Endarterectomia carotidea

Una de les principals causes d’ictus és l’arterioesclerosi de les artèries caròtides que produeix estretament a l’artèria. A tots els pacients amb ictus s’estudia si aquesta pot ser la causa. Quan es detecta una estenosi superior al 50% se’ls sol recomanar una intervenció per tractar la zona estreta i reduir el risc de presentar un nou ictus

Què és la caròtida?

El cervell és una zona noble del nostre cos i per aquesta raó està protegida pel crani i rep sang de diverses artèries. Així, la circulació cerebral ve determinada per quatre artèries: les caròtides i les vertebrals. Les caròtides s’originen a l’aorta, passen pel coll, i entren al crani. Les vertebrals, més petites, passen a prop de la columna vertebral i entren al crani per la part posterior. A dins del crani hi ha una sèrie de connexions entre les branques d’unes i altres per protegir el cervell de falta de circulació.

Les caròtides són les artèries més importants pel que fa a la circulació cerebral.

Què és un ictus?

L’ictus és la interrupció de la circulació de sang que arriba al cervell per que un vas sanguini s’ha tapat o s'ha trencat. Quan això passa, les cèl·lules del cervell d’una determinada zona no reben l’oxigen que necessiten i moren. Aquest fet pot provocar una alteració transitòria o permanent. Per això és important actuar amb la màxima rapidesa.

També parlem d’ictus quan diem vessament cerebral, embòlia, trombosi o apoplexia.

En la majoria dels casos, l’ictus és degut a que no arriba la sang: són els ictus isquèmics, per obstrucció al flux sanguini. La resta són deguts a la ruptura d’una artèria o una vena: són els ictus hemorràgics.

És important identificar què ha produït l’ictus per poder indicar el millor tractament a seguir en la fase aguda i posar mesures per evitar que es repeteixi.

Què és una estenosi carotídia?

Una de les principals causes d’ictus és l’arterioesclerosi de les artèries caròtides que produeix estretament a l’artèria. A tots els pacients amb ictus s’estudia si aquesta pot ser la causa. Quan es detecta una estenosi superior al 50% se’ls sol recomanar una intervenció per tractar la zona estreta i reduir el risc de presentar un nou ictus. Aquesta intervenció es pot realitzar mitjançant una cirurgia anomenada endarterectomia carotídia o a través d’una intervenció endovascular que consisteix en la col·locació d’una malla dins l’artèria (stent carotidi). Moltes vegades es pot detectar l’estenosi en persones sense ictus, per exemple en fer una ecografia de les artèries del coll abans d’una operació o en una revisió mèdica. En aquest cas s’indica una sèrie de mesures per disminuir el risc de patir un ictus. Es recomanarà que el pacient prengui antiagregants, medicació pel colesterol, faci exercici físic i segueixi una dieta adequada. Només en casos determinats en que es detecta progressió de la malaltia o una estenosi molt tancada s’indicarà el tractament quirúrgic.

 

Imagen
Obstrucció de la caròtida.
Obstrucció de la caròtida.

Com es diagnostica?

Moltes vegades l’estenosi carotídia es diagnostica de manera casual en realitzar una prova d’imatge per una altra raó. Altres cops es detecta després que el pacient ha presentat algun tipus d’ictus.

  • Exploració física: De vegades, quan es produeix un estretament de l’artèria en auscultar el coll amb un fonendoscopi es detecta un buf.
  • Ecografia doppler: Es fa servir per estudiar el flux de sang que passa a través de les artèries i venes. També permet veure si hi ha plaques d’arterioesclerosi.
  • Tomografia axial computeritzada (angioTAC / scanner amb contrast o Angio Ressonància magnètica): permet tenir una imatge detallada dels vasos sanguinis en tot el seu recorregut, tant fora com dins del cervell. Podrem localitzar les lesions i veure si la sang arriba correctament a totes les àrees del cervell.

Per què tinc una estenosi carotídia?

Les causes d’aparició d’una estenosi carotídia són múltiples i interrelacionades.

  • L’edat: És el factor de risc més important, però no vol dir que l’ictus només ocorre en gent gran. A partir dels 55 anys, cada dècada que passa duplica el risc de tenir un ictus.
  • La Hipertensió: tant pels ictus isquèmics com pels hemorràgics La diabetis: sobretot si està associada a hipertensió Sedentarisme Obesitat: sobretot a nivell abdominal fa augmentar el risc d’ictus. Tant en homes cm en dones
  • El tabaquisme: fumar augmenta el risc d'ictus isquèmic i hemorràgic. El risc comença a disminuir després de cinc anys d’haver deixat de fumar.
  • Colesterol alt: sobretot per l’estenosi de caròtide.
  • Drogues i alcohol: augmenten el risc d’ictus.
  • El sexe: els homes tenen un major risc de patir un ictus que les dones.
  • L’ètnia: els afroamericans i els hispans tenen major risc de patir un ictus. També pot estar en relació a factors socials desafavorits.
  • Antecedents familiars.

Què puc fer si tinc una estenosi carotídia?

Si li han detectat una estenosi carotídia és recomanable tenir cura de la seva salut. Per tant, deixar de fumar, fer exercici de forma regular i seguir una dieta rica en fruites, verdures i fruits secs, pot ajudar a trobar-se millor i a disminuir el risc de complicacions.

Quan cal operar una estenosi carotídia?

La indicació de tractament està en relació amb el grau d’estenosi i la presència de símptomes. De forma general, una estenosi inferior del 50% no té indicació de cirurgia encara que el pacient hagi presentat símptomes.

Si un pacient ha tingut un ictus i té una estenosi major al 50% es plantejarà una intervenció per disminuir el risc de nous ictus. Un pacient sense símptomes a qui es detecta una estenosi greu serà valorat per un equip de neuròlegs i cirurgians per decidir quina és la millor actitud a seguir.

Com es tracta una estenosi carotídia?

L’estenosi de caròtida es pot operar amb cirurgia oberta o amb tractament endovascular. L’objectiu és obrir el pas de la zona de l’artèria que està obstruïda.

Imagen
Anatomia de l'artèria caròtida i extracció de placa.
Anatomia de l'artèria caròtida i extracció de placa.

 

Per a la cirurgia oberta es fa un tall a la pell del coll i es localitza l’artèria malalta. Es bloqueja la circulació durant uns minuts per obrir-la i netejar-la. Després es torna a tancar, sovint col·locant un pegat que es cus a l’artèria. La tècnica s’anomena endarterectomia carotídia.

Imagen
Exemple d'extracció de la placa d'ateroma.
Exemple d'extracció de la placa d'ateroma.
Imagen
Exemple de tancament de l'artèria amb pegat de dacron.
Exemple de tancament de l'artèria amb pegat de dacron.

El tractament endovascular està especialment indicat per a pacients amb un major risc quirúrgic. Consisteix en treballar a distància i cobrir per dins la zona malalta amb una malla que permet mantenir el pas de sang.

En tots els casos un equip de metges especialistes valora cada cas particular i decideix quin és el millor tractament possible.

Quina anestèsia es fa servir?

L’anestèsia és un procediment que pretén realitzar la cirurgia sense dolor.

Per poder-ho fer cal punxar una vena per on li passarem sèrums i la medicació necessària en funció de la seva situació i el tipus de cirurgia prevista. Aquesta intervenció es pot realitzar amb anestèsia local o general.

L’anestèsia local ens permet conèixer en tot moment com es troba el pacient. Durant la cirurgia, li demanarem que parli o mogui la mà: així sabrem si el cervell està funcionant correctament. L’anestesiòleg utilitzarà l’ecografia per localitzar les zones on cal posar anestèsia. També li donarà medicació per a que estigui el més confortable possible.

Per realitzar una anestèsia general li donarem medicació que farà que estigui adormit i relaxat durant la cirurgia. Caldrà posar-li un tub, a través de la boca, que arriba fins a la tràquea (conducte que comunica la boca amb les pulmons). Aquest tub es connecta a un respirador que serveix per mantenir la respiració. Durant l‘operació el mantindrem monitoritzat controlant la funció del cervell, pulmons, cor o ronyons. Així disminuïm el risc de complicacions.

Cal deixar drenatges?

Els drenatges són uns fins tubs de plàstic que de vegades es deixen a les ferides. Quan fem una endarterectomia carotídia sempre deixem un drenatge que retirem el dia després de la cirurgia.

Tindré dolor després de la cirurgia?

La cirurgia de caròtida no és especialment dolorosa. Hi ha molèsties a la zona cervical que calmen amb la medicació indicada. És normal trobar la zona al voltant de la incisió adormida i amb alteració de la sensibilitat.

Necessitaré una transfusió?

Abans de qualsevol tipus de cirurgia es realitza un estudi de la sang per detectar qualsevol anomalia. Si detectem que vostè té anèmia, uns dies abans de la cirurgia li administrarem un tractament que ajuda a disminuir les necessitats de transfusions després de l’operació. En aquest tipus de cirurgia molt rarament hi ha pèrdues de sang que requereixin de transfusió.

Consentiment informat

El consentiment informat és el dret del pacient a ser informat específicament del procediment quirúrgic que se li realitzarà tenint en compte la seva situació personal. Li proporcionarem informació i respostes a les seves preguntes perquè pugui avaluar els beneficis i els riscos i consentir sotmetre’s a la cirurgia plantejada tot coneixent la informació disponible.

Vostè té dret a retractar-se en qualsevol moment abans de l’anestèsia i se l’informarà, de nou, de les conseqüències possibles si no es realitza la cirurgia.

El cirurgià vascular que el visita a Consultes Externes posarà en funcionament tot un procés encaminat a que la seva experiència sigui el més positiva possible.

A banda de l’angioTC per diagnosticar i estudiar l’estenosi de caròtide, es realitzen un seguit de proves per a completar l’estudi preoperatori de forma ambulatòria.

Aquest estudi inclou una analítica general, un electrocardiograma i una radiografia de tòrax. En casos determinats, depenent de les seves malalties, també caldrà fer altres estudis.

Les proves s’han d’haver realitzat dintre dels 6 mesos previs a la cirurgia.

Anàlisi de sang

Li faran una analítica que inclou diversos paràmetres que ens donaran informació del seu estat de salut. És important fer-la en dejú.

  • Hemograma: els tres paràmetres més importants són:
    • Hemoglobina (mesura indirecta dels glòbuls vermells): serveix per comprovar que no estigui anèmic abans de sotmetre’s a una cirurgia en què es poden produir pèrdues sanguínies.
    • Leucòcits (coneguts com a glòbuls blancs): serveix per comprovar que té un correcte nivell de defenses (no han d’estar per sota dels valors normals) i per descartar un procés infecciós (no han d’estar per sobre dels valors normals).
    • Plaquetes: participen en el procés de la coagulació i ajuden a reparar els vasos sanguinis quan es lesionen per evitar el sagnat.
  • Proves de Coagulació: serveix per comprovar que els diferents factors que intervenen en la coagulació funcionen correctament. Aquestes proves poden estar alterades si es pren tractaments anticoagulants (per exemple, sintrom®) o si el fetge no funciona bé del tot.
  • Bioquímica: mirarem com estan el sodi, el potassi i el sucre a la sang i altres mesures per saber com funcionen els ronyons o el fetge.

Radiografia de tòrax

Es realitza per avaluar els pulmons, la pleura i el cor.

Electrocardiograma

Permet comprovar el funcionament del cor, el ritme cardíac i descartar diferents tipus d'arrítmia.

Altres exploracions

En alguns casos li demanarem exploracions per acabar de conèixer el seu estat de salut i poder realitzar el tractament amb els millors resultats possibles.

Amb els resultats de les proves preoperatòries se li programarà una visita amb l’anestesiòleg per comprovar que tot està correcte abans de la cirurgia.

Pla de la visita:

Omplirà un document preoperatori on es recull de forma acurada detalls sobre la seva salut i antecedents per preparar la cirurgia

  • Les al·lèrgies a medicaments, a aliments o a substàncies com el làtex. Aporti els informes que tingui si li han fet algun estudi d’al·lèrgies
  • Els hàbits tòxics: si fuma, beu alcohol o consumeix drogues. És aconsellable deixar aquests hàbits en les 4 setmanes prèvies a la intervenció i completament mínim 10 dies abans de la cirurgia, per disminuir el risc de complicacions.
  • Els antecedents patològics: totes les malalties que pateixi o hagi patit.
  • Els antecedents quirúrgics: els tipus de cirurgia i anestèsia que li han realitzat prèviament i si hi ha hagut cap problema. En aquest moment és important que expliqui si ha presentat vòmits o nàusees postoperatoris o si és una persona que es mareja amb facilitat. És molt poc freqüent vomitar en el postoperatori, però en algun cas pot passar i és preferible avisar el seu anestesiòleg perquè li administri fàrmacs preventius per a les nàusees i vòmits.
  • La medicació que es pren habitualment: és freqüent que el seu anestesiòleg pugui visualitzar aquesta medicació a l'ordinador, però de vegades no està actualitzada així que és recomanable portar preparada la medicació que pren, l'horari i la quantitat.
  • Es recolliran els resultats de les proves complementàries realitzades prèviament.
  • Estudi de la via aèria: li faran una sèrie de proves, com ara obrir la boca, posar-se de costat o estirar el coll cap amunt. Així podrem avaluar la facilitat o no de col·locar el tub orotraqueal necessari per fer-lo respirar durant una anestèsia general.
  • Li preguntaran el seu pes, la seva talla i l’edat per realitzar els càlculs de les dosis dels diferents fàrmacs que s’administren per fer una anestèsia.

Se li explicaran els diferents tipus d’anestèsia que li poden realitzar. Tingui en compte que normalment l'anestesiòleg que el visita a consulta és diferent de l'anestesiòleg que l'adormirà a quiròfan.

Li donaran un consentiment informat específic segons el qual accepta ser anestesiat. Segurament prèviament, també hagi signat el consentiment segons el qual accepta la cirurgia que li realitzaran.

És possible que sigui necessari deixar de prendre alguns dels medicaments habituals. L’anestesiòleg li indicarà com ho ha de fer. Alguns dels fàrmacs que se solen suspendre són anticoagulants i/o antiagregants com el Sintrom®, Pradaxa®, Xarelto® o Plavix®. És important que aquesta medicació la suspengui exactament com li recomani el seu anestesiòleg, ja que això farà que no tingui risc de sagnat excessiu durant la cirurgia, però tampoc de formar trombes (coàguls) als vasos sanguinis que li poden ser perjudicials.

Li explicaran el dejuni previ que ha de fer: generalment, es recomana no prendre res sòlid durant les 6 hores prèvies a la cirurgia. L’anestesiòleg li indicarà si hi alguna medicació particular que hagi de prendre amb un glop petit d’aigua el dia de la cirurgia.

Resolució de dubtes que pugui tenir.

 

Li trucaran des de programació quirúrgica  de l'Hospital Universitari de Bellvitge (HUB), uns 7 dies abans de la intervenció quirúrgica (IQ), per concretar la data i l' hora. Posteriorment, des de la unitat de recepció i preparació de pacients (URPP) rebrà una altra trucada recordatòria 1 dia abans de la IQ.

Li donaran instruccions concretes per a l'ingrés i per resoldre diferents dubtes que li puguin sorgir (com per exemple, sobre l'ingrés a l'hospital). També, podrà comunicar eventualitats que puguin alterar el seu ingrés (com per exemple un procés infecciós durant la setmana prèvia a la intervenció quirúrgica).

En el cas que no pugui ingressar per qualsevol motiu, ha d'avisar com més aviat millor per poder aprofitar  l'activitat quirúrgica d'aquell dia per un altre pacient.

Què ha de fer el dia de la seva cirurgia?
Higiene:
El dia de la seva cirurgia, al seu domicili, s'ha de dutxar el cos i els cabells amb sabó preferiblement neutre. També s'ha de raspallar les dents. Recordi no posar-se res a la pell com per exemple: perfums, maquillatge, esmalt d'ungles o crema hidratant.

Alimentació i medicació prèvia:
Recordi que el dia de la intervenció no pot menjar ni beure res durant les 6 hores abans de la cirurgia, EXCEPTE si:

  • Li han autoritzat a prendre la seva medicació abans de venir a l’hospital amb un glop petit d’aigua (generalment li haurà dit l’anestesista)

Què ha de portar a l'hospital?
En una motxilla petita:

  • Documentació personal: targeta sanitària, DNI/NIF
  • Medicació habitual i recepta electrònica
  • En cas d'utilitzar la màquina CPAP (apnees del son) ha de portar-la
  • Pròtesis que li siguin imprescindibles per a l’estada (ulleres, audiòfons...)

Què NO ha de portar a l'hospital?

  • Objectes de valor (joies, pírcings, targetes de crèdit  o similar)

 

El dia de la cirurgia, ha de venir a l'hospital el dia que li hagin dit per telèfon.

Podrà venir acompanyat si la normativa de visites no canvia. Pot consultar-la a www.bellvitgehospital.cat

Quan arribi a l'hospital, ha d'anar al servei d'admissions de la Unitat de Recepció i Preparació de Pacients (URPP), situada a la 3a planta de l'edifici principal. Un cop allà, haurà de passar la targeta sanitària per la màquina de lectura i serà avisat.

Al mostrador, haurà de detallar qui serà la persona de contacte i donar el seu nom i telèfon. Allà, li lliuraran:

  • Un full d'etiquetes identificatives.
  • Una polsera identificativa.
  • Una polsera amb un QR.

Tot això, ho haurà de lliurar a la infermera quan entri al box.

Posteriorment haurà d’esperar fins que l’avisin per la pantalla amb el seu número i el box on haurà d’anar.

En el moment de l’admissió, també se l’informarà que ha d’entregar els seus objectes personals al seu acompanyant perquè els guardi durant tot el procés.

Durant el procés quirúrgic, el seu acompanyant estarà informat contínuament per SMS de la seva ubicació i fase del procés quirúrgic en el que es troba. En acabar la intervenció, el cirurgià l’informarà telefònicament.

Si no va acompanyat, es procedirà a custodiar les seves pertinences amb Seguretat.

 

Un cop li haguem indicat el box al qual s’ha de dirigir, passarà per les següents zones:

Box d’infermeria:

Una infermera li preguntarà el seu nom i edat i el pesarà i mesurarà. Li prendrà la temperatura, comprovarà si s’ha dutxat a casa i si ha fet el dejú de 6h indicat. En cas que porti algun objecte de valor (dentadura postissa, joies, etc.), el seu acompanyant se’n farà càrrec (si no està acompanyat, es procedirà a custodiar-ho a Seguretat).

La infermera li prendrà diferents mesures de constants mèdiques: pressió arterial, saturació d'oxigen, temperatura... En el cas que sigui necessari, li podrà treure una mostra sanguínia. També li farà preguntes per saber si hi ha hagut alguna incidència en la preparació que es realitza a domicili prèvia a la intervenció.

Zona de vestidors:

Seguidament, es dirigirà a la zona de vestidors on l’ajudaran a posar-se la bata de quiròfan i les sabatilles. La seva roba podrà deixar-la en una zona amb guixetes o se la pot emportar el seu acompanyant.

Zona de butaques o llit:

En aquesta zona esperarà amb el seu acompanyant que arribi el zelador, que serà qui el traslladi a l'Àrea Quirúrgica de l’hospital i li expliqui al seu acompanyant on estan situades les diferents sales d'espera.

 

Informació als familiars mentre vostè estigui a l'àrea quirúrgica

Durant tot el procés quirúrgic, s'aniran enviant SMS als familiars, indicant on es troba el pacient en cada moment. En el cas que la cirurgia s'allargui més temps del previst, també s'informarà que el pacient continua a quiròfan. Quan acabi l'operació, el cirurgià informarà telefònicament, al familiar que vostè hagi indicat com a referent, com s'ha desenvolupat la cirurgia.

Estada al prequiròfan

A l’àrea quirúrgica, esperarà a una sala que rep el nom de prequiròfan juntament amb altres pacients que també han de ser operats de diferents tipus de cirurgies. Allà es presentarà l'anestesiòleg i el personal d'infermeria que li faran algunes preguntes abans d'entrar a quiròfan. Per motius de seguretat clínica, és probable que hi hagi preguntes que se li facin diverses vegades.

Estada al quiròfan

Al quiròfan, l’equip quirúrgic li col·locarà  uns monitors per controlar el seu estat en tot moment. També li posaran un catèter a una vena del braç o de la mà per administrar la medicació necessària.

Posteriorment, l'anestesiòleg li realitzarà la tècnica anestèsica adient per a poder procedir a la realització de la cirurgia.

La Reanimació Postquirúrgica o RPQ és un àrea on un equip d’infermeres i anestesiòlegs faran una vigilància  estreta de la seva evolució postoperatòria. Aquí li faran una mesura contínua de constants, analítiques  periòdiques,  radiografia  de  tòrax  i   les proves  que  es  considerin necessàries en el seu cas.

Està situada a la segona planta i consta d’habitacions individuals pels pacients postoperats que requereixen d’una vigilància més acurada. És una unitat molt similar a la UCI.

Generalment, el dia després de la cirurgia el traslladaran a la planta d’hospitalització.  De vegades, preferim deixar-lo més dies en aquesta unitat per tal d’assegurar-nos una millor evolució.

 

Funcionament de l’Àrea d’Intermitjos de la 11.1

L’àrea d’intermitjos de la Unitat 11.1 és la zona on hi ha els pacients intervinguts per l’equip d’ACV. És una zona amb quatre llits, on els pacients poden estar monitoritzats i controlats en tot moment. Hi ha una Infermera que vigilarà que vostè estigui el més confortable possible. Quan arribi, la infermera i l’auxiliar assignades, li explicaran el funcionament d’aquesta àrea. Recordi que no està sol i que és important respectar el descans i la intimitat de tots els pacients que es troben en procés de recuperació.

Podrà seure i caminar, sempre i quan es trobi bé i avisant a la infermera que estigui assignada en aquell moment.

Quan es consideri necessari, passarà a una habitació de planta convencional.

Funcionament general de la planta d'hospitalització: horaris de visita i informació als familiars

Un cop arribi a l'habitació, la infermera i l’auxiliar assignades, li explicaran el funcionament de la unitat. Recordi que a la planta les habitacions son compartides entre dos malalts i és important respectar el descans i la intimitat de tots els pacients que es troben en procés de recuperació.

A l'habitació disposa de televisió compartida amb el seu company.

Què menjarà i quan?

El àpats segueixen aproximadament els següents horaris:

  • Esmorzar: 9h
  • Dinar: 14h
  • Berenar: 17
  • Sopar: 20h
  • Ressopó: 22h

Recordi que, tenint en compte la intervenció que li hem realitzat, l’evolució del que pot menjar  està planificada amb detall. Informi la seva infermera si pren algun aliment apart del que li donem nosaltres.

Si vostè té necessitat de beure o menjar entre àpats, disposa de màquines de dispensació a l'hospital. També pot consultar al seu equip assistencial si la seva família li pot portar alguna cosa per menjar.

Quins són els horaris de visita?

Els horaris de visita dels familiars poden variar. Quan ingressi els informarem dels horaris aplicats en aquell moment.

Com informarem als seus familiars?

La informació als familiars pot ser presencial o telefònica. És important que la persona que vostè designi sigui constant, estigui pendent del telèfon i sigui el responsable d’informar a la resta de la família per evitar confusions. Si no hi ha complicacions, s’informarà una vegada al dia.

En cas de necessitar informació complementària, pot demanar una entrevista amb el seu equip assistencial.

Si vostè té alguna necessitat especial ha d’informar al seu equip assistencial des del moment de l’ingrés. Per exemple: pacients amb visites restringides, necessitat de suport per a entendre la informació,  voluntats anticipades especials, restriccions de transfusió, etc i aportar la documentació adient.

Visites dels familiars

Recordi que les visites a l'hospital no han de ser socials, son de companyia i ajuda al familiar.

Cal respectar el descans dels pacients i evitar les aglomeracions a les habitacions, tant per vostè com pel seu company d’habitació. És millor que només hi hagi un acompanyant.

Visites mèdiques

L'equip mèdic està format pels cirurgians especialistes en Angiologia i Cirurgia Vascular (ACV). Generalment el passaran a veure un cop al dia per confirmar que l’evolució és correcta i detectar si cal fer algun canvi en el seu tractament. És possible que la persona que el visiti no sigui sempre la mateixa. Durant el cap de setmana el visitaran dissabte o diumenge.

Si el postoperatori es desenvolupa sense complicacions, l’ingrés després d’una endarterectomia carotídia és d’unes 48 hores.

Seguiment per infermeria

L'equip d'infermeria estarà al seu costat durant tot l’ingrés tenint cura que tot es desenvolupi sense incidències. Són les persones encarregades d’administrar la medicació pautada pels metges  i fer les cures necessàries. També s'ocuparà d'ajudar-lo a progressar en la recuperació i estar alerta en la detecció de possibles signes d'alarma de complicacions. Depenent de la unitat d’hospitalització canviarà 2 o 3 vegades durant el dia. Tingui en compte que els cirurgians i l’equip d’infermeria estan connectats en tot moment.

La seva infermera li indicarà quan ha de menjar i moure’s. És important que segueixi les seves indicacions per aconseguir una recuperació òptima.

L’infermer disposa del mateix pla de tractament i progressió que indiquen els cirurgians i que  s’ha planificat pel seu tipus de cirurgia.

Drenatges i tractaments

Portarà un drenatge a la ferida quirúrgica que es retirarà el dia després de la cirurgia.

El primers dies portarà una via venosa per poder administrar-li medicació. El dia després de la cirurgia li administrarem la seva medicació habitual i, si tot està correcte, li podran treure la via.

Cal que conegui com serà la seva estada hospitalària, per tal que estigui més tranquil en la seva evolució.

Mobilització després de la cirurgia

A l’hora d’aixecar-se del llit, intenti no realitzar moviments bruscos. Pari atenció a les indicacions del personal que l’atén sobre com s’ha d’incorporar del llit i seure la cadira.

Dia 0: la tarda/nit després de la cirurgia:

Generalment, en sortir de quiròfan anirà a la Unitat de Reanimació Post quirúrgica o Cures Intensives (RPQ o UCI) on passarà la primera nit.

Ha de saber que portarà diversos sèrums,  un drenatge al coll, oxigen i un apòsit a la ferida. De vegades també cal posar una sonda per a l’orina.

Unes sis hores després de la cirurgia, l’animaran a incorporar-se al llit. Li oferiran alguna cosa suau per sopar.

La seva família no el podrà acompanyar, però el podrà visitar durant els horaris establerts a la unitat

Dia 1: Primer dia després de la cirurgia

Si el primer dia ha anat tot bé, el portarem a la Unitat de Cures Intermitges d’Angiologia i Cirurgia Vascular, on seguirem el procés postoperatori.

Es podrà aixecar del llit i estar una estona assegut al sofà. També podrà anar a la dutxa. La idea és que al llarg del dia passi almenys sis hores fora del llit. El personal sanitari l’ajudarà en tot allò que necessiti.

Progressarem a una dieta suau reduint els sèrums que li donem per la vena.

Avui retirarem el drenatge i la sonda urinària.

És important que es mobilitzi segons les indicacions de la seva infermera.

Dia 2: Segon dia després de la cirurgia

Si ha anat tot bé i hi ha disponibilitat de llits, és possible que avui el traslladem a la planta convencional, on seguirem el procés postoperatori.

Es podrà aixecar del llit, anar a la dutxa, passejar una mica per la planta i seure al sofà. La idea és que passi almenys vuit hores fora del llit. El personal sanitari l’ajudarà en tot allò que necessiti.

Seguirem amb una dieta suau i amb la seva medicació habitual afegint analgèsics per a que no pateixi dolor. Avui retirarem la via venosa.

Si tot està correcte i vostè es troba bé, és possible que avui li donem d’alta.

Dia 3: tercer dia després de la cirurgia

Es podrà aixecar del llit, anar a la dutxa, passejar una mica per la planta i seure al sofà. La idea és que passi almenys vuit hores fora del llit. El personal sanitari l’ajudarà en tot allò que necessiti.

Progressarem a una dieta normal i seguirem amb la seva medicació habitual afegint analgèsics per a que no pateixi dolor.

Si tot està correcte i vostè es troba bé, és possible que avui li donem d’alta.

  Hores abans de la intervenció

Dia 0

(intervenció quirúrgica)

Dia 1 Dia 2 Dia 3
Cures Dutxa Operació Ferides

Ferides

Alta?

Ferides

Alta?

Activitat Temps per relaxar-se

Sedestació per la tarda (2 hores)

Exercici respiratori

Sedestació i deambulació amb ajuda (6 hores - 10 voltes a la rotonda)

Exercici respiratori

Deambulació (8 hores - 10 voltes a la rotonda i 5 passejos al passadís d'ascensor)

Higiene personal

Deambulació (8 hores - 10 voltes a la rotonda i 10 passejos al passadís d'ascensor)

Higiene personal

Medicació Segueixi les instruccions del personal sanitari Sèrums i injecció subcutània Sèrums, pastilles i injecció subcutània Pastilles i injecció subcutània Pastilles i injecció subcutània
Dieta Dejú 8 hores Aigua i líquids Dieta semisòlida - fàcil digestió Dieta progressiva Dieta progressiva

Previsió d'alta hospitalària

Quan la seva alta estigui prevista intentarem avisar-lo el dia d'abans perquè pugui organitzar-se amb la seva família. Tindrem tot preparat per a que pugui marxar a casa abans de les 12h. Aquests horaris ajuden al bon funcionament de l’hospital, i necessitem la col·laboració dels pacients i les famílies.

Abans de marxar rebrà un SMS al mòbil per emplenar un qüestionari per avaluar la seva experiència. Per tal de poder millorar l servei als pacients necessitem que el respongui vostè o amb ajut de la seva família.

Quan marxi cap a casa li entregarem l'informe mèdic amb la informació de tot l'ingrés i pautes de recomanacions, les receptes necessàries i les cites per als controls programats a consultes externes.

En el cas de necessitats especials, com pot ser cures a domicili o ajudes a casa, haurem tractat el tema prèviament amb vostè per activar els circuits adients previs a l'alta.

 

 

 

Dieta

Apliqueu les recomanacions que heu anat aprenent sobre dieta saludable. Hidrateu-vos bé amb aigua i begudes sense gas ni alcohol.

Begudes alcohòliques

Intenti evitar el seu consum. Sobretot eviti les begudes amb alta graduació.

Activitat física

És recomanable fer exercici suau en forma de passeig. No agafi pes.

Esperi entre 4-6 setmanes per a fer activitats esportives.

Relacions sexuals

A mesura que augmentin les activitats diàries i toleri millor l’exercici, vostè mateix/a decidirà quan es troba preparat/da per a reprendre una activitat sexual completa.

Cures

Es recomana realitzar una dutxa diària i rentat de la ferida amb aigua i sabó. Després eixugar bé amb tovallola o assecador i posar-hi solució iodada. Protegir-la de frecs de roba i del sol.

Higiene personal

Es podrà dutxar normalment quan arribi a casa, però no oblidi eixugar la ferida suaument en acabar.

No es submergeixi a la banyera, platja o piscina fins que la ferida estigui totalment curada, almenys a partir del primer mes.

Posi especial cura a la higiene bucal. Faci un correcte raspallat de dents i genives després de cada àpat amb un raspall de dents suau.

Si ha de fer un procediment odontològic que requereixi d’una manipulació de les genives, zona periapical de les dents o perforació de la mucosa bucal, cal que prengui antibiòtic abans del procediment per tal d’evitar infeccions. Informi al seu dentista que és portador de cirurgia de caròtida amb material protètic.

Conduir

No condueixi durant el primer mes després de l’alta i fins que no recuperi una mobilitat completa. Els primers dies no vagi sol al cotxe.

Si té una visita pendent amb el Neuròleg, esperi a la seva valoració.

Medicació

Als papers de l’alta li indicarem la medicació recomanada.

No dubti a preguntar-nos si té qualsevol dubte.

Cansament

És normal trobar-se cansat durant els primers dies després d’una intervenció. Ha de tenir paciència, seguir les recomanacions que li hem anat fent quant a activitat i alimentació. Cal que prengui la medicació indicada a l’alta.

Infecció de ferida

És molt poc freqüent que es produeixi infeccions de la ferida del coll. De tota manera, si la ferida es posa vermella, calenta, fa mal o supura, consulti d’urgències a l’hospital on el visitarà un especialista.

Hematoma cervical

És normal presentar algun hematoma a la zona cervical. En cas que detecti creixement o augment del dolor consulti d’urgències a l’hospital on el visitarà un especialista.

Ictus

Tot i que és molt poc freqüent en el postoperatori de cirurgia carotídia el pacient pot presentar un episodi d’ictus. És important que vostè i la seva família estiguin alerta per detectar qualsevol símptoma neurològic. En cas de dubte, consulti d’urgències.

Revisió de les ferides

Si teniu punts o grapes a les ferides les retirarem a consultes externes entre 7-10 dies després de la cirurgia.

Recuperació

La recuperació és un procés que va evolucionant diàriament. Habitualment, després d’una cirurgia carotídia els pacients triguen entre 2-4 setmanes  a recuperar la seva situació prèvia a la cirurgia. No tingui pressa, segueixi les nostres recomanacions i veurà que mica en mica va millorant.

Aproximadament un mes després de la cirurgia el visitarem a consultes per veure que vostè es trobi bé.

Posteriorment seguirem el protocol de controls als sis mesos de la cirurgia i anualment. Realitzarem estudis d’imatge segons considerem necessari.

 

Imagen
desmuntamites ictus

 

 

Subscribe to our monthly newsletter, "Have a Healthy Life", with health information for everyone.