Desmuntamites: 5 falsos mites sobre l'ictus

Desmuntem 5 dels mites més habituals sobre l'ictus

És un error comú pensar que l'ictus només afecta persones grans. Si bé és cert que el risc d'ictus augmenta amb l'edat, també es pot produir en persones molt joves i fins i tot en nens, encara que en aquestes edats són factors congènits els causants d'aquests ictus. El més comú a la resta d'edats són factors com la hipertensió, la diabetis, el tabaquisme, l'obesitat i les malalties cardíaques poden augmentar el risc de patir un ictus a qualsevol edat. És fonamental comprendre que l'ictus no discrimina per edat i tots hem de prendre mesures per reduir el nostre risc.

Si bé molts ictus ocorren de forma sobtada i sense avís previ, no tots els casos segueixen aquest patró. Algunes persones experimenten símptomes que poden aparèixer i desaparèixer durant hores o fins i tot dies abans que passi l'esdeveniment principal. Aquests símptomes, coneguts com a atacs isquèmics transitoris (AIT), són senyals d'advertència d'un possible futur ictus i no s'han d'ignorar. Reconèixer aquests signes primerencs en forma d'alteració de la parla o de la força del braç o la cama o visió i buscar atenció mèdica immediatament pot prevenir un ictus greu.

Tot i que és cert que l'ictus pot ser una afecció potencialment mortal, menys del 15% resulten en la mort. Amb els avenços en el diagnòstic i el tractament de l'ictus, moltes persones es poden recuperar completament o experimentar una discapacitat mínima si reben atenció mèdica adequada i oportuna. La clau per millorar el pronòstic de l'ictus és actuar amb rapidesa davant dels primers símptomes i cercar assistència mèdica urgentment.

Tot i que hi ha factors de risc que no es poden modificar, com l'edat i la genètica, hi ha moltes mesures que es poden prendre per reduir el risc de patir un ictus. Aquests inclouen mantenir una pressió arterial saludable, controlar els nivells de colesterol i glucosa a la sang, mantenir un pes corporal saludable, fer exercici regularment, deixar de fumar i limitar el consum d'alcohol. A més, és important estar atent als signes d'advertiment de l'ictus i cercar atenció mèdica immediata si es presenten.

La rehabilitació és part crucial del procés de recuperació després d'un ictus. Els programes de rehabilitació poden ajudar les persones a recuperar habilitats perdudes, millorar la mobilitat, enfortir els músculs afeblits i aprendre estratègies per adaptar-se a les discapacitats resultants de l'ictus mitjançant la teràpia ocupacional i el llenguatge amb el logopeda. És important començar la rehabilitació com més aviat millor després d'un ictus per maximitzar els beneficis i millorar la qualitat de vida a llarg termini, encara que el potencial de recuperació sempre es manté en primer any i en alguns casos més enllà pel que és important que el pacient sigui constant en ells (sisè mite que la recuperació només s'aconsegueix en els primers 3 mesos).

Servei de Neurologia