El sistema de benestar social, que ja presentava símptomes abans de la pandèmia, ha quedat “confinat” o, si més no, es troba en situació de“toc de queda”. Els pacients, els professionals i, en definitiva, la major part de la societat (especialment aquella més vulnerable) s’ha trobat en un moment de crisi sanitària i social amb la gran dificultat d’accés a la majoria de serveis.
Segurament, com a ciutadans, tots hem experimentat, en alguna ocasió, aquella sensació d’impotència i irritabilitat davant la bústia de veu de qualsevol empresa de subministrament o serveis que et deixa penjat a l’altre costat del telèfon amb un contestador automàtic que no et permet demanar el que necessites sinó que et fa ballar d’una opció a l’altra i tornem a començar.
Imaginem ara que el que necessites consultar afecta la cobertura de les necessitats més bàsiques: alimentació, subsistència, habitatge, suport per a la higiene personal, salut... i et trobes amb uns serveis del sistema de benestar amb la “porta” totalment tancada, amb unes vies d’accés telefònic col·lapsades, o bé només amb la possibilitat de contactar per correu electrònic (això sí, ja ens hem deixat enrere totes aquelles persones sense possibilitats per la “bretxa digital”).
Des del treball social sanitari en general, i concretament des de l’atenció primària de salut, que és el meu àmbit professional, hem intentat mantenir l’accessibilitat al màxim per tal de contribuir a la protecció dels drets més bàsics. Durant tots aquests mesos, hem rebut demandes que en una situació de normalitat haurien estat adreçades directament als serveis socials municipals, als serveis especialitzats, a les oficines de la Seguretat Social, a l’Oficina de Treball, a les oficines d’Afers Socials o a qualsevol altre servei del sistema de benestar que, des de la pandèmia, han restat, la major part del temps, en teletreball i a porta tancada, a diferència del sistema de salut (inclòs el treball social sanitari), que ha mantingut l’atenció presencial i domiciliària, amb un cribratge previ tal i com imposen les mesures de seguretat per la Covid-19.
L’històric rol dels treballadors socials com a “frontissa” entre les persones i els serveis ha estat més clau que mai per tal d’escoltar i donar resposta, en la mesura de les nostres possibilitats, als col·lectius més vulnerables de la comunitat i, per tant, aquells que presenten més determinants que poden afectar a la seva salut. D’igual manera que la resta de companys sanitaris dels nostres equips, tenim la possibilitat d’oferir l’e-consulta, això sí, sense oblidar-nos d’aquell perfil de persones que tenen més dificultats (en gran majoria persones grans) substituint-la, en aquests casos, per un seguiment més freqüent o per una intervenció proactiva.
Malgrat tot, segurament no hem pogut arribar a tothom i és que, als problemes socials que existien abans de la Covid-19 i que continuen existint, se n’han afegit més i de nous. En aquest sentit, celebrem que el darrer pla d’enfortiment de l’atenció primària prevegi la figura professional del treball social sanitari com un actor rellevant que treballa pel benestar i la millora de la salut de la persona i, que, per tant, es reforci i garanteixi la presència d’aquests/es professionals als equips d’atenció primària de salut.
Manuela Rodríguez Joaquina, treballadora social sanitària ABS Sant Josep
