L’asma no és igual en totes les persones. Tot i que els símptomes solen ser similars (tos, sensació de falta d’aire, opressió al pit o xiulets en respirar), existeixen diferents tipus d’asma segons la causa, l’edat d’aparició o els factors que influeixen en el seu control.
Conèixer el tipus d’asma ajuda a entendre millor la malaltia i facilita adaptar el tractament a cada pacient. A més, una mateixa persona pot presentar característiques de més d’un tipus d’asma.
A continuació, es descriuen els principals tipus d’asma.
L’asma al·lèrgica és el tipus més freqüent, especialment en infants, adolescents i adults joves. Es produeix per una reacció exagerada del sistema immunitari davant de substàncies de l’ambient anomenades al·lèrgens.
Els al·lèrgens més habituals són:
- àcars de la pols domèstica
- pòl·lens
- epitelis d’animals
- fongs ambientals
L’exposició a aquests al·lèrgens pot desencadenar símptomes o crisis asmàtiques. En alguns pacients, evitar el contacte amb l’al·lergen responsable millora notablement l’evolució de l’asma.
L’asma al·lèrgica sovint s’associa a altres malalties al·lèrgiques com la rinitis, la conjuntivitis o la dermatitis atòpica. En determinats casos es pot tractar amb immunoteràpia específica dirigida a l’al·lergen responsable.
En aproximadament la meitat dels pacients amb asma no s’identifica una al·lèrgia com a causa de la malaltia. En aquests casos es parla d’asma no al·lèrgica.
És més freqüent en adults i pot presentar símptomes més persistents.
Tot i que no existeixi una al·lèrgia identificable, alguns factors poden empitjorar l’asma, com:
- infeccions respiratòries
- aire fred
- contaminació ambiental
- fum del tabac
- olors intenses
- estrès físic o emocional
Les proves d’al·lèrgia solen ser negatives i els símptomes poden ser més continus al llarg del temps.
L’asma induïda per l’exercici es caracteritza per l’aparició de símptomes durant o després de fer activitat física.
Els símptomes més habituals són:
- tos
- sensació de falta d’aire
- xiulets al pit
- disminució de la tolerància a l’esforç
En alguns casos, aquests símptomes apareixen únicament amb l’exercici, especialment en infants.
És important recordar que l’activitat física és beneficiosa per a les persones amb asma. Amb un bon control de la malaltia, la majoria dels pacients poden practicar esport amb normalitat.
L’asma ocupacional està causada o empitjorada per l’exposició a substàncies presents en l’entorn laboral.
S’estima que aproximadament un 15 % dels casos d’asma poden estar relacionats amb la feina.
Algunes de les exposicions més freqüents són:
- farines en fleques
- làtex en personal sanitari
- tints i decolorants en perruqueria
- pintures, dissolvents i productes químics industrials
Detectar la relació entre els símptomes i la feina és fonamental, ja que reduir l’exposició a l’agent responsable pot millorar de manera important l’evolució de l’asma.
Per aquest motiu, quan l’asma apareix en l’edat adulta o empitjora sense una causa clara, és important valorar si existeix relació amb l’entorn laboral.
L’obesitat pot empitjorar el control de l’asma i augmentar la freqüència dels símptomes i de les exacerbacions.
A Espanya, aproximadament una quarta part de les persones amb asma presenten obesitat.
L’excés de pes pot dificultar la respiració i afavorir la inflamació de les vies respiratòries. Per aquest motiu, mantenir un pes saludable contribueix a millorar el control de l’asma i la qualitat de vida.
En casos d’obesitat important, la pèrdua de pes s’associa amb una millora significativa dels símptomes.
Un petit grup de persones amb asma presenta símptomes respiratoris després de prendre determinats antiinflamatoris no esteroïdals (AINE), com l’aspirina, l’ibuprofèn o el naproxèn.
Aquest tipus de reacció apareix aproximadament en un 10 % dels pacients amb asma.
Sovint s’associa amb congestió nasal persistent, sinusitis crònica o pòlips nasals.
És important destacar que la majoria de les persones amb asma poden prendre antiinflamatoris sense problemes. Davant la sospita d’intolerància, es recomana consultar amb l’equip sanitari abans d’utilitzar-los.
Actualment, també es distingeix l’asma segons el tipus d’inflamació de les vies respiratòries.
L’asma T2 alta és la més freqüent i sol estar relacionada amb l’al·lèrgia. Tanmateix, en els adults, la seva característica principal és la presència de biomarcadors d’inflamació de tipus 2, com l’eosinofília (augment d’eosinòfils, un tipus de glòbul blanc que es pot detectar tant en anàlisis de sang com en mostres de la via aèria, com ara biòpsies o esput). Un altre biomarcador d’inflamació T2 és l’elevació de l’òxid nítric exhalat, una prova respiratòria no invasiva que en mesura la concentració a l’aire expirat.
L’asma T2 baixa és menys freqüent i pot ser més difícil de controlar. En alguns casos s’associa a factors com l’obesitat o el tabaquisme, i actualment es defineix per l’absència dels biomarcadors descrits anteriorment.
