Endarterectomia carotidea

Una de les principals causes d’ictus és l’arterioesclerosi de les artèries caròtides que produeix estretament a l’artèria. A tots els pacients amb ictus s’estudia si aquesta pot ser la causa. Quan es detecta una estenosi superior al 50% se’ls sol recomanar una intervenció per tractar la zona estreta i reduir el risc de presentar un nou ictus

CONSULTA TOTS ELS DETALLS A EL MEU QUIRÒFAN

Què és la caròtida?

El cervell és una zona noble del nostre cos i per aquesta raó està protegida pel crani i rep sang de diverses artèries. Així, la circulació cerebral ve determinada per quatre artèries: les caròtides i les vertebrals. Les caròtides s’originen a l’aorta, passen pel coll, i entren al crani. Les vertebrals, més petites, passen a prop de la columna vertebral i entren al crani per la part posterior. A dins del crani hi ha una sèrie de connexions entre les branques d’unes i altres per protegir el cervell de falta de circulació.

Les caròtides són les artèries més importants pel que fa a la circulació cerebral.

Què és un ictus?

L’ictus és la interrupció de la circulació de sang que arriba al cervell per que un vas sanguini s’ha tapat o s'ha trencat. Quan això passa, les cèl·lules del cervell d’una determinada zona no reben l’oxigen que necessiten i moren. Aquest fet pot provocar una alteració transitòria o permanent. Per això és important actuar amb la màxima rapidesa.

També parlem d’ictus quan diem vessament cerebral, embòlia, trombosi o apoplexia.

En la majoria dels casos, l’ictus és degut a que no arriba la sang: són els ictus isquèmics, per obstrucció al flux sanguini. La resta són deguts a la ruptura d’una artèria o una vena: són els ictus hemorràgics.

És important identificar què ha produït l’ictus per poder indicar el millor tractament a seguir en la fase aguda i posar mesures per evitar que es repeteixi.

Què és una estenosi carotídia?

Una de les principals causes d’ictus és l’arterioesclerosi de les artèries caròtides que produeix estretament a l’artèria. A tots els pacients amb ictus s’estudia si aquesta pot ser la causa. Quan es detecta una estenosi superior al 50% se’ls sol recomanar una intervenció per tractar la zona estreta i reduir el risc de presentar un nou ictus. Aquesta intervenció es pot realitzar mitjançant una cirurgia anomenada endarterectomia carotídia o a través d’una intervenció endovascular que consisteix en la col·locació d’una malla dins l’artèria (stent carotidi). Moltes vegades es pot detectar l’estenosi en persones sense ictus, per exemple en fer una ecografia de les artèries del coll abans d’una operació o en una revisió mèdica. En aquest cas s’indica una sèrie de mesures per disminuir el risc de patir un ictus. Es recomanarà que el pacient prengui antiagregants, medicació pel colesterol, faci exercici físic i segueixi una dieta adequada. Només en casos determinats en que es detecta progressió de la malaltia o una estenosi molt tancada s’indicarà el tractament quirúrgic.

 

Imagen
obstrucció carotida HUB

Com es diagnostica?

Moltes vegades l’estenosi carotídia es diagnostica de manera casual en realitzar una prova d’imatge per una altra raó. Altres cops es detecta després que el pacient ha presentat algun tipus d’ictus.

  • Exploració física: De vegades, quan es produeix un estretament de l’artèria en auscultar el coll amb un fonendoscopi es detecta un buf.
  • Ecografia doppler: Es fa servir per estudiar el flux de sang que passa a través de les artèries i venes. També permet veure si hi ha plaques d’arterioesclerosi.
  • Tomografia axial computeritzada (angioTAC / scanner amb contrast o Angio Ressonància magnètica): permet tenir una imatge detallada dels vasos sanguinis en tot el seu recorregut, tant fora com dins del cervell. Podrem localitzar les lesions i veure si la sang arriba correctament a totes les àrees del cervell.

Per què tinc una estenosi carotídia?

Les causes d’aparició d’una estenosi carotídia són múltiples i interrelacionades.

  • L’edat: És el factor de risc més important, però no vol dir que l’ictus només ocorre en gent gran. A partir dels 55 anys, cada dècada que passa duplica el risc de tenir un ictus.
  • La Hipertensió: tant pels ictus isquèmics com pels hemorràgics La diabetis: sobretot si està associada a hipertensió Sedentarisme Obesitat: sobretot a nivell abdominal fa augmentar el risc d’ictus. Tant en homes cm en dones
  • El tabaquisme: fumar augmenta el risc d'ictus isquèmic i hemorràgic. El risc comença a disminuir després de cinc anys d’haver deixat de fumar.
  • Colesterol alt: sobretot per l’estenosi de caròtide.
  • Drogues i alcohol: augmenten el risc d’ictus.
  • El sexe: els homes tenen un major risc de patir un ictus que les dones.
  • L’ètnia: els afroamericans i els hispans tenen major risc de patir un ictus. També pot estar en relació a factors socials desafavorits.
  • Antecedents familiars.

Què puc fer si tinc una estenosi carotídia?

Si li han detectat una estenosi carotídia és recomanable tenir cura de la seva salut. Per tant, deixar de fumar, fer exercici de forma regular i seguir una dieta rica en fruites, verdures i fruits secs, pot ajudar a trobar-se millor i a disminuir el risc de complicacions.

Quan cal operar una estenosi carotídia?

La indicació de tractament està en relació amb el grau d’estenosi i la presència de símptomes. De forma general, una estenosi inferior del 50% no té indicació de cirurgia encara que el pacient hagi presentat símptomes.

Si un pacient ha tingut un ictus i té una estenosi major al 50% es plantejarà una intervenció per disminuir el risc de nous ictus. Un pacient sense símptomes a qui es detecta una estenosi greu serà valorat per un equip de neuròlegs i cirurgians per decidir quina és la millor actitud a seguir.

Com es tracta una estenosi carotídia?

L’estenosi de caròtida es pot operar amb cirurgia oberta o amb tractament endovascular. L’objectiu és obrir el pas de la zona de l’artèria que està obstruïda.

Imagen
carotida i cervell HUB

 

Per a la cirurgia oberta es fa un tall a la pell del coll i es localitza l’artèria malalta. Es bloqueja la circulació durant uns minuts per obrir-la i netejar-la. Després es torna a tancar, sovint col·locant un pegat que es cus a l’artèria. La tècnica s’anomena endarterectomia carotídia.

Imagen
estenosi carotidia HUB
Imagen
empelt carotidi HUB

El tractament endovascular està especialment indicat per a pacients amb un major risc quirúrgic. Consisteix en treballar a distància i cobrir per dins la zona malalta amb una malla que permet mantenir el pas de sang.

En tots els casos un equip de metges especialistes valora cada cas particular i decideix quin és el millor tractament possible.

Quina anestèsia es fa servir?

L’anestèsia és un procediment que pretén realitzar la cirurgia sense dolor.

Per poder-ho fer cal punxar una vena per on li passarem sèrums i la medicació necessària en funció de la seva situació i el tipus de cirurgia prevista. Aquesta intervenció es pot realitzar amb anestèsia local o general.

L’anestèsia local ens permet conèixer en tot moment com es troba el pacient. Durant la cirurgia, li demanarem que parli o mogui la mà: així sabrem si el cervell està funcionant correctament. L’anestesiòleg utilitzarà l’ecografia per localitzar les zones on cal posar anestèsia. També li donarà medicació per a que estigui el més confortable possible.

Per realitzar una anestèsia general li donarem medicació que farà que estigui adormit i relaxat durant la cirurgia. Caldrà posar-li un tub, a través de la boca, que arriba fins a la tràquea (conducte que comunica la boca amb les pulmons). Aquest tub es connecta a un respirador que serveix per mantenir la respiració. Durant l‘operació el mantindrem monitoritzat controlant la funció del cervell, pulmons, cor o ronyons. Així disminuïm el risc de complicacions.

Cal deixar drenatges?

Els drenatges són uns fins tubs de plàstic que de vegades es deixen a les ferides. Quan fem una endarterectomia carotídia sempre deixem un drenatge que retirem el dia després de la cirurgia.

Tindré dolor després de la cirurgia?

La cirurgia de caròtida no és especialment dolorosa. Hi ha molèsties a la zona cervical que calmen amb la medicació indicada. És normal trobar la zona al voltant de la incisió adormida i amb alteració de la sensibilitat.

Necessitaré una transfusió?

Abans de qualsevol tipus de cirurgia es realitza un estudi de la sang per detectar qualsevol anomalia. Si detectem que vostè té anèmia, uns dies abans de la cirurgia li administrarem un tractament que ajuda a disminuir les necessitats de transfusions després de l’operació. En aquest tipus de cirurgia molt rarament hi ha pèrdues de sang que requereixin de transfusió.

Subscriu-te als nostres butlletins

Selecciona el butlletí que vols rebre: