- Què vas pensar quan vas tenir el primer contacte amb el projecte RELAT-Hos? Com et vas assabentar?
Me’n vaig assabentar d’una manera molt curiosa. Jo havia escrit un relat molt personal el mateix dia que havia d’entrar a quiròfan. Anava en autobús molt d’hora, cap a les cinc i escaig de la matinada, de camí a l’Hospital de Bellvitge per a una cirurgia molt important per a mi. En aquell trajecte vaig començar a escriure el que sentia, una mena de diàleg amb mi mateixa. Vaig estar deu dies ingressada. El primer dia que em vaig poder aixecar, vaig fer una volta per la planta vuit i vaig veure un cartell que deia “Cuéntanos tu relato”. En aquell moment em vaig adonar que aquell text que havia començat podia encaixar perfectament en el projecte. Em va alegrar molt descobrir-ho.
- Vas tenir clar des del principi que voldries participar?
Sí, ho vaig tenir clar des del primer moment. Quan vaig veure el cartell vaig pensar que el relat que havia començat aquell matí podia convertir-se en alguna cosa encara més bonica si el compartia dins d’aquest projecte.
- Quines sensacions vas tenir en veure el teu relat escrit al llibre?
Em va agradar molt. Em va fer molta il·lusió. Crec que donar espai a les persones perquè puguin escriure el que senten durant una etapa hospitalària és molt valuós. L’escriptura pot ser molt terapèutica, perquè ajuda a ordenar el que passa dins teu i a transformar una experiència intensa en paraules.
- Creus aleshores que l’escriptura és una eina terapèutica important?
Sí, totalment. Escriure pot ser una eina molt poderosa per expressar emocions i per comprendre millor el que estàs vivint. De vegades hi ha sentiments que costen de dir en veu alta, però quan els poses sobre el paper troben un espai on respirar.
- Recordes com vas escriure el teu relat?
Sí. El relat el vaig començar a escriure aquella matinada al bus, de camí a Bellvitge per fer-me la cirurgia. Era un moment molt especial, i les paraules sortien de manera molt natural. Després, quan vaig veure el cartell del projecte a la planta de l’hospital, el vaig acabar d’arrodonir perquè pogués formar part d’aquesta iniciativa.
- Escrius habitualment?
Sí, escric habitualment. De fet, ja he publicat un llibre que es diu Viviendo sin ti. Actualment estic treballant en una altra novel·la, Fake: engañando al mundo, que està en procés de correcció editorial. I ara mateix també estic escrivint una nova novel·la titulada A 315: el pulso de la vida, que és una novel·la mèdica amb component científic. La vaig escrivint entre Shanghái i Badalona, perquè també treballo com ha metgessa en medicina tradicional xinesa integrativa a Shanghái
- Per acabar, ens pots recomanar un llibre?
Si he de recomanar un llibre, recomanaria el meu primer, Viviendo sin ti. I també el segon, Fake: engañando al mundo, que sortirà pròximament. I, si tot va bé, el següent serà A 315: el pulso de la vida.