Un equip multidisciplinari de diferents centres ha desenvolupat un nou mètode altament sensible que combina la seqüenciació massiva del material genètic de pacients amb la Síndrome de Lynch, una predisposició genètica a patir càncer, i la posterior anàlisi bioinformàtica que permetria detectar canvis en l’ADN que podrien predir el desenvolupament del càncer d’endometri.
Oncòlegs, patòlegs, genetistes, bioinformàtics, epidemiòlegs i ginecòlegs de l’IDIBELL, l’ICO, l’IDIBGI, l’Hospital Universitari de Bellvitge i l’Hospital Universitari Josep Trueta han col·laborat en el desenvolupament d’un nou mètode capaç de detectar petits canvis en la seqüència de l'ADN -en les regions anomenades microsatèl·lits- que podria arribar a predir l'aparició de càncer d'endometri en dones afectades per la síndrome de Lynch, malaltia hereditària de predisposició a càncer.
Aquesta tècnica, que s’ha posat a prova en una estudi pilot amb 93 dones publicat a la revista Modern Patology, combina la seqüenciació massiva del material genètic i la posterior anàlisi bioinformàtica i s'aplicaria en mostres d'aspirat d'endometri.
S’estima que la síndrome de Lynch afecta aproximadament a 1 de cada 300 persones, les quals presenten una mutació hereditària en l’ADN que les predisposa a patir càncer gastrointestinal i/o d'endometri principalment. Es calcula que entre el 13 i el 49% de les dones amb síndrome de Lynch, depenent del gen afectat, desenvoluparan càncer d’endometri al llarg de la seva vida. A les dones diagnosticades de la síndrome de Lynch se'ls hi ofereix la possibilitat de realitzar una histerectomia total -extirpació de l’úter- a partir dels 40 anys, i així evitar el possible desenvolupament del càncer. No obstant, ni totes les dones acabaran desenvolupant un càncer, ni totes ho faran després dels 40 anys. Aquest nou mètode pretén implementar un sistema de seguiment més individualitzat per a les dones amb síndrome de Lynch. El Dr. Joan Brunet, investigador principal de l'Institut d'Investigació Biomèdica de Bellvitge (IDIBELL) i de l'Institut d'Investigació Biomèdica de Girona (IDIBGI) i cap de les Unitats de Consell Genètic dels centres de l'Institut Català d'Oncologia (ICO), declara que "l'objectiu final és prevenir histerectomies innecessàries, és a dir, detectar quan s'està a punt de desenvolupar un càncer per poder actuar a temps i només quan faci falta".
Per aquest estudi ha estat necessària la col·laboració de genetistes, oncòlegs, bioinformàtics, epidemiòlegs, ginecòlegs i patòlegs de l'IDIBELL, l'ICO, l'IDIBGI, l'Hospital Universitari de Bellvitge (HUB) i l'Hospital Universitari Josep Trueta. "Per aplicar els avenços que es fan al laboratori en la millora de la salut i la qualitat de vida dels pacients és necessària l'expertesa de professionals de moltes disciplines, aquest estudi és un clar exemple de com crear sinergies en pro de les pacients", assegura el Dr. Xavier Matias Guiu, cap del Servei d'Anatomia Patològica de l’Hospital de Bellvitge i del grup de recerca en càncer ginecològic de l'IDIBELL.
Inestabilitat de microsatèl·lits de l'ADN per predir el càncer d'endometri
Les pacients amb síndrome de Lynch presenten mutacions en gens que impedeixen la correcta reparació d’errors de l'ADN. Això provoca que s'acumulin aquests errors, especialment en unes regions repetitives que s’anomenen microsatèl·lits. Aquesta acumulació d'errades s'anomena inestabilitat de microsatèl·lits.
La Dra. Marta Pineda, investigadora del grup de recerca en càncer hereditari de l'IDIBELL i de l'ICO, destaca que l'anàlisi informàtic ultrasensible que han desenvolupat des del seu grup de recerca pot detectar petites variacions en la mida dels microsatèl·lits en les cèl·lules d'aspirat d'endometri inclús abans que es desenvolupi el càncer.
Fàcilment aplicable a la pràctica clínica
Segons el Dr. Jordi Ponce, cap del Servei de Ginecologia de l’Hospital de Bellvitge i investigador de l'IDIBELL, aquesta seria una tècnica fàcilment aplicable a la rutina de la pràctica clínica. Per una banda, la seqüenciació massiva de l'ADN ja es realitza habitualment per al diagnòstic d'altres afectacions, i, l'algoritme bioinformàtic per a la detecció de la inestabilitat dels microsatèl·lits seria fàcilment traslladable.
La prova pilot ha demostrat el potencial del nou mètode en les 93 dones amb síndrome de Lynch reclutades dins el projecte Screenwide, liderat per la Dra. Laura Costas, investigadora a l’IDIBELL i l’ICO.
L'equip d'investigadors ja està iniciant un estudi multicèntric a nivell nacional per validar la utilitat clínica de la prova en un major nombre de pacients. En aquest estudi també es plantegen fer l'anàlisi d'inestabilitat de microsatèl·lits en proves mínimament invasives com la citologia o l'autopresa vaginal, i així evitar les molèsties associades a la presa de l'aspirat endometrial.
Les contribucions solidàries de les associacions BufaLynch i Fundació Roses Contra el Càncer han ajudat a tirar endavant l'estudi. El nou estudi que es posa ara en marxa comptarà també amb un ajut de la Cursa de la Dona de Castelló d’Empúries. El treball també ha rebut el finançament del Ministeri d'Economia i Competitivitat, el Ministeri de Ciència i Innovació, de l'Instituto de Salud Carlos III, del fons europeu de desenvolupament regional, CIBERESP, CIBERONC, Fundación SEOM i del Departament d'Empresa i Coneixement de la Generalitat de Catalunya.