Una nova investigació de cohort retrospectiva basada en dades del Registre SEMI-COVID-19 de la Societat Espanyola de Medicina Interna (SEMI) determina que poden establir-se tres nivells diferents de risc (baix, mitjà i alt) en Covid-19 en funció de diferents paràmetres inflamatoris en el moment de l'ingrés hospitalari del pacient per infecció per SARS-CoV-2.
Les troballes d'aquesta nova investigació han estat publicades en un recent article al Journal of Clinical Medicine (JCM) que porta per títol "Risk categories in COVID-19 based on degrees of Inflammation: data on more than 17,000 patients from the Spanish SEMI COVID-19 Registry ".
En aquest estudi s'han analitzat un total de 17.122 pacients amb infecció confirmada per Covid-19 i les categories de risc s'han determinat tenint en compte els tercils del recompte de limfòcits i dels valors de proteïna C reactiva, lactat deshidrogenasa, ferritina i dímer D presos en el moment de l'ingrés hospitalari dels pacients. La categoria de baix risc es va definir quan tots els paràmetres es trobaven en el primer tercil, la d'alt risc quan algun dels paràmetres es trobava en el tercer tercil, i la de risc intermedi quan no es van complir les condicions de risc baix o alt .
En paraules del Dr. Manuel Rubio-Rivas, primer signant de l'article i qui va liderar la investigació des de la Unitat de Malalties Autoimmunes del Servei de Medicina Interna de l'Hospital Universitari de Bellvitge, "creiem que la utilitat d'aquesta estratègia d'estratificació deel risc rau en el fet que no només és pronòstica sinó que pot servir com a generadora d'hipòtesis sobre quin règim farmacològic pot ser millor segons el grau de resposta inflamatòria".
Aquesta mateixa idea sosté el Dr. Xavier Corbella, co-primer signant i cap de Servei de Medicina Interna de l'Hospital de Bellvitge, que afegeix que "la identificació precoç i el maneig clínic apropiat de l'estat inflamatori basat en aquesta estratègia d'estratificació del risc és crucial per millorar el pronòstic dels pacients amb Covid-19 que requereixen hospitalització".
Segons recorden els investigadors, des del començament de la pandèmia, "la inflamació ha estat sinònim de complicacions clíniques durant l'ingrés i, en última instància, ha augmentat la probabilitat de mort". Aquest estudi -incideixen- "no només confirma aquesta observació, sinó que també defineix tres grups pronòstics clarament diferenciats, tant en termes d'ús de recursos (necessitat de cànula nasal d'alt flux, ventilació mecànica no invasiva o ventilació mecànica invasiva) com en termes d'ingrés a UCI o mort intrahospitalària ".
Així mateix, segons sosté el Dr. Rubio-Rivas: "les troballes d'inflamació analítica precedeixen el deteriorament respiratori. Basar l'estratègia terapèutica en l'estat respiratori del pacient és un error i no treure partit d'aquesta informació analítica de la qual disposem uns dies abans d'aquest deteriorament es tradueix en un augment de mortalitat. Hi ha molts pacients ingressats amb criteris analítics inflamatoris que tradueixen una mortalitat de fins a un 20% i no estan sota cap tractament immunosupressor / antiinflamatori perquè el seu estat respiratori encara és correcte. Cal anar per davant de la malaltia i no per darrere".
La categoria d'alt risc presenta característiques sociodemogràfiques i de comorbiditat ja reconegudes com a factors de mal pronòstic. Fins ara no hi ha una resposta definitiva sobre per què els pacients d'edat avançada, especialment els homes i aquells amb certes comorbiditats, s'inflamen més, però el que està clar, reiteren els investigadors, és que "la resposta inflamatòria d'aquests pacients és certament més gran".
En base a les xifres dels resultats per categoria, s'ha de considerar acuradament la necessitat de mantenir l'ingrés hospitalari dels pacients en la categoria de baix risc. Els investigadors creuen que un seguiment ambulatori estret seria més apropiat per a aquests pacients. Tot i que els resultats en tots els desenllaços són pitjors per a la categoria de risc intermedi pel que fa a la categoria de baix risc, els canvis més substancials tenen lloc en la categoria d'alt risc. Creiem que és fonamental detectar els pacients que pertanyen a aquesta categoria des del principi i "prendre mesures de maneig terapèutic més intensives". Dels resultats obtinguts es desprèn que "no només és important si els pacients pertanyen o no a la categoria d'alt risc", sinó també quants paràmetres d'alt risc es compleixen. Pel que fa a això, "encara no està clar si algun dels paràmetres analitzats té més importància que els altres".
Els pacients del grup d'alt risc eren més grans (57,9 és la mitjana d'edat en el grup de baix risc vs 64,2 en el de risc intermedi vs. 70,4 anys en el de risc alt) i predominantment homes (37,5% al costat del 46,9% i el 60,1%). Van tenir un major grau de dependència en les tasques diàries abans de l'ingrés (dependència moderada-severa a 10,8% al costat del 14,1% i el 17%), hipertensió arterial (36,9% vs 45,2% vs 52,8 %), dislipidèmia (28,4% al costat del 37% i el 40,6%), diabetis mellitus (11,9% al costat del 17,1% i el 20,5%), cardiopatia isquèmica (3,7% al costat del 6,5% i el 8,4%), insuficiència cardíaca (3,4% al costat del 5,2% i el 7,6%), malaltia hepàtica (1,1% al costat del 3% i el 3,9%), insuficiència renal crònica (2,3% al costat del 3,6% i el 6,7%), càncer (6,5% al costat del 7,2% i el 11,1%) i MPOC (5,7% al costat del 5,4% i el 7,1%).
A més, els pacients del grup d'alt risc presentaven més sovint febre, dispnea i vòmits. També van requerir més sovint cànula nasal d'alt flux (3,1% vs 4,4% vs 9,7%), ventilació mecànica no invasiva (0,9% al costat del 3% i del 6,3%), ventilació mecànica invasiva (0,6% enfront de 2,7% enfront de 8,7%) i ingrés a UCI (0,9% enfront de 3,6% ia 10,6%), i van tenir un major percentatge de mortalitat intrahospitalària (2,3% vs 6,2% vs 23,9%).