Fer els àpats en companyia, xerrant, amb menjar casolà i sense pantalles conformen l'escenari òptim per al cervell i les emocions, segons apunta l'estudi “La ciència de lo que se cuece en la cocina”, impulsat per IKEA, la Sociedad Española de Neurología (SEN), la Universidad Rey Juan Carlos (URJC) i el Centro d'Investigació Biomédica en Red de Fisiopatologia de la Obesidad y Nutrición (CIBEROBN) del Instituto de Salud Carlos III.
L’estudi ha estat coordinat pel Dr. Fernando Fernández Aranda, director de la Unitat de Trastorns de la Conducta Alimentària del Servei de Psicologia Clínica de l’Hospital de Bellvitge, investigador de l’IDIBELL i subdirector del CIBEROBN i per la Dra. Susana Jiménez Murcia, cap del Servei de Psicologia Clínica de l’HUB i també investigadora de l’IDIBELL
Tal com destaca el Dr. Fernández-Aranda, "l'acte de menjar no constitueix únicament una activitat relacionada amb la ingesta nutricional, sinó que representa un entorn per a la promoció del benestar psicològic”. Afegeix que “la presència de dispositius mòbils durant els àpats interfereix en els processos d'interacció social, la regulació emocional i els hàbits alimentaris saludables. Menjar en companyia i sense pantalles no respon a una visió idealitzada del passat, sinó a pràctiques recolzades per l'evidència científica en salut física i mental”. L'estudi és fruit de dues investigacions complementàries que s'han fet de manera simultània entre l'agost i el desembre del 2025.
El valor de cuinar i seure a taula acompanyat
La primera investigació, “Identificando las emociones en los hábitos culinarios con IA y equipos biométricos”, ha estat elaborada per la SEN i la URJC. La seva principal conclusió és que la companyia humana és el principal impulsor de benestar durant la preparació i el consum d'aliments, superant àmpliament qualsevol interacció digital.
Segons la investigació, cuinar acompanyat triplica l'emoció d'alegria al nostre cervell que augmenta en un 232%, en relació a fer-ho sol. En aquesta línia, també indica que menjar acompanyat redueix el sentiment de rebuig un 23,5%. La companyia trenca la neutralitat funcional de la tasca, que deixa de veure's com un “tràmit” i es converteix en una experiència positiva.
La investigació demostra que la qualitat emocional de l’alimentació depèn sobretot de les persones amb qui es comparteixen els àpats, de la desconnexió digital i gaudir del moment present. Estar acompanyat millora l'absorció de nutrients (es menja més a poc a poc) i redueix el risc d'obesitat en facilitar-ne la sacietat conscient.
Pel contrari, segons el mateix estudi, l'ús del telèfon mòbil i altres dispositius electrònics durant els àpats exerceix un efecte negatiu: no provoca tristesa de manera directa, però aplana les emocions positives fins reduir l'alegria en un 32%. Els continguts digitals, en activar un estat d'alerta i fragmentar l'atenció, en dificulten la degustació conscient i deterioren la percepció sensorial dels aliments.
Digue’m com i amb qui menges…
Com i amb qui mengem són factors clau segons l'estudi “Impacto de la Digitalización en los hábitos alimentarios”, del CIBEROBN.
Segons l'estudi, la comunicació humana és un factor protector de la salut alimentària. Xerrar a taula contribueix a disminuir la ingesta emocional, en què s'usa el menjar com a resposta a estats emocionals negatius i també limita la ingesta externa, aquella que no respon als senyals interns de gana i sacietat.
Afegeix que el benestar psicològic depèn cada cop més de com mengem i amb qui desenvolupem aquesta activitat. I en aquest context, la digitalització no és un espai de connexió, sinó que més aviat fomenta una tendència més gran cap a l’aïllament.
L'estudi subratlla també un patró clar de vulnerabilitat: l'adolescència i els perfils clínics són els que recorren més a les pantalles, més del doble d'hores que la població general, i els que mengen sols amb més freqüència, 7 vegades més entre setmana i 18 vegades més els caps de setmana en comparació amb el grup no clínic. Aquests col·lectius presenten un ús digital significativament superior i un risc psicosocial més gran, reforçat per la creença que les xarxes són essencials per a l'acceptació social.
La digitalització ha transformat completament l'acte de menjar, convertint la presència de pantalles en un element habitual a taula, subratlla l’estudi. El 98% de les persones mengen amb dispositius, cosa que evidencia que la tecnologia ha ocupat un espai abans reservat a la convivència i el diàleg. Aquest canvi, segons es desprèn d'aquesta investigació, ha debilitat el caràcter social dels menjars, afavorint entorns més solitaris i afectant directament el benestar psicològic i el descans durant la nit, especialment en poblacions vulnerables que utilitzen les pantalles com a refugi davant de l'aïllament.
