Un aneurisma és una dilatació permanent i localitzada d’una artèria que, com a mínim, duplica el seu diàmetre normal.
Què és l’aorta?
L’aorta és la principal artèria del nostre cos. S’origina al ventricle esquerre del cor i transporta la sang amb oxigen per tot el cos.
D’ella en surten branques per portar sang a les diferents parts del nostre organisme. Aproximadament, a l'alçada del melic es divideix en dues branques, les artèries ilíaques, que portaran sang a les cames.
A la majoria de la gent, l’aorta mesura entre 15 i 20 mm (similar a una mànega de jardí). En funció de la zona del nostre cos, rep diferents noms: aorta toràcica quan és dins del tòrax (per sobre del diafragma) i abdominal quan és dins la panxa (per sota del diafragma).
Què és un Aneurisma d’Aorta Abdominal (AAA)?
Un aneurisma és una dilatació permanent i localitzada d’una artèria que, com a mínim, duplica el seu diàmetre normal.
L’aorta abdominal, sobretot per sota de les artèries renals, és la zona on trobem els aneurismes de forma més freqüent. Els anomenem Aneurisma d’Aorta Abdominal infrarenals. Per fer-ho més curt, parlarem d’AAA.
Es considera que hi ha AAA quan el diàmetre supera els 3cm.
Quan l’AAA supera els 5,5cm es comença a plantejar el tractament quirúrgic.
Per què tinc un aneurisma?
Les causes d’aparició d’un aneurisma són múltiples i interrelacionades.
- L’edat: rarament es presenta en persones per sota dels 60 anys.
- El tabaquisme: fumar augmenta el risc d'AAA.
- El sexe: els homes desenvolupen AAA més freqüentment que les dones.
- L’ètnia: les persones de raça blanca presenten AAA amb més freqüència que les persones d'altres ètnies.
- Genètica: una història familiar d’AAA augmenta el risc de desenvolupar un AAA.
- Factors de risc cardiovascular com hipertensió arterial, dislipèmia o obesitat. Tot i que la diabetis és un factor de risc per l'aterosclerosi, no s'associa amb l'AAA.
- Malalties cardiovasculars: les persones que pateixen malalties del cor o malaltia vascular perifèrica, són més propenses a desenvolupar un AAA.
Què passa si tinc un aneurisma?
Entre un 3% i un 5% de la població major de 65 anys pot tenir un AAA. És una patologia que no acostuma a donar símptomes. Només quan és molt gran o es complica pot donar símptomes com dolor abdominal o lumbar.
L’evolució natural de l'AAA és la dilatació progressiva de forma lenta. El risc més alt que comporta un AAA és la seva ruptura que constitueix una urgència mèdica greu.
Què puc fer si tinc un AAA?
Si li han detectat un AAA és recomanable tenir cura de la seva salut. Per tant, deixar de fumar, fer exercici de forma regular i seguir una dieta rica en fruites, verdures i fruits secs, pot ajudar a trobar-se millor i a disminuir el risc de complicacions.
Quan cal operar un AAA?
La indicació de tractament està en relació amb el risc de ruptura i el risc que comporta el tractament quirúrgic de l’AAA. De forma general, es considera que un AAA de >5cm en dones i de >5,5cm en homes té indicació de cirurgia ja que el risc de ruptura és superior al risc associat a la cirurgia. També pot estar en relació amb el ritme de creixement: major a 0,5 cm en 6 mesos amb la mateixa prova d’imatge.
Com es diagnostica?
Acostuma a diagnosticar-se de manera casual en realitzar una prova d’imatge abdominal per una altra raó. La majoria dels aneurismes identificats són petits, de menys de 3,5 cm de diàmetre, i només caldrà fer seguiment de forma periòdica.
- Exploració física: el diagnòstic de l’aneurisma aòrtic pot començar per l’examen físic detectant una massa que batega a l’abdomen. Generalment es palpen els aneurismes de gran dimensió.
- Ecografia abdominal: és el millor mètode per detectar o descartar l’existència d’un aneurisma aòrtic, ja que és simple i molt fiable. És per això que s’utilitza en tots els programes de cribratge.
- Tomografia axial computeritzada (angioTAC / scanner amb contrast o Angio Ressonància magnètica): permeten fer la confirmació de la mida i l’estudi de la forma i extensió de l’aneurisma. Amb aquestes exploracions podrem estudiar les característiques de l’AAA, la relació amb les estructures veïnes, detectar l’existència d’anomalies anatòmiques i, sobretot, planejar el tractament.
Què passa si l’AAA es trenca?
El risc més alt que comporta un AAA és la seva ruptura. que constitueix una urgència mèdica greu que requereix tractament urgent.
Si té un AAA i comença a sentir dolor abdominal o lumbar, similar a un còlic nefrític, hipotensió o mareig, és important que consulti immediatament al seu hospital informant del seu diagnòstic. D’aquesta manera, l’equip mèdic podrà actuar de la forma precoç i eficaç.
Com es tracta un AAA?
L’aneurisma de l’aorta abdominal pot ser tractat amb cirurgia oberta (obrint l’abdomen i substituint la zona dilatada per una pròtesi) o amb cirurgia endovascular (treballant des dels engonals i cobrint la zona dilatada per dins amb una pròtesi). Cada cas particular és valorat a una Sessió Clínica amb els diferents especialistes per a decidir quina de les dues és la millor opció.
De vegades, si el pacient presenta moltes malalties o la cirurgia és especialment complexa per la forma de l’AAA, el risc quirúrgic pot augmentar.
També és possible NO actuar sobre l’aneurisma i deixar la malaltia a la seva evolució natural assumint el risc de mort si es trenca l’aneurisma.
Tingui present que valorarem el seu cas de forma individualitzada i els explicarem a vostè i els seus familiars la situació. Les decisions les prendrem de forma consensuada entre tots.
En què consisteix el tractament de l’AAA amb Cirurgia Endovascular?
Valorats els antecedents clínics i les característiques anatòmiques, en el seu cas es proposa la realització d’una reparació endovascular de l’aneurisma. Aquesta intervenció consisteix a implantar una pròtesi per dins de l’aneurisma per tal d’evitar-ne la ruptura.
Quina anestèsia es fa servir?
Generalment, la intervenció es realitza amb anestèsia general, però en casos concrets es pot realitzar amb anestèsia raquídia o amb anestèsia local i sedació.
Quin tipus d’incisió es realitza?
Aquesta cirurgia es realitza a través d’una punció o d’un tall a l’engonal per accedir a l’artèria femoral, per la qual introduirem la pròtesi. De vegades és necessari punxar alguna artèria als braços. En casos concrets, quan les artèries femorals són massa petites per poder treballar-hi, pot ser necessari fer un abordatge abdominal per accedir a les artèries ilíaques directament.
Com es fa l'operació?
Un cop hem punxat l’artèria, localitzem la zona malalta amb l’ajuda de raig X i contrast iodat que injectem dins les seves artèries. En cas que tingui antecedents d’al·lèrgia és important que ens ho faci saber. Després introduirem per l’artèria el dispositiu fins a arribar a la zona on cal desplegar-lo aïllant la zona malalta. Un cop implantat, retirem tots els materials utilitzats i tanquem les artèries per evitar sagnats.
Tindré dolor després de la cirurgia?
Per operar-lo es fan unes petites incisions als engonals on pot presentar molèsties després de la cirurgia. També és possible que tingui mal d’esquena. Generalment, el dolor és fàcilment controlable amb els analgèsics que li administrarem.
Necessitaré una transfusió?
Abans de qualsevol tipus de cirurgia es realitza un estudi de la sang per detectar qualsevol alteració. Si detectem que vostè té anèmia, uns dies abans de la cirurgia li administrarem un tractamentque ajuda a disminuir les necessitats de transfusions després de l’operació. Durant aquest tipus de cirurgia no acostuma a haver-hi pèrdues de sang considerables. De tota manera, en tractar amb artèries, és possible que durant o després de la cirurgia, calgui realitzar una transfusió de sang o altres derivats. És necessari que si hi té algun inconvenient n’informi al cirurgià i a l’anestesiòleg.