Sandra Martín Seara és infermera del CAP Maria Bernades, a Viladecans, i una de les competències que desenvolupa és la gestió de la demanda aguda. Precisament, durant la jornada PROA celebrada el 17 de maig a l’Hospital de Bellvitge, Martín Seara va fer una ponència explicant la seva experiència.
Quina implicació tenen les infermeres en la gestió de la demanda aguda?
El nostre paper consisteix en visitar pacients que ens deriva el personal d’atenció a la ciutadania, revisar-nos la història clínica i, en funció de la patologia que presenten valorar si podem assumir un rol autònom o fer un treball conjunt amb medicina. La majoria dels casos els podem solucionar nosaltres però si hi ha una patologia complicada o el pacient té alguna complexitat, aleshores els derivem.
Posa exemples de situacions que podeu resoldre sense necessitat de passar per medicina.
Un exemple seria quan algú ve d’urgència per cistitis que no és recurrent, o que no ha provat un tractament anteriorment. És a dir, una cistitis aguda i sense complicacions la podem resoldre les infermeres de forma autònoma seguint el protocol. També ens podem fer càrrec d’un refredat que no tingui una patologia de base i sempre que l’auscultació sigui correcta. Un altre exemple seria una gastroenteritis en què la palpació abdominal no presenti cap complicació. Són casos bàsics que acostumem a veure diàriament.
Si heu de prescriure algun medicament, com procediu?
Ho podem fer de manera autònoma i col·laborativa perquè si cal antibiòtic s’ha de posar a un metge prescriptor per validar la recepta. Ara bé, no és necessari que el pacient hagi d’esperar a la sala perquè el metge li pugui signar la recepta. Nosaltres, com a infermeres, ja coneixem el protocol i, per tant, ho podem agilitzar. El metge ho valida amb el seu nom i el pacient pot marxar sense necessitat d’esperar-se.
“Les infermeres podem resoldre molts dels motius aguts de consulta”
Com beneficia a l’equip que tingueu aquesta responsabilitat?
Considero que la gestió de la demanda aguda ajuda a fer una atenció més ràpida i eficient, i nosaltres, com a infermeres cada vegada estem més empoderades.
Pot haver algú amb reticències a assumir aquesta autonomia?
Pot haver professionals que dubtin si estem o no coberts legalment fent gestió de la demanda aguda. Però jo considero que com a infermeres tenim un criteri i que amb els nostres estudis estem capacitades. En el meu cas, si tinc algun dubte soc la primera que intento que un metge me’l resolgui i visiti directament al pacient. És un treball en xarxa. En el que cadascú aporta segons el seu marc competencial.
Quin control o revisió hi ha d’aquesta tasca?
Al CAP Maria Bernades hi ha un equip de demanda aguda format per medicina, infermeria i personal d’atenció a la ciutadania que es va reunint per parlar de com desenvolupa la gestió i és d’on surten els procediments. Per exemple, atenció a la ciutadania sap en quins casos ha de derivar els pacients a infermeria o directament a medicina.
Per què creus que és important la vostra funció en aquest engranatge?
La nostra tasca com a infermeres també és fer educació per la salut i la prevenció. Això vol dir que no podem deixar sortir el pacient sense explicar-li com seguir correctament un tractament i donar-li consells sobre com evitar una recaiguda. Ens posiciona amb el ciutadà com a referents en salut.
