Un estudi coliderat per l’Hospital de Bellvitge-IDIBELL i la Universitat de Santiago de Compostela ha identificat tres factors clínics (antecedents familiars de suïcidi, un trastorn de l’estat d’ànim associat i antecedents de consum problemàtic de substàncies) relacionats amb un risc més elevat de conductes suïcides en persones amb trastorn obsessivocompulsiu (TOC)
Tot i que l’estudi ha analitzat múltiples variables mitjançant tècniques d’intel·ligència artificial i machine learning, el model amb millors resultats es basa només en tres dades que ja formen part habitualment de la història clínica
El model no permet determinar amb certesa qui desenvoluparà una conducta suïcida, sinó que permet predir qui té un major risc de conducta suïcida a partir de variables clíniques molt fàcils d’obtenir
L’Hospital de Bellvitge dona a conèixer aquests resultats coincidint amb el Dia Mundial per a la Prevenció del Suïcidi, que se celebra el 10 de setembre
Un estudi coliderat per investigadors de la Unitat de TOC de l’Hospital Universitari de Bellvitge-IDIBELL i de la Universitat de Santiago de Compostela ha identificat tres factors clínics que ajuden a detectar el risc de conductes relacionades amb el suïcidi en persones amb trastorn obsessivocompulsiu (TOC): els antecedents familiars de suïcidi, la presència d’un trastorn de l’estat d’ànim (és a dir, un trastorn afectiu, com la depressió o el trastorn bipolar), i els antecedents de consum problemàtic de substàncies. L'estudi s'ha publicat a la revista Psychiatry Research.
El resultat és especialment rellevant perquè aquestes tres dades ja es recullen habitualment en la història clínica. Tot i haver analitzat múltiples combinacions de variables mitjançant tècniques d’intel·ligència artificial i machine learning, l’equip de recerca va comprovar que el model amb millor capacitat predictiva es basava només en aquests tres factors. A partir d’aquestes variables clíniques fàcils d’obtenir, el model permet identificar quines persones presenten un risc més elevat de conducta suïcida, tot i que no permet determinar amb certesa què passarà en una persona concreta. El treball ha estudiat una cohort de 199 persones amb TOC ateses a la Unitat de TOC de l’Hospital de Bellvitge i seguides durant una mitjana de 17,8 anys.
El model, però, no permet predir amb certesa què passarà en una persona concreta. La seva capacitat predictiva és moderada i els resultats s’han obtingut en una única cohort, de manera que els autors plantegen aquests factors com a elements de suport a la valoració clínica i assenyalen que cal validar-los en mostres més grans i diverses.
“És un treball coliderat pels dos equips. A Bellvitge hem aportat tota la mostra de pacients: hem administrat els qüestionaris, hem revisat les històries clíniques i hem fet el seguiment clínic al llarg dels anys. L’equip de Santiago de Compostela ha fet l’anàlisi amb tècniques d’intel·ligència artificial i machine learning, i els resultats els hem interpretat entre tots dos equips”, explica el Dr. Cinto Segalàs, de la Unitat de TOC del Servei de Psiquiatria de l’Hospital de Bellvitge i membre del grup de Psiquiatria i Salut Mental de l’IDIBELL.
El TOC i el risc de suïcidi
El trastorn obsessivocompulsiu és un trastorn psiquiàtric caracteritzat per pensaments, imatges o impulsos intrusius que generen un malestar important (les obsessions) i que poden portar la persona a repetir conductes o rituals mentals (les compulsions) per intentar reduir l’angoixa. Tot i que històricament s’havia considerat que el risc de suïcidi en les persones amb TOC era similar al de la població general, la recerca dels darrers anys ha mostrat que presenten un risc més elevat de pensaments i conductes suïcides.
“El risc de conductes relacionades amb el suïcidi en persones amb TOC és més elevat que a la població general. Un dels elements que cal tenir en compte és que moltes persones amb TOC presenten també altres trastorns associats, com la depressió o l’ansietat”, explica el Dr. Segalàs.
Tres factors que ja es poden valorar a la consulta
L’equip investigador va analitzar diferents combinacions de variables clíniques i sociodemogràfiques per determinar quines aportaven més informació sobre el risc. Les tres que, combinades, van oferir els millors resultats van ser els antecedents familiars de suïcidi, la presència d’un trastorn afectiu i els antecedents de consum problemàtic de substàncies. La gravetat dels símptomes del TOC, en canvi, no va millorar de manera substancial la capacitat predictiva.
Els investigadors també van estudiar el possible paper de les experiències traumàtiques durant la infància. “Hi ha molts estudis que relacionen les situacions traumàtiques a la infància amb una probabilitat més elevada de patir trastorns mentals a l’edat adulta. Per això vam voler comprovar si incorporar aquesta informació millorava també la capacitat de predir el risc en persones amb TOC, però no va aportar una millora significativa al model”, explica el Dr. Segalàs.
Els autors plantegen, però, que el trauma infantil podria tenir una relació indirecta amb el risc a través del desenvolupament posterior de trastorns afectius o problemes relacionats amb el consum de substàncies, una hipòtesi que requerirà nous estudis.
La principal implicació clínica és que no cal aplicar l’algoritme a cada pacient perquè els resultats siguin útils. Els tres factors ja formen part de la informació que habitualment poden recollir psiquiatres i psicòlegs clínics durant la valoració.
“Les variables ja les tenim en compte a la pràctica clínica. No és que apliquem l’algoritme a cada pacient, però si una persona presenta aquests factors, hi hem d’estar més alerta: podem fer un seguiment més freqüent, valorar si cal ajustar el tractament o mobilitzar més recursos assistencials. L’objectiu és adaptar el seguiment al risc i a les necessitats de cada persona”, afegeix el Dr. Segalàs.
Una mirada a gairebé dues dècades d’evolució
Un dels punts forts del treball és la durada del seguiment. Les 199 persones incloses en la cohort van ser seguides durant una mitjana de 17,8 anys, fet que permet estudiar el risc des d’una perspectiva longitudinal i no només a partir d’una fotografia puntual.
“La majoria d’estudis són transversals: et donen una fotografia de com està la persona en un moment concret. El TOC pot tenir una evolució llarga i, en alguns casos, crònica, i per això ens interessa saber com evoluciona aquest risc al llarg del temps”, explica el Dr. Segalàs.
Una eina d’orientació, no de certesa
L’equip investigador insisteix que els resultats no s’han d’interpretar com una fórmula capaç d’anticipar una conducta individual. El model presenta una capacitat predictiva moderada i l’estudi s’ha realitzat amb una mostra limitada procedent d’una única unitat especialitzada. Per això, els resultats s’han d’entendre com una primera eina d’orientació que necessita validació en cohorts més grans i diverses.
“En psiquiatria, bona part de la valoració clínica es basa en l’entrevista, la història clínica i l’evolució de la persona. Per això és especialment interessant que tres variables senzilles que ja recollim habitualment ens puguin ajudar a orientar millor el risc i decidir qui necessita un seguiment més estret”, destaca el Dr. Segalàs.
De cara al futur, l’equip vol aprofundir en la relació entre el trauma infantil i altres factors de risc i ampliar la mostra en col·laboració amb altres unitats de TOC. “Ens interessa comprovar si el trauma infantil, encara que no millori directament la predicció del risc de suïcidi, pot estar relacionat amb el desenvolupament d’un trastorn afectiu, que sí que és un dels factors identificats. També volem ampliar la mostra, en contacte amb altres unitats de TOC d’arreu d’Europa i del món, per millorar la fiabilitat del model”, conclou.
Parlar-ne i buscar ajuda
Coincidint amb el Dia Mundial per a la Prevenció del Suïcidi, el Dr. Segalàs recorda que el suïcidi és una conducta complexa i multifactorial que no es pot atribuir a una única causa ni està sempre vinculada a un trastorn mental.
“El missatge més important és no evitar el tema. Si una persona expressa idees de suïcidi o un patiment intens, cal buscar ajuda professional”, assenyala.
⚠️ Si tu o algú del teu entorn esteu passant per un moment difícil
El telèfon 024, línia gratuïta d'atenció a la conducta suïcida, ofereix ajuda les 24 hores del dia, els 365 dies de l'any.
Referència bibliogràfica
Tubío-Fungueiriño M, Puialto M, Cernadas E, Fernández-Delgado M, Real E, Alonso P, Carracedo A, Segalàs C, Fernández-Prieto M. Machine learning-based prediction of suicide risk: A long-term OCD cohort follow-up. Psychiatry Research. 2026;364:117269. DOI: 10.1016/j.psychres.2026.117269