementades a l’aula, estan programades a partir de les competències de l’àmbit Cultura i Valors Ètics del currículum de secundària.
El material didàctic ha estat creat pel Consell de l’Audiovisual de Catalunya (CAC), a través del programa eduCAC, en el marc d’un estudi científic de la Unitat de Joc Patològic de l’Hospital Universitari de Bellvitge (HUB) i l’Institut d’Investigació Biomèdica de Bellvitge (IDIBELL).
Els continguts educatius del projecte, que va ser presentat ara fa un any, han estat sotmesos a una fase d’intervenció i de pilotatge en els dos centres educatius esmentats.
En cada centre s’han definit dos grups d’alumnes, un grup experimental i un grup control, en funció de si han participat en la intervenció a l’aula o no. Ambdós grups han respost qüestionaris a l’inici i al final del pilotatge que han estat analitzats pels professionals clínics. L’alumnat del grup experimental, després de treballar els continguts, ha elaborat productes audiovisuals en els quals integra reflexions i coneixements sobre el que ha après. Alguns s’han decantat per narrar partides de videojocs tot adoptant rols diversos (casters, jugadores i jugadors), i d’altres han triat els podcasts.
Un cop acabat el pilotatge, la unitat de Joc Patològic de l’HUB ha analitzat les dades per extreure’n conclusions i el programa eduCAC ha modificat la unitat didàctica a partir de les valoracions dels docents que han participat en el pilotatge.
Pel que fa als resultats i en relació amb els videojocs, s’ha observat què:
- La intervenció a l’aula a través de les activitats de la unitat didàctica eduCAC implica una reducció de la intensitat i la freqüència en l’ús de videojocs. Abans de la intervenció sobre un 24% de l’alumnat jugava entre 5-7 dies la setmana. Després de la intervenció el mateix percentatge es situa sobre el 4%. Aquesta troballa constata que la unitat didàctica té efectes positius en la prevenció.
- Els factors que augmenten les conductes de risc per arribar a tenir una conducta addictiva amb els videojocs són: ser noi i fer-ne un ús intensiu.
Pel que fa als jocs d’atzar s’ha observat que:
- Després de la intervenció, l’alumnat identifica millor les conductes de risc i les conductes problemàtiques associades al joc d’aposta.
- Sovint s’observa que l’alumnat normalitza el joc amb rasques, bingos, pòquer, etc., i no inclou/no reconeix aquestes pràctiques dins els jocs d’atzar.
- L’edat (a més edat, més risc), el grau de distorsions cognitives associades al propi joc, i la intensitat d’ús dels videojocs són factors de risc per arribar a tenir una conducta addictiva.
Cal destacar que en tots els casos les dades de l’alumnat són dades auto referides, és a dir que el propi alumnat considera o no que compleix uns criteris, però no és en cap cas un diagnòstic clínic.
Els resultats s’han presentat durant el mes de setembre a l’equip directiu i als docents de l’Institut Bellvitge i de l’Escola Virolai. Durant la sessió s’ha informat als centres educatius que des de la Unitat de Joc Patològic del HUB, s’ofereix un servei d’assessorament a les famílies de l’alumnat que ha participat en el projecte.
D’altra banda, des del programa eduCAC, s’ha modificat la unitat didàctica Què t’hi jugues? a partir de les valoracions dels docents que han participat en el pilotatge: s’han inclòs recursos i eines que han funcionat a l’aula; s’han replantejat algunes activitats per millorar-ne la comprensió i l’aplicació a l’aula; i s’han redistribuït algunes propostes. El resultat és una unitat didàctica validada pels docents que evidència que l’educació mediàtica funciona a l’hora d’afavorir un consum crític i responsable dels continguts audiovisuals.
La unitat va ser presentada el 17 de desembre de 2021 en el Col·legi de Periodistes, en una roda de premsa en la qual hi va participar la coordinadora de la Unitat de Joc Patològic de l’Hospital Universitari de Bellvitge i investigadora de l’IDIBELL Susana Jiménez Murcia.
Jiménez va dir que “si l’any 2005 només un 2% dels pacients que sol•licitaven tractament a la Unitat tenien entre 16 i 21 anys, durant el 2021 aquesta taxa ha augmentat fins al 9,5%”. De tots aquests adolescents i joves, un 26,4% ho fa per problemes amb l’ús dels videojocs i un 63,6%, per addicció als jocs d’atzar. I, més concretament, un 52,4% ho fa per jocs de tipus estratègic, com ara les apostes esportives.
“L’edat mitjana, quan arriben a consulta, és de 19 anys i l’evolució del seu trastorn és molt ràpida, de prop d’un any i mig, i gairebé un 40% d’ells ja acumulen deutes”, va dir Jiménez, que va afegir, en relació amb l’efecte que ha tingut la pandèmia, que, “comparant dades d’abans i després del confinament, s’ha pogut identificar una disminució de l’edat i més nivell d’estudis, en el moment de la consulta, així com un increment dels casos per addicció als videojocs”.
La unitat didàctica Què t'hi jugues? està disponible al web www.eduCAC i forma part dels continguts que ofereix el programa eduCAC als centres educatius per fer educació mediàtica a l’aula.