L’assaig clínic Fibro-Covid avaluarà la capacitat de la pirfenidona per evitar l’establiment de lesions fibròtiques irreversibles i progressives en els pulmons després de superar una pneumònia per Covid-19. Cinc hospitals catalans i tres de Madrid participen en l’assaig, centrat en una de les patologies potencialment més greus derivades del coronavirus.
L’Hospital Universitari de Bellvitge i l’Institut de Investigació Biomèdica de Bellvitge (IDIBELL) lideren l’assaig clínic fase II, Fibro-Covid, que avaluarà la capacitat terapèutica de la pirfenidona per tractar pacients que presentin signes clínic-radiològics inicials de fibrosi pulmonar després d’haver superat una pneumònia severa provocada per la Covid-19. Es tracta del primer assaig clínic que es posarà en marxa a l’Estat per avaluar un tractament antifibròtic per a les seqüeles pulmonars del coronavirus.
S’ha observat que un percentatge d’adults que han sofert una pneumònia severa, amb síndrome de tempesta de citoquina (CSS) i distrés respiratori de l’adult (SDRA), presenta signes de fibrosi pulmonar després de dos mesos de l’episodi agut. Aquest fet ja s’havia reportat en altres epidèmies de coronavirus prèvies com SARS o MERS. La fibrosi pulmonar induïda per un agent extern o associada al SDRA pot mantenir-se estable o progressar. Tanmateix, les conseqüències clíniques son variables, incloent empitjorament de la qualitat de vida (ofec al fer activitats físiques, tos invalidant) o requeriment d’oxigenoteràpia per fer esforços. Una vegada la fibrosi pulmonar s’estableix i progressa, la malaltia no té cura i només el transplantament pulmonar pot evitar la mort. La fibrosi pulmonar és la conseqüència d’una reparació anormal del pulmó després d’alguna agressió, que va formant un teixit cicatricial pulmonar que no funciona per l’intercanvi d’oxigen.
La pirfenidona és un fàrmac antifibròtic que frena la progressió de la malaltia en la fibrosi pulmonar idiopàtica (FPI), on també redueix la mortalitat, i en les formes progressives d’altres tipus de fibrosi pulmonar (estudi RELIEF). Ara, en l’assaig clínic Fibro-Covid es determinarà si la seva administració és també eficaç per prevenir l’establiment de fibrosi pulmonar progressiva en pacients que presenten imatges seculars radiològiques després de superar la fase aguda d’una pneumònia greu Covid-19. Tal i com subratlla la Dra. Maria Molina, responsable de la Unitat Funcional d’Interstici Pulmonar del Servei de Pneumologia de l’Hospital de Bellvitge, “el nostre objectiu amb aquest assaig clínic multicèntric és avaluar si aquest tractament inhibeix la progressió i el desenvolupament de la fibrosi, que de vegades deixa el trasplantament com a única opció vital”.
L’assaig, concebut i dissenyat per investigadors de Pneumologia, amb recolzament de Farmàcia, Radiodiagnòstic, la Unitat Central d’Investigació Clínica d’Assajos Clínics (UICEC) i Bioestadística de l’IDIBELL, compta amb la col·laboració de Roche, i tindrà una durada aproximada de 14 mesos. S’inicia aquest mes de juny amb el procés de reclutament dels participants per part de tots els centres implicats, a Catalunya els hospitals de Bellvitge, Santa Creu i Sant Pau, del Mar, Clínic i Germans Trias i Pujol, i a Madrid el Puerta de Hierro, La Princesa i el Ramón y Cajal. Els possibles efectes positius de l’administració del principi actiu és valoraran després de 6 mesos de tractament.
Mentre no es compti amb una vacuna o un tractament eficaç per a la infecció del SARS-CoV2, el nombre de persones amb seqüeles pulmonars que poden ser incapacitants creix a tot el món. Això fa essencial avançar el més aviat possible en la consecució d’una aproximació terapèutica que aconsegueixi evitar la seva progressió. “A Europa ens trobem amb una població més envellida que a d’altres continents, el que la fa més propensa a desenvolupar fibrosis en cas d’agressions o lesions pulmonars. Com passa amb les ferides de la pell o les fractures dels ossos, amb l’edat perdem capacitat de reparació correcta dels teixits”, afirma la Dra. Molina, també investigadora de l'IDIBELL. Afegeix que “aquesta pandèmia està deixant molts morts, però el nombre de supervivents és major i després d’una fase aguda greu, alguns d’aquests casos resten amb seqüeles pulmonars difícils de recuperar espontàniament en aquesta població amb més edat. Per això és necessari trobar un tractament que eviti la progressió a una fibrosi pulmonar establerta o letal a mig-llarg termini”, conclou.