La directora de Persones de l’Hospital de Bellvitge, Meritxell Herreros, ha participat en la jornada High Tech & Human Touch, organitzada per l’Hospital Sant Joan de Déu, per debatre com la IA transformarà els llocs de treball i les competències dels professionals sanitaris.
La directora de Persones de l’Hospital Universitari de Bellvitge, Meritxell Herreros, ha participat en la jornada High Tech & Human Touch. Transformant l’assistència en l’era de la IA, organitzada per l’Hospital Sant Joan de Déu Barcelona el 29 de setembre. La trobada ha reunit hospitals, administracions públiques i empreses tecnològiques per compartir experiències i reptes sobre la incorporació de la intel·ligència artificial al sistema sanitari.
Herreros ha intervingut en la conversa «I nosaltres què? El paper de les persones en un hospital amb IA», juntament amb Ana Ripoll, del BIB i la UAB, i Germán Cuenca, d’Ethikos, en una sessió moderada per Francesc Ricart, de Sant Joan de Déu.
Durant la seva intervenció, la directora de Persones de Bellvitge ha defensat que la introducció de la IA als hospitals no s’ha d’abordar únicament com una transformació tecnològica, sinó també organitzativa i cultural, que obligarà a repensar tasques, processos, competències i llocs de treball.
“La veritable oportunitat no és que la IA faci la nostra feina, sinó que ens permeti dedicar més temps a fer aquella feina que només nosaltres podem fer”, ha afirmat.
En l’àmbit sanitari, això significa, segons Herreros, poder dedicar més temps al criteri professional, la relació amb els pacients, la coordinació entre equips, la recerca, l’aprenentatge i la resolució de problemes complexos.
Del lloc de treball al binomi professional-tecnologia
Una de les idees centrals plantejades per Herreros és la necessitat de començar a dissenyar els llocs de treball pensant en el binomi professional-tecnologia.
La incorporació de la IA implica analitzar les tasques que conformen cada lloc: quines han de continuar depenent del professional, quines pot assumir la tecnologia, quines es poden fer conjuntament i quines es poden eliminar perquè han deixat d’aportar valor.
En aquest nou escenari, Herreros també ha defensat un model que apropi les capacitats tecnològiques a les àrees on es desenvolupa l’activitat. En lloc de concentrar tot el coneixement sobre IA en unitats centrals, proposa impulsar perfils híbrids, professionals que mantinguin la seva especialització però que incorporin alhora un nivell elevat de coneixement en intel·ligència artificial.
Gestionar també els dubtes i les resistències
La implantació de la IA genera, segons Herreros, oportunitats, però també pors i resistències. Entre les principals preocupacions dels professionals hi ha com canviaran les seves tasques, la possible pèrdua d’autonomia o criteri professional, els errors de les eines o un eventual augment del control sobre el treball.
En aquest sentit, ha remarcat que la resistència no s’ha de considerar necessàriament un obstacle, sinó també una font d’informació. Pot indicar que no s’ha explicat prou bé el propòsit d’una eina, que falta formació, que no s’ha comptat amb les persones que desenvolupen el treball o que els professionals han identificat riscos no previstos.
Aquesta dimensió cultural va ser, de fet, una de les qüestions recurrents durant la jornada: diferents participants van coincidir que la confiança, la implicació dels professionals i la gestió del canvi poden resultar tan determinants com la mateixa tecnologia.
Cinc prioritats per començar a preparar els hospitals
Herreros ha identificat cinc àmbits en què les organitzacions sanitàries poden començar a treballar des d’ara: disposar d’una estratègia i una governança clares de la IA; identificar els processos i les tasques amb més potencial de transformació; garantir una formació bàsica comuna en IA per a tota l’organització; començar a redissenyar llocs de treball des de la combinació persona-tecnologia, i decidir quin ús es farà del temps que les noves eines permetin alliberar.
Precisament, una de les conclusions compartides durant la jornada va ser que aquest temps guanyat s’hauria de destinar prioritàriament a millorar l’atenció a les persones i, en segon terme, a activitats com la innovació i la recerca.
La participació de l’Hospital de Bellvitge també ha permès compartir experiències d’aplicació de la IA que ja s’estan desenvolupant al centre, entre les quals projectes de Pneumologia per al diagnòstic de subtipus de malaltia pulmonar intersticial.
