El passat 10 de juny, el doctorand Eduardo Valenciano Mendoza, investigador de les unitats de Joc Patològic i Trastorns de Conducta Alimentària del Servei de Psiquatria, va defensar a la sala de Graus de l’Aulari del Campus Bellvitge de la Facultat de Medicina i Ciències de la Salut de la UB, la seva tesi doctoral, titulada “Self-harm in impulsivity-related disorders”.
Han exercit com a directors de la tesi la Dra. Susana Jiménez Murcia i el Dr. Fernando Fernández Aranda. La impulsivitat entesa com la tendència a actuar de forma ràpida i irreflexiva sense tenir en compte les conseqüències de l’acte està molt present en certs trastorns mentals com les addiccions comportamentals i els trastorns alimentaris de l’espectre bulímic. Els trastorns amb alts nivells d’impulsivitat son més proclius a realitzar conductes de risc incloent les conductes autoagressives. Aquestes últimes inclouen des de les autolesions no suïcides (com ara, fer-se talls o donar-se cops a un mateix sense la finalitat de treure’s la vida) fins a la conducta suïcida.
Les conductes autoagressives constitueixen un greu problema clínic i de salut pública. Atesa l’associació entre impulsivitat i conductes autoagressives, aquesta tesi doctoral s’ha plantejat amb l’objectiu de determinar quina és la prevalença d’aquestes conductes en aquests dos grups de trastorns així com quins son els correlats sociodemogràfics i clínics associats a aquestes conductes.
La tesi inclou un total de cinc estudis (tres ja publicats i dos en revisió) tots ells amb mostres de pacients recollides a les Unitats d’Addiccions Comportamentals i de Trastorns de la Conducta Alimentaria del Servei de Psiquiatria de l’Hospital Universitari de Bellvitge. Els pacients van ser avaluats per obtenir informació sobre la gravetat del trastorn, la història prèvia de conductes autoagressives, la psicopatologia associada, els trets de personalitat, els nivells d’impulsivitat així com les estratègies de regulació emocional.
Els resultats dels estudis indiquen que les conductes autoagressives son prevalents en població clínica amb trastorns relacionats amb la impulsivitat com les addiccions comportamentals i els trastorns alimentaris de l’espectre bulímic, especialment en aquells trastorns bulímics en els que es produeixen conductes purgatives com el fet d’autoprovocar-se el vòmit o l’ús excessiu de laxants i diürètics. En aquests estudis també es van poder identificar una sèrie de correlats clínics associats a la conducta suïcida compartits per ambdós grups de trastorns com ara trobar-se en situació d’atur, una edat precoç d’inici del trastorn, un pitjor estat psicopatològic i uns trets més disfuncionals de personalitat.
A més, es va determinar que les autolesions no suïcides en pacients amb un diagnòstic de trastorn de joc d’aposta -conductes que pràcticament no havien estat estudiades en aquest perfil de pacients- presentaven una prevalença del 14% i afectaven de forma notable als més joves i a aquelles persones d’entorns socio-econòmics més desfavorits.
Per tant, les autolesions no suïcides i la conducta suïcida en pacients amb trastorns relacionats amb la impulsivitat son una condició comòrbida freqüent que mereix especial atenció a l’hora d’avaluar i tractar aquest perfil de pacients. Mitjançant aquesta tesi, s’ha pogut identificar certs correlats sociodemogràfics i clínics associats a les conductes autoagressives, fet que pot ajudar a identificar a aquells pacients amb major risc d’incórrer en aquestes greus conductes.
