La rectopèxia ventral és una intervenció que es realitza per al tractament de patologies del sòl de la pelvis, causades per la debilitat de les estructures musculars i lligamentoses responsables de mantenir en la seva posició fisiològica i natural els òrgans pèlvics. Aquestes patologies són: el prolapse rectal, complet o parcial; l'enterocele; el recte; l'histerocele; el colpocele; o l' associació de més d'un trastorn dels esmentats. La rectopèxia ventral s'utilitza per corregir, de forma específica, la caiguda del recte (prolapse rectal intern o extern si surt per l'anus), la caiguda de l'intestí prim o del còlon sigmoide a la part més profunda de la pelvis (entre recte i úter o entre recte i vagina), i la debilitat de la paret anterior del recte amb la seva protrusió a la vagina, anomenada rectocele.
La tècnica quirúrgica
L’operació es realitza, habitualment, per laparoscòpia o per assistència robòtica, és a dir, sense precisar ferides de gran grandària. L’instrumental quirúrgic s’introdueix a l’abdomen per unes ferides d’aproximadament 1 cm. Per una d’aquestes ferides s’introdueix una càmera per a la visió de les vísceres i la realització de l’operació. El procediment consisteix a alliberar una part del recte caigut de la seva estructura de subjecció principal, el peritoneu, separar-lo de la vagina, estirar-lo cap amunt i subjectar-lo a la part més alta de l’os sacre. Aquesta fixació es realitza mitjançant l’aplicació d’una malla: una part de la malla se sutura amb punts sobre la part lliure del recte i la part oposada de la malla se sutura amb punts a l’os sacre. D’aquesta manera, el recte queda subjecte en una posició més alta respecte a abans de l’operació, evitant que es caigui amb els esforços físics i de la defecació. L’operació es conclou suturant el que es va obrir al principi (el peritoneu) de manera que la malla queda completament amagada i no contacti amb els intestins.
Descripció general, anatomia i funció
El recte és la part final de l’intestí gruixut i es troba entre el còlon i l’anus. Per darrere, es troba unit al sacre; pels laterals, a la part lateral dels ossos pèlvics ilíacs; i per davant, està unit a la vagina en les dones i a la pròstata i vesícules seminals en l’home. Aquestes relacions anatòmiques estan delimitades per unes fàscies o plànols que s’han de seguir i obrir quan calgui una intervenció de resecció o mobilització del recte. La funció del recte és acumular i contenir certa quantitat de femta fins que es produeix l’estímul de la defecació. Quan existeix una alteració de l’estructura o de la funció d’aquest òrgan, el procés de defecació s’altera, podent causar estrenyiment, dolor, pressió en la pelvis, sensació de taponament, d’evacuació incompleta o incontinència anal.