Fa poc més d'un any es va constituir a l'APMS el grup promotor en pediatria mediambiental de l'Hospitalet de Llobregat. A banda, recentment s'ha constituït a l’Hospital Sant Joan de Déu una Unitat de Pediatria Ambiental, amb qui el grup promotor col·labora en alguns projectes. Tot i que a Europa encara no existeix una especialització oficial com a pediatra en salut mediambiental, es tracta d’un concepte que va agafant força i que, de fet, l’Organització Mundial de la Salut (OMS) ja va definir l’any 2004 com un aspecte a tenir en compte en la salut dels infants per controlar i prevenir els factors mediambientals que poden afectar negativament les generacions futures.
L’Anna Maria Ristol és pediatra al CAP Can Serra i forma part del grup promotor de Salut Ambiental Pediàtrica de l’Hospitalet de Llobregat, que col·labora amb Sant Joan de Déu.
Què pot aportar un pediatra mediambiental en un centre d’atenció primària?
És sabut que el medi ambient té molts efectes sobre la salut i en especial sobre els infants perquè són molt més vulnerables. Són organismes en ple desenvolupament en tots els sentits, també pel que fa al sistema neurològic i immunitari. Tenint en compte que els nens i nenes estan més exposats als contaminants, la tasca d’un pediatra mediambiental pot ajudar a prevenir tota aquesta exposició.
“A la Garrotxa hi ha una unitat especialitzada que té un qüestionari anomenat ‘full verd’ per fer un cribratge de factors ambientals de risc entre totes les mares embarassades.”
Com es tradueix aquesta tasca a la pràctica?
Doncs aquesta figura professional està pensada també perquè visiti la mare quan està embarassada perquè des del moment de la concepció puguem controlar els factors externs que poden influir en el futur infant. A la Garrotxa hi ha una unitat especialitzada que té un qüestionari anomenat “full verd” per fer un cribratge de factors ambientals de risc entre totes les mares embarassades. En aquest cas, una de les fites rellevants que ha permès aquest test és prevenir l’aparició del trastorn de l’espectre alcohòlic fetal (TEAF), trastorn que afecta el neurodesenvolupament i que resulta infradiagnosticat en moltes ocasions si es presenta en formes lleus.
El vostre grup promotor es va constituir fa poc més d’un any i des d’aleshores heu rebut formació teòrica i ara just comenceu a fer algunes accions. Quines són?
Aquest 2024 ens hem proposat tres línies de treball: promocionar l’ús de parcs metropolitans rics en biodiversitat per fer activitats físiques i socioculturals, donar a conèixer el nostre grup promotor als barris propers a aquests espais verds i difondre la prescripció verda i social entre els professionals sanitaris de l’APMS.
En matèria de recerca, hem col·laborat en projectes de recerca o en accions com la cobertura per aconseguir ombres al parc de Matacavalls i l’estadi Cruyff Camp Jordi Alba. Actualment, col·laborem amb el projecte de recerca ‘Famílies actives: salut i natura’ de l’Hospital Sant Joan de Déu per promocionar bons hàbits alimentaris i l’activitat física entre les famílies en un entorn natural.
“A l’ECAP hi ha serveis de la prescripció verda, blava (per als municipis amb mar) i social que inclouen opcions per a infants i adolescents.”
Parles de difondre la prescripció verda i social entre els professionals. No es coneix prou l’eina?
La realitat és que moltes de nosaltres havíem sentit a parlar d’aquesta eina que ens ofereix l’ECAP però no l’havíem utilitzat mai. Des del grup promotor vam parlar amb molts professionals que desconeixien la icona, no sabien com arribar-hi ni tampoc com fer servir l’eina. És cert que està més pensada per a adults però el directori de serveis d’aquesta prescripció verda, blava (per als municipis amb mar) i social inclouen opcions per a infants i adolescents. Seria qüestió d’incloure un petit qüestionari més pensat per edat pediàtrica o adolescent.
Què pot fer un pediatra mediambiental des de la consulta d’atenció primària?
Es poden fer moltes coses. Per exemple, des del nostre grup promotor hem impulsat sortides en família per aprofitar espais verds de l’Hospitalet, com el Parc de les Planes o el Parc de Can Boixeres. I aquestes activitats no només es dirigeixen a infants amb sobreprès o obesitat, si no també aquells que es mouen poc o no mengen bé. També està comprovat com el contacte amb la natura millora els símptomes en casos de trastorns de l’espectre autista, de dèficit d’atenció i d’hiperactivitat.
“A Múrcia es va liderar un programa per detectar contaminants a la conca minera i es van trobar nivells de plom per sobre del llindar de seguretat en un 9 % de la població, així com exposició a arsènic o cadmi”
Quina formació ha de tenir un pediatra mediambiental?
Als EEUU existeix un “fellowship” de tres anys per formar-se en salut mediambiental i que s’emmarca dins del programa de salut pública, però no és el cas d’Europa. Ara bé, a Catalunya tenim la sort de comptar des del 2016 amb la Unitat de Pediatria Ambiental o PEHSU (Pediatric Environmetal Health Speciality Unit) de la Garrotxa, que està liderada pel Dr. Ferran Campillo i s’ubica a l’Hospital d’Olot. La unitat ofereix un curs bàsic de capacitació en pediatria mediambiental i organitza jornades sobre aquesta matèria.
Des de l’Hospital Sant Joan de Déu, la Unitat de Pediatria Ambiental, creada recentment i liderada per la Dra. Elena Codina, també ha ofert una jornada de formació. D’altra banda, a Múrcia hi ha el PEHSU liderat pel Dr. J.A. Ortega, “alma mater” de l’expansió de la salut mediambiental pediàtrica a la península i l’Amèrica llatina. La unitat murciana ofereix un curs més complet per a líders en aquesta matèria. De fet, va liderar un programa per detectar contaminants a la conca minera de Múrcia i es van trobar nivells de plom per sobre del llindar de seguretat en un 9 % de la població, així com exposició a arsènic o cadmi. Aleshores van fer una tasca preventiva amb embarassades i infants, a més d’adults i malalts crònics. Es va formar els professionals sanitaris, altres actius en salut del territori i es va comunicar a les administracions corresponents els perills que suposaven aquests residus, proposant mesures correctores/restitutives.
Quants pediatres mediambientals hauria d’haver segons el teu parer al model actual d’atenció primària?
Ara que ens han notificat que hi haurà una transformació de l’atenció primària pediàtrica amb aquests equips territorials, l’ideal i desitjable seria que les persones interessades tinguéssim una formació adequada i que en cadascun dels equips territorials hi hagués un referent de salut pediàtrica mediambiental.