La farmacocinètica clínica serveix per aplicar la medicina personalitzada. Consisteix a individualitzar la dosi de cada pacient segons el fàrmac, la malaltia i les característiques pròpies del pacient.
Es fa servir en fàrmacs que tenen un marge molt estret entre efectivitat i toxicitat.
Per aplicar la farmacocinètica clínica es requereix la col·laboració de professionals entrenats i integrats en equip assistencial (metges, infermeres i farmacèutics especialistes).
La monitorització farmacocinètica consta de tres etapes:
- A la primera, l'equip multidisciplinari selecciona els pacients candidats segons medicament, patologia i estat clínic del pacient i l'objectiu terapèutic.
- La segona consisteix a obtenir les mostres necessàries del pacient (generalment analítica de sang) i processar-la al laboratori clínic
- A la tercera fase, el farmacèutic especialista analitza els resultats juntament amb les característiques del medicament a analitzar i dels altres medicaments que pren el pacient, algunes dades del pacient (pes, talla, estat de ronyó i fetge, situació nutricional, estat inflamatori i alteracions genètiques (entre d'altres) tenint en compte la malaltia que es tracta. Després d'aquesta anàlisi es dissenya una pauta de tractament per augmentar l'eficàcia i reduir els efectes adversos del medicament.
Depenent del medicament i de la malaltia, aquest monitoratge es realitza tant en pacients ingressats a l'hospital com en pacients ambulatoris.
Hi ha una àmplia gamma de medicaments que requereixen de la farmacocinètica clínica per optimitzar-ne l'eficiència. Alguns són:
- Els antibiòtics per a les malalties infeccioses
- Els immunosupressors selectius utilitzats malalties autoimmunes com la psoriasi, l'artritis o la malaltia inflamatòria intestinal.
- Els immunosupressors clàssics utilitzats en pacients trasplantats de ronyó, fetge o cor.
- Alguns fàrmacs utilitzats en psiquiatria
- Els tractaments de l'epilèpsia
L'objectiu de la farmacocinètica i la farmacogenètica és optimitzar el tractament. Sobre enfocaments són complementaris.
La farmacogenètica estudia la influència que exerceixen les variacions dels gens en l'eficàcia i la seguretat d'un tractament farmacològic. El seu objectiu principal és la identificació i la caracterització d'alteracions genètiques (polimorfismes genètics) i la seva correlació amb els resultats clínics. Les alteracions genètiques són importants per a un determinat grup de medicaments i només es determina en casos en què la seva influència a l'exposició al medicament sigui molt important. Es considera una característica del pacient a considerar en el procés d'aplicació de la medicina personalitzada juntament amb la farmacocinètica clínica.
Servei de Farmàcia Hospitalària