Què saber sobre la toxina botulínica? T'ho expliquem
- Què és la toxina botulínica?
- Quin efecte obtenim?
- En quins casos l'apliquem
- Contraindicacions
- En què consisteix?
- És segura la toxina?
- Quins són els seus possibles efectes secundaris?
- És dolorosa la teràpia amb toxina?
- Tractament
- Quan es fa evident l’efecte de la toxina?
- Quant dura l’efecte?
- Cada quant es pot punxar la toxina?
- Marques
És un fàrmac obtingut a partir del bacteri Clostridium botulinum. Actua sobre la placa motora (que és la connexió entre el nervi i el múscul) i impedeix l’alliberament d’acetilcolina, la substància missatgera de la transmissió de l’impuls nerviós cap al múscul.
L’efecte aconseguit és la disminució del to del múscul afectat i una reducció del dolor, millorant així la qualitat de vida del malalt.
- Espasticitat produïda per accident vascular cerebral, traumatisme cranial, lesió medul·lar, esclerosi múltiple, paràlisi cerebral infantil.
- Paràlisi facial perifèrica (seqüeles).
- Blefarospasme.
- Estrabisme.
- Distonia cervical.
- Distonia ocupacional.
- Espasme hemifacial.
- Síndrome miofascial (en estudi)
- D’altres en estudi.
- Dones embarassades i lactants.
- Malalties neurodegeneratives (ELA).
- Miopaties.
- Miastènia greu i síndrome d’Eaton-Lambert.
- Si el pacient està prenent anticoagulants, aquests s’han de suspendre com a mínim una setmana abans de l’aplicació de la toxina per evitar la producció d’hematomes.
- Estat febril.
- Aminoglucòsids (antibiòtics)
En la infiltració amb agulla d’insulina o intramuscular de petites quantitats de toxina botulínica diluïda amb sèrum fisiològic directament als músculs afectats.
El procediment és segur, ja que la quantitat utilitzada és la que cada múscul necessita sense sobrepassar mai la dosi màxima permesa. La toxina roman llarg temps en el punt injectat i no entra en contacte amb òrgans sensibles com el fetge, el cor o els ronyons.
No existeixen efectes permanents. Pot ocórrer una disminució temporal del to d’un múscul situat a prop de l’àrea injectada (generalment sense interferir en la seva funció). També pot aparèixer algun petit hematoma que desapareix espontàniament en pocs dies. En ocasions, poden aparèixer símptomes que recordin a un quadre gripal.
ínica ha de ser injectada al múscul hiperactiu (normalment d’1 a 4 injeccions per múscul). Les injeccions poden resultar desagradables (tot i que varia la tolerància del pacient).
Es realitza en la consulta ambulatòria. El pacient es reincorpora immediatament a les seves activitats habituals sense haver de prendre cap mesura de precaució.
L’efecte apareix generalment entre el 3r i el 6è dia (tot i que hi ha qui pot notar els efectes ja en les primeres 24 a 72 hores) i assoleix el seu punt màxim entre la 2a i 3a setmana, segons la persona.
Els efectes no són definitius, tendeixen a disminuir a partir dels 3-4 mesos i desapareixen aproximadament als 5-6
mesos
No es podrà tornar a injectar toxina fins passats 3-4 mesos de l’anterior sessió, donat que es poden produir anticossos que actuïn contra la toxina i facin inefectiu el tractament.
En aquest moment hi ha 2 tipus de toxina comercialitzades, la tipus A i la B. L’ús d’una o l’altra dependrà de la patologia del malalt. Però la B de moment només s’utilitza per a les distonies de torsió.
