Després d’haver destacat des de molt jove com a porter del Lleida Esportiu, l’SD Logroñés i el CE Sabadell, en Víctor Vidal es va decantar finalment per la seva altra gran passió, la medicina. Però no va renunciar completament al futbol, ja que al setembre de 2023 va ingressar a la Kings League, la competició organitzada per Gerard Piqué. El seu èxit en aquest campionat ha estat tan important que ha estat reconegut com el tercer millor jugador de l’any.
–Ets lleidatà però he vist en una ressenya que vas néixer a Oklahoma. Com és, això?
–Simplement va coincidir que, quan vaig néixer, els meus pares estaven circumstancialment treballant allà. Hi vaig viure un any i mig i després ja vam tornar a Lleida.
–¿Quan vas començar a practicar el futbol? Eres porter des del principi?
–Vaig començar als quatre o cinc anys al futbol formatiu del Lleida Esportiu. I, sí, ja vaig començar jugant de porter, que és la posició en què jugava també el meu padrí.
–Llavors volies ser metge o futbolista?
–Si et dic la veritat, quan era petit volia ser veterinari. Però després sí que vaig pensar a arribar a futbolista professional, en veure que se’m donava bé. Al Lleida vaig anar pujant de categoria fins a arribar al primer equip, on vaig estar cinc anys. Al final vaig haver de marxar del club per la situació de crisi i impagaments.
–Llavors vas recalar a l’SD Logroñés i després, al Sabadell.
–Sí, en aquells moments vivia del futbol, però també estava estudiant ja medicina a la Universitat de Lleida i, quan tenia exàmens, viatjava de Logroño a Lleida per examinar-me. Haig d’agrair a la Universitat de Lleida que m’ho posés fàcil per poder combinar futbol i estudis.
–Vas fer medicina perquè ja no veies clar el futur com a futbolista professional?
–Home, en el futbol m’anava bé, però consolidar-se com a professional és molt difícil. I la medicina també m’agradava molt, així que vaig pensar que aquesta carrera podia ser una molt bona alternativa si el futbol no quallava. Si llavors m’hagués arribat una bona oferta de contracte professional potser hauria deixat els estudis, però no va ser el cas.
–I el gener de 2023 vas rescindir la teva vinculació al Sabadell per començar a preparar l’examen MIR. Va ser difícil, dir adeu al futbol després de tants anys?
–La veritat és que el club m’ho va facilitar bastant, ja que havia fitxat un altre porter perquè fos titular i jo m’havia quedat pràcticament sense expectatives de jugar.
–Però no gaire després, el juliol de 2023, quan encara preparaves l’examen MIR, vas decidir tornar-hi apuntant-te aquest cop al draft de la Kings League? Per què?
–Al principi, durant uns dos mesos, vaig estar preparant full-time l’examen MIR. Estudiava dotze hores diàries. Però vaig veure que això no es podia aguantar. Per rendir bé, havia de combinar unes hores d’estudi amb alguna altra dedicació, gestionant bé el temps. Així que em vaig interessar per la Kings League. Vaig preguntar el nivell de compromís que s’exigia als jugadors i, com que vaig veure que m’ho podria combinar, em vaig animar a presentar-m’hi, encara que no esperava que em seleccionessin.
–Estaves familiaritzat amb aquest món de twitchers, youtubers i streamers?
–No gaire, va ser bastant nou per a mi. N’havia sentit a parlar, però no els seguia especialment. I t’he de dir que, quan he conegut moltes d’aquestes persones, m’he emportat sorpreses molt positives.
–Són diferents de l’estereotip que en tenim?
–Totalment. Amb alguns he fet una bona amistat i els conec molt bé. Hi vaig encaixar des del principi. Quan vaig entrar a la Kings League només pensava estar-m’hi fins a fer l’examen, però després ho he allargat.
–De fet, diuen les cròniques que el teu èxit va ser immediat. Vas destacar amb parades espectaculars a l’equip Ultimate Mostoles, del youtuber DjMaRiio. Vau guanyar una de les competicions, la Kings Cup, i vas ser escollit el millor jugador de la final. ¿Això és perquè aquesta modalitat de futbol s’adapta especialment a les teves qualitats?
–Sí, és així com dius. En aquesta modalitat el porter té un paper diferent. Té més protagonisme, fa assistències, marca gols, és molt decisiu. I és fonamental que tingui un bon joc de peus, i aquest és un dels meus punts forts.
–Mentrestant, el gener de 2024 et vas treure l’examen MIR amb una nota molt alta, demostrant que combinar l’estudi amb el futbol va ser una bona idea.
–Sí, no ens ha de fer por posar-nos aquests reptes. L’exigència de competir esportivament a un alt nivell em va donar una disciplina que em va anar bé amb els estudis i em va obligar a optimitzar bé el temps. Hem d’apostar per la cultura del treball i de l’esforç, que és una cosa que s’està perdent.
–Per què vas escollir l’especialitat de cirurgia plàstica i per què a Bellvitge?
–M’interessaven sobretot les especialitats quirúrgiques, i la cirurgia plàstica és de les especialitats quirúrgiques per excel·lència. El que es fa en aquest camp als hospitals de tercer nivell és espectacular. I vaig escollir Bellvitge, podent triar entre tots, perquè considero que és el millor hospital d’Espanya per practicar-hi la cirurgia plàstica.
–Paral·lelament als teus inicis com a resident a Bellvitge vas ser escollit el tercer millor jugador de la Kings League el 2024. A més, una gran parada teva amb la punta dels dits va ser designada com la millor aturada de l’any. Imagino, doncs, que deus ser força popular entre els fans.
–Sí, tinc una relació molt propera amb ells, sobretot a través de les xarxes socials, i he notat sempre un gran afecte per la meva persona. Competir a la Kings League està essent una gran experiència a nivell esportiu però també a nivell personal, per tot el que representa el contacte amb la gent.
–El premi al millor jugador de l’any, al qual aspiraves, es va lliurar als Globe Soccer Awards celebrats a Dubai. Com va ser aquesta experiència?
–Una experiència única, molt emotiva. Això de pujar a un escenari en una gala envoltat de superestrelles del futbol és un somni que crec que té tot nen que vol ser futbolista. Va ser un somni fet realitat.
–També has estat jugador de la primera selecció espanyola a la Kings Worlds Cup Nations a Itàlia. Com va anar, això?
–Com a experiència també va ser espectacular, però esportivament no va anar bé, perquè no vam passar de la fase preclassificatòria. Hi havia moltes expectatives en nosaltres perquè l’equip era molt bo, però no ens van sortir les coses. Amb el format tan dinàmic que té la Kings League, això passa moltes vegades.
–I pots compaginar bé participar en totes aquestes competicions i cursar la residència a Bellvitge?
–De moment ho puc compaginar bé, perquè el que m’exigeix la Kings League és entrenar-me dos cops per setmana, en horari de tarda-nit, i jugar els diumenges. Quan tinc guàrdia entre setmana, he de faltar ocasionalment a l’entrenament, i quan em toca guàrdia un diumenge me l’he de canviar amb algun company per un dissabte. És un esforç extra, però es pot aguantar.
–Aquest mes de febrer comença una nova temporada. ¿Seràs allà defensant de nou la samarreta de l’Ultimate Móstoles?
–Hi seré, però en un equip diferent, perquè m’acaba de fitxar Jijantes, l’equip d’en Gerard Romero. En Gerard Romero és un d’aquelles persones que et deia que m’han fascinat d’aquest món. Hi tinc molt bona sintonia, i això ha facilitat el fitxatge.
–I teniu possibilitats d’endur-vos el títol?
–Jijantes és el campió vigent, així que hem d’aspirar a tot. Encara que serem una plantilla pràcticament nova i l’equip s’haurà d’anar construint.
–Tens previst continuar compaginant medicina i Kings League durant molt de temps?
–Ja ho veurem. El que està clar és que el primer és la medicina. De moment continuaré fins al juny i llavors serà un bon moment per fer balanç i prendre una decisió sobre el futur.
–Entenc, però, que estàs molt content d’haver apostat per combinar les dues coses.
–Sí, sens dubte. Jo defenso que l’esport d’alt nivell i els estudis d’alt nivell són compatibles i que una cosa et fa millor en l’altra. No dic que sigui fàcil. És difícil, requereix voluntat i esforç. Però no són excloents, i val la pena intentar-ho.