Un estudi de l’IDIBELL, l’ICO i l’Hospital Universitari de Bellvitge demostra que l’exercici no només prevé la pèrdua de teixit neuronal causada per la quimioteràpia i radioteràpia, sinó que els pacients que segueixen les pautes esportives incrementen el volum de substància grisa en regions cerebrals involucrades en funcions de memòria i aprenentatge, com l’hipocamp.
En el treball s’apunta a la plasticitat neuronal en l’hipocamp com a principal mecanisme per explicar els beneficis cerebrals i cognitius de l’exercici en els pacients de càncer de pulmó.
Als pacients amb càncer de pulmó que han rebut quimioteràpia i/o radioteràpia cranial, l’activitat física és capaç de disminuir el dany neuronal provocat pel tractament. Un estudi sorgit de la col·laboració entre l’Institut d’Investigació Biomèdica de Bellvitge (IDIBELL), l’Institut Català d’Oncologia (ICO), l’Hospital de Bellvitge (HUB) i la Universitat de Barcelona (UB), ha descrit que l’activitat física mantinguda durant tres mesos prevé la pèrdua de substància gris produïda per la mateixa teràpia contra el càncer.
“Els resultats del nou estudi mostren que els efectes beneficiosos de l’exercici se centren a l’hipocamp, una regió cerebral altament implicada en les funcions de memòria i aprenentatge. Així doncs, es creu que l’exercici impulsaria la plasticitat neuronal, reduint la pèrdua de teixit neuronal i millorant les funcions cognitives dels pacients en tractament” comenta Marta Simó, investigadora principal del grup de recerca en Neuro-Oncologia de l’IDIBELL, el HUB i l’ICO, neuròloga del Hospital de Bellvitge i líder del projecte.
Durant el treball publicat a European Journal of Neurology es van sotmetre pacients amb càncer de pulmó a dos o sis sessions caminant més una sessió de bicicleta estàtica setmanal durant dotze setmanes. Els canvis observats tant a l’estructura cerebral, analitzats sobre imatges de ressonància magnètica, com a les capacitats cognitives d’aquests pacients, es van comparar amb el mateix tipus de pacients però que no havien realitzat el programa d’exercici, i amb individus sans que no havien estat sotmesos a quimioteràpia.
Lucía Vaquero, pertanyent a la grup de Cognició i Plasticitat Cerebral de l’IDIBELL i la Universitat de Barcelona al moment de l’estudi i primera autora del treball específica que “després de tres mesos, el grup de pacients amb càncer de pulmó que no havia seguit el programa d’exercici presentava pèrdua de substància grisa a l’hipocamp. En canvi, els pacients que havien realitzat activitat física, no només mantenien sinó que, a més, havien incrementat el volum de substància grisa comparant-ho amb la situació inicial, abans d’iniciar l’activitat física“.
Aquest projecte ha estat possible gràcies a la col·laboració i coordinació de diferents grups del campus de Bellvitge: el grup de recerca en Neuro-Oncologia de l’IDIBELL, l’ICO i el HUB, el grup de Cognició i Plasticitat Cerebral de l’IDIBELL, la Facultat de Psicologia i l’Institut de Neurociències de la UB i la Unitat de Fisioteràpia de l’ICO. També ha estat gràcies al finançament de la Fundació La Marató de TV3.
Les anàlisis realitzades sobre les imatges de ressonància magnètica indiquen que les persones sanes no exposades a la teràpia oncològica presenten un major volum de substància grisa en l’hipocamp comparat amb aquells pacients sotmesos a teràpia, tant els que practicaven activitat física com els que no. Això és degut a la toxicitat associada als tractaments oncològics, àmpliament descrita en la literatura del camp de neuro-oncologia.
En els estudis previs ja s’indica que la quimioteràpia, tot i no conèixer-se el mecanisme concret, provoca canvis en l’estructura cerebral, el que podria tenir efectes sobre funcions cognitives.
De la mateixa manera, la radioteràpia cranial, estratègia comuna en el càncer de pulmó per evitar l’aparició de metàstasi al cervell, també afecta l’hipocamp entre altres estructures cerebrals, causant un dany que pot arribar a provocar demència a llarg termini.
Ja són molts els estudis que apunten a l’efecte neuroprotector de l’exercici, especialment en l’hipocamp. L’esport protegeix enfront del declivi cognitiu associat amb l’envelliment i millora l’aprenentatge, ja que promou la neurogènesi i la plasticitat cerebral. A més, estudis en models animals en teràpia oncològica mostren que l’exercici disminueix la inflamació general, augmenta els nivells de factors de creixement en el cervell i millora la circulació sanguínia cranial.
“En aquest estudi es volia veure si l’exercici també protegia contra el dany causat per la teràpia contra el càncer de pulmó“, comenta la Dra. Simó, “i, efectivament, observem que aquells pacients en tractament que segueixen la pauta d’exercici no pateixen una pèrdua de teixit neuronal tan gran com els que no van seguir aquesta intervenció; és més, tenen un guany. A més, la teràpia d’activitat física millora la resistència cardiovascular i l’eficiència respiratòria dels pacients de càncer de pulmó“.