El Trastorn Obsessiu Compulsiu (TOC) és una malaltia mental que afecta entre un 2% i un 3% de la població. Encara que sovint es fan bromes sobre el comportament obsessiu, la realitat per a les persones que viuen amb TOC és molt diferent. Per ajudar-nos a entendre millor aquest trastorn, compartim un resum de la intervenció de la doctora Pino Alonso, cap del Servei de Psiquiatria de l’Hospital Universitari de Bellvitge, entrevistada al pòdcast Veus de Bellvitge.
La doctora Pino Alonso explica que el TOC es caracteritza per la presència d’obsessions i compulsions. Les obsessions són pensaments, imatges o impulsos que la persona experimenta de manera involuntària i repetitiva, causant-li un gran malestar. Les compulsions són els actes que la persona realitza per intentar reduir aquest malestar, com ara rentar-se les mans compulsivament o comprovar repetidament si ha tancat la porta de casa.
El TOC pot ser molt invalidant, ja que interfereix significativament en la vida diària de qui el pateix, afectant la seva feina, vida familiar i relacions socials.
Hi ha quatre temes centrals al voltant dels quals solen girar les obsessions en persones amb TOC:
- Por a la contaminació: sovint acompanyada d’un comportament compulsiu de neteja constant.
- Temor de cometre errors: això porta a revisar contínuament accions o decisions, com si hagués tancat correctament una porta o apagat el gas.
- Ordre i simetria: les persones necessiten que tot estigui col·locat d’una manera determinada.
- Obsessions de contingut sexual o religiós: pensaments intrusius que causen angoixa o culpa.
Segons la doctora Alonso, el TOC és una malaltia del cervell amb una base genètica. Aproximadament un 35-40% del risc de patir TOC és hereditari, tot i que hi ha altres factors que poden influir, com canvis hormonals (per exemple, durant l’embaràs) o traumes infantils. A més, el TOC pot manifestar-se en qualsevol moment de la vida, però és més comú que comenci en la infància o adolescència.
Un dels reptes més grans del TOC és el retard en el diagnòstic. Segons estudis, les persones amb TOC solen trigar entre 7 i 10 anys a buscar ajuda, en part per la vergonya o culpa que els generen els seus pensaments obsessius. La doctora Alonso subratlla que un diagnòstic precoç és clau per evitar que el trastorn es cronifiqui.
El tractament inclou teràpia psicològica, en particular l’exposició amb prevenció de resposta (EPR), que ajuda els pacients a enfrontar-se a les seves obsessions sense recórrer a les compulsions. En casos més greus, també s’utilitza medicació.
Hospital Universitari de Bellvitge