Sòl pelvià: què és

El sòl pelvià està compost per una capa fina de fibres musculars i teixit connectiu associat, que s’estén a l’àrea per sota de la pelvis, entre l’os pubià a la part frontal i el sacre o còccix a la part posterior.

  • Els músculs del sòl pelvià es contreuen quan estossega o empeny, ajudant a preveure la pèrdua involuntària d’orina i/o femta.
  • Ajuden a suportar els òrgans intraabdominals, especialment quan es troba dret.
  • Ajuden a protegir els òrgans pelvians de lesions externes.
  • Ajuden a sostenir els òrgans pelvians, com la bufeta, en una posició correcta.
  • Ajuden a controlar el pas de l’orina, gasos i moviments intestinals.
  • Tenen un paper important a la funció sexual durant el coit.

Amb el fi de poder complir bé la seva funció, necessiten estar bé tonificats, com qualsevol altre múscul del cos.

La debilitat dels músculs del sòl pelvià poden causar o empitjorar problemes com:

  1. Incontinència d’esforç: és a dir, la pèrdua d’orina i/o femta de forma involuntària en fer algun esforç físic, incloent-hi activitats esportives, o en estossegar o tossir.
  2. Incontinència d’urgència: pèrdua d’orina i/o femta de forma involuntària associada al desig urgent d’orinar.
  3. Incontinència mixta: pèrdua d’orina i/o femta de forma involuntària associada a urgència i també per esforç.
  4. Prolapse d’òrgans pelvians: es dona una protuberància cap a la vagina, produït pel descens de la bufeta, el budell o l’úter.
  5. Pèrdua de la sensibilitat sexual o sensació d’eixamplament vaginal.

Hipoactivitat: Com passa amb tots els músculs, els músculs del sòl pelvià es necessiten exercitar per treballar bé. L’exercici intens, regular i adequat dels músculs del sòl pelvià s’hauria de mantenir durant tota la vida.

  • La lesió d’aquests músculs durant l’embaràs o el part.
  • El canvi hormonal associat a la menopausa poden tenir un paper a la feblesa dels músculs.
  • Disminució del to muscular associat a l’edat.
  • Lesió dels músculs per esforç sostingut en casos de restrenyiment, tos crònica o obesitat.

Probablement, no sentirà que millora el control fins que no hagin passat de 3 a 6 setmanes, a vegades poden passar fins a 6 mesos fins a tenir alguna millora. NO ES DESANIMI.

  1. La debilitat dels músculs del sòl pelvià sovint poden causar problemes vesicals i/o intestinals.
  2. Fer exercicis diaris intensius poden reforçar aquests músculs i millorar el control sobre la bufeta.
  3. Prengui i contregui els seus músculs pelvians abans de tossir, estossegar, saltar, o aixecar-se. Això pot ajudar a preveure la pèrdua d’orina, gasos o femta o el prolapse d’òrgans pelvians.
  4. Tracti de mantenir el seu pes dins dels límits saludables.

Hospital Universitari de Bellvitge

Subscriu-te als nostres butlletins

Selecciona el butlletí que vols rebre: