El treball de la UCRI amb teràpies respiratòries no invasives ha estat cabdal per reduir l’impacte de la pandèmia en els pacients amb pneumònia greu.
Els professionals de la unitat han atès més de 500 pacients durant el 2020.
Al voltant d’un 70% dels pacients que van ser atesos l’any 2020 a la Unitat de Cures Respiratòries Intermèdies (UCRI) de l’Hospital Universitari de Bellvitge per pneumònia greu per Covid-19 no han necessitat ser ingressats a la UCI. La UCRI de Bellvitge va arribar el passat mes de desembre als 500 pacients Covid, amb una estada mitjana de 7 dies.
Les UCRI atenen pacients greus i amb una situació d’insuficiència respiratòria aguda complexa, però que encara no han requerit intubació orotraqueal i ventilació mecànica, fet que comporta l’ingrés a la Unitat de Cures Intensives. A la unitat respiratòria de semicrítics els pacients són tractats amb ventilació no invasiva i oxigenoteràpia d’alt flux, que consisteix a aportar al pacient un flux d’oxigen mitjançant una cànula nasal.
Abans de la pandèmia, la UCRI rebria anualment una mitjana de 100 malalts amb necessitats de suport ventilatori no invasiu amb un perfil clínic diferent (majoritàriament malalts respiratoris crònics aguditzats). La pandèmia ha significat un canvi en el perfil del malalt i un increment considerable d’activitat a la unitat.
Tal i com destaca la Dra. Salud Santos, cap del Servei de Pneumologia de l’Hospital Universitari de Bellvitge, “molts pacients aconsegueixen superar la fase ascendent de la insuficiència respiratòria per pneumonia Covid amb nosaltres, el que facilita la gestió dels llits de UCI. Aquests 500 pacients demostren el paper fonamental de les teràpies no invasives i de les UCRI durant tota la pandèmia”.
A començament de l’any, abans de la irrupció del virus, la UCRI de l’Hospital de Bellvitge comptava amb 4 llits. Per tal de respondre a l’emergència sanitària en els pics més greus de la pandèmia van arribar a ser 72. Hores d’ara, la unitat de semicrítics respiratoris compta amb gairebé una vintena de llits per atendre el volum de pacients amb l’escenari actual de la pandèmia, amb flexibilitat per adequar-se a les necessitats. “Aquesta resposta extraordinària ha estat possible gràcies al compromís dels professionals de pneumologia, infermeria i de fisioteràpia i la reacció en temps real de la gestió de l’hospital per adaptar-nos als diferents escenaris”, subratlla la Dra. Santos.
La UCRI de l’Hospital de Bellvitge també ha tingut un paper fonamental com a referent per al treball en xarxa amb els hospitals comarcals que no disposen d’estructures assistencials per a semicrítics respiratoris. En aquest sentit, la unitat ha atès un elevat nombre de pacients dels hospitals de Viladecans i Martorell, entre d’altres.
En aquesta línia, la Dra. Mònica Ruiz, cap del Servei de Medicina Interna de l’Hospital de Viladecans, considera que l’articulació de protocols per permetre el drenatge de pacients d’un centre a l’altre i la comunicació fluida amb l’Hospital de Bellvitge han estat fonamentals “per garantir la continuïtat assistencial. Hem treballat com un veritable equip i això ha permès un drenatge àgil dels pacients i, d’aquesta forma la possibilitat d’oferir teràpies no invasives amb la major precocitat possible, intentant en tot moment l’estabilització del pacient sense haver d’ingressar a les unitats de cures intensives”. El contacte personal és essencial en aquest treball en xarxa, i els equips de Viladecans i de Bellvitge es troben com a mínim una vegada a la setmana per videoconferència per gestionar diferents temes i d’altres aspectes organitzatius.