Digestòloga del Servei d’Aparell Digestiu de l’Hospital Universitari de Bellvitge, la Dra. Ibáñez s’ha especialitzat en malaltia celíaca i càncer de còlon i recte. En aquesta entrevista, analitzem els símptomes que podrien indicar celiaquia, desmuntem mites populars i explorem les darreres línies de recerca que fan avançar el coneixement sobre la “malaltia de les mil cares”
Una de cada set persones amb malaltia celíaca no estan diagnosticades, és així?
S'estima que la malaltia celíaca afecta l'1% de la població. No obstant això, entre el 70 i el 85% de celíacs no saben que ho són, no n'han rebut encara el diagnòstic, amb tot el que això suposa per a la qualitat de vida d’una persona que té una malaltia crònica de base autoimmune i sistèmica. La dada prové d'un estudi amb 17.000 nens italians sans, als quals se'ls va fer analítiques per mesurar-ne els anticossos. Un cop finalitzat l’estudi van veure que en un 30% d'ells la malaltia ja estava diagnosticada, però en un 70% no se li havia estudiat.
Per què no es diagnostiquen més celíacs?
No hi ha una raó única que justifiqui l'infradiagnòstic de celiaquia, sinó que són diverses raons les que fan que siguin tants els celíacs que encara no n'han rebut el diagnòstic: símptomes molt variables, que afecten molts òrgans -i no només el digestiu-, anticossos negatius al diagnòstic i manca de formació específica dels metges. A més, sovint ens oblidem de donar la recomanació d’estudiar als familiars de malaltia celíaca amb l'objectiu precisament que, en cas de ser celíacs, el diagnòstic els arribi com més aviat millor.
És a dir, si no penses en celiaquia, no la diagnostiques.
Sí, perquè s’hi camuflen moltíssimes malalties, com ara el budell irritable, o algunes creences com “són nervis”, “sempre m’he sentit així”, “els llegums i alguns aliments fan que tingui molts gasos”...
Quins són els principals símptomes que ens han de fer sospitar?
Un d’ells és l’anèmia ferropènica. En dones, sovint es pensa que és degut a la regla. Però si es tracta d’una anèmia més forta del que hauria de ser per una regla normal, o en homes, o en la menopausa, cal sospitar. També és molt freqüent la inflor abdominal, sobretot al vespre, que obliga a descordar-se el botó dels pantalons. La celiaquia no és l'única malaltia que provoca inflor, també la intolerància a la lactosa, a la fructosa, el sobrecreixement bacterià i d’altres.
Ens hem de fixar en com anem de ventre?
Sí, un altre símptoma és la diarrea crònica, tot i que a vegades pot comportar estrenyiment. Parlem de diarrea quan la deposició és pastosa o líquida, o bé en fem tres o més al dia de forma habitual. També el fet de tenir digestions pesades, dolor abdominal, o haver d’anar al bany després dels àpats tinguin o no gluten per una lesió important al budell. En infants, els símptomes són molt més clars: hi ha un endarreriment del creixement, dolor abdominal, irritabilitat i positivització més freqüent dels anticossos.
Hi ha algun símptoma no relacionat amb el sistema digestiu?
Sí, a la celiaquia se li diu la “malaltia de les mil cares”. Per exemple, pot provocar afeccions dermatològiques com la dermatitis herpetiforme, que es manifesta amb petites butllofes amb molta picor als colzes o genolls, o llagues (aftes) orals de repetició a la boca.
Per tant, la celiaquia afecta molts òrgans.
Sí, perquè, a més d’autoimmunitària i crònica, és una malaltia sistèmica. Per això pot provocar migranya, cansament, tristesa, infertilitat o avortaments de repetició. Tinc pacients que han avortat tres i quatre vegades, i és perquè el seu budell no absorbeix nutrients i, per tant, aquests no passen al fetus. També ho veiem en homes. Hi ha pacients que tenen oligospèrmia –baix recompte d’espermatozous- i és per la mateixa causa.
Si patim algun o alguns d’aquests símptomes, com arribem a especialistes com tu?
El diagnòstic en pacients amb sospita clínica començaria acudint al metge o metgessa de família, qui demanarà una analítica amb els anticossos ATTG IgA (serologia) i una IgA total, a més d'una analítica completa amb nutrients. Si el resultat és positiu, el diagnòstic és clar i, des del CAP, se sol·licita una endoscòpia. El pacient es deriva a la consulta del digestòleg amb el diagnòstic per a un correcte seguiment. Si la prova d’anticossos és negativa i formem part d’un grup de risc, no ens hem de conformar. El grup de risc inclou tenir un antecedent familiar de malaltia celíaca o patir malalties autoimmunes, com lupus, psoriasi o prendre pastilles per a la tiroide. En aquests casos, encara que els anticossos de celiaquia siguin negatius, cal fer una endoscòpia amb biòpsies duodenals.
Celiaquia i intolerància al gluten. Quina és la diferència?
La intolerància al gluten és un terme erroni. En canvi, sí que parlem d'intolerància quan ens falta un enzim que fa que no digerim la lactosa, per exemple, o la fructosa. La malaltia celíaca és, com hem dit, una malaltia autoimmune en què unes cèl·lules de les teves defenses que, quan entra gluten al teu cos, actuen com si fos un virus. Aquesta inflamació tan desmesurada provoca la lesió de l'intestí. En la intolerància, no hi ha una inflamació provocada pels anticossos. Per tant, el celíac ha de fer una dieta totalment estricta, perquè només entrar gluten al cos, les cèl·lules de defensa comencen a fer molta inflamació com si es “llencessin bombes” per destruir el teu budell, encara que no notis cap símptoma.
En conseqüència, el tractament per a la celiaquia passa per la dieta estricta.
Sí, aquesta és la clau. Els pacients celíacs han de seguir una dieta sense gluten totalment estricta. Si se salten la dieta per quantitats mínimes, poden tenir lesió intestinal, patir anèmia, falta de calci als ossos o a llarg termini, en alguns casos excepcionals, desenvolupar càncer. En la intolerància a la lactosa, si la persona se salta la dieta, es trobarà pitjor i res més. En canvi, en la malaltia celíaca, si no fem la dieta, també hi ha més risc que aparegui una segona malaltia: una diabetis tipus 1 o un hipotiroïdisme provocats per l’alteració de les mateixes defenses. Aleshores, com més tranquil deixem el sistema immunitari, molt millor. No només disminuirà el risc de complicacions la malaltia celíaca a llarg termini, sinó també noves malalties autoimmunitàries.
Si tenim sospita de celiaquia, traiem ja el gluten de la nostra vida?
No podem iniciar la dieta sense gluten fins que tinguem el diagnòstic ben establert, és a dir, una endoscòpia amb biòpsies en el cas dels adults. Si deixes el gluten abans de totes les proves, els resultats es veuran alterats i no serà possible el diagnòstic. La probabilitat de tenir la malaltia si respons a la dieta sense gluten és d’un 36%, és a dir, que només 1 de cada 3 persones que milloren amb la dieta celíaca són realment celíaques. Un altre error freqüent és pensar que ets celíac perquè l’analítica et diu que la genètica és positiva. De tota la població, el 30% són portadors del gen i només un 1% desenvolupa la malaltia. És a dir, ser portador és necessari per desenvolupar la malaltia, però no suficient. Cal tenir també símptomes típics, anticossos, biòpsia i resposta a la dieta per establir el diagnòstic.
I la darrera dieta de moda sense gluten?
En el moment en què una persona decideix, per compte propi, que iniciarà una dieta sense gluten perquè li va dir un amic o perquè ha vist que algun famós ho ha fet i ha perdut pes o perquè creu que així milloraran els seus símptomes ha de tenir en compte diversos aspectes: de totes les persones que responen a la dieta sense gluten, només un terç és celíaca. L'altre 60% pot ser que tingui una millora per eliminar aliments malsans com la brioixeria, la pasta o la pizza de la seva dieta. O bé la persona podria tenir intolerància als fructans (component present al blat i altres aliments), podria ser una gastroenteritis forta, i amb gluten o sense, es tractava d’un episodi passatger. A més, cal remarcar que la dieta sense gluten no vol dir més saludable. De fet, les versions ultraprocessades sense gluten acostumen a ser més riques en sucre i greixos.
I a part de la dieta...?
Caldrà fer un seguiment de per vida, amb visita al digestòleg cada un o dos anys. L'ideal és que ens valori un nutricionista. A més, sempre recomano als meus pacients que com més informació tinguin de la malaltia, millor els hi anirà. Va molt bé fer-se de l’Associació de Celíacs de Catalunya i consultar fonts d’informació fiables com el que acabem d'afegir a l’Aula de Salut de l’Hospital de Bellvitge. La dieta sense gluten és l'únic tractament eficaç, no hi ha cap fàrmac que puguem receptar. Això és un avantatge perquè amb altres malalties autoimmunes, com el lupus, el pacient ha de prendre medicaments immunosupressors que baixen les defenses i tenen efectes secundaris. Si fas bé la dieta, t’oblides de la malaltia, però aquesta ha de ser molt estricta.
S'han de preocupar els pacients per si la seva descendència també ho patirà?
D'una forma estricta, no és hereditària. És a dir, la celiaquia no s'hereta de pares a fills. El que sí s'hereta és el risc de desenvolupar-la a través de la genètica. Sí que podem heretar els gens que estan relacionats amb la celiaquia i que poden fer que la desenvolupem en algun moment de la vida, però se sap que fa falta alguna cosa ambiental que, de cop i volta, ho desencadeni. Encara ho hem de descobrir. Recomanem sempre fer estudis als familiars perquè moltes vegades no presenten símptomes, són celíacs asimptomàtics.
Dins dels factors que influeixen en el desenvolupament de la malaltia cal destacar una recerca recentment feta a Catalunya, que ha demostrat que la vacuna del rotavirus -encara no finançada en algunes comunitats autònomes, tot i que el 31 de desembre de 2025 la immunització haurà d'estar implantada a tot Espanya- disminueix el risc de desenvolupar la malaltia.
Hi ha persones “més celíaques” que d’altres?
Aquest és un concepte estès molt erroni. Tots els pacients pateixen la mateixa malaltia, però tenen més o menys símptomes, o una biòpsia més o menys alterada. Tots ells han de fer la dieta sense gluten igual d'estricta. És igual que es trobin pitjor o que els hagin diagnosticat una atròfia o no. Si en un restaurant et fan la pregunta de si ets “molt o poc celíac”, no hi mengis perquè no en tenen ni idea i la teva salut corre risc.
Per acabar, quin paper juga la microbiota en la celiaquia?
Ho estem estudiant. Precisament, l’equip de l’Hospital de Bellvitge participem en un estudi en el qual recollim femta i biòpsies duodenals per analitzar la microbiota. Volem saber quin paper juga en pacients que encara no han començat a desenvolupar la malaltia celíaca. De moment, els estudis ens indiquen que no hi ha cap probiòtic que pugui ser pautat per millorar la malaltia.