Vàlvula aòrtica: tot el que cal saber

La vàlvula aòrtica se situa entre el ventricle esquerre i l'aorta (artèria principal de el cos) La seva funció és controlar que el flux sanguini generat pel batec de cor es mogui en la direcció correcta i no retorni cap enrere.

CONSULTA TOTS ELS DETALLS A EL MEU QUIRÒFAN

El cor funciona com una bomba que impulsa la sang per tot el cos.

Dins del cor hi ha quatre vàlvules que asseguren que el flux de la sang circuli només en una direcció. Les vàlvules malaltes poden obstruir el flux de la sang (estenosi) o bé tancar-se de manera incompleta (insuficiència). Aquestes anormalitats creen una sobrecàrrega de treball pel cor, que el pacient reconeix per l’aparició de fatiga excessiva o difícil respiració durant l’exercici. En alguns pacients, la vàlvula malalta es descobreix perquè el metge escolta un buf.

Una vàlvula pot estar danyada de manera important encara que el pacient no tingui cap símptoma.

En alguns pacients només hi ha afectada una de les quatre vàlvules, mentre que en d’altres n’hi ha dues o, fins i tot, tres. Els noms de les vàlvules afectades més habitualment són la mitral i l’aòrtica; amb menys freqüència la tricúspide.

 

Imagen
cavitats cardíaques HUB

Què és la vàlvula aòrtica?

La vàlvula aòrtica se situa entre el ventricle esquerre i l'aorta (artèria principal de el cos) La seva funció és controlar que el flux sanguini generat pel batec de cor es mogui en la direcció correcta i no retorni cap enrere. Ens podem trobar amb patologia de: Estenosis valvular aòrtica: és l'engruiximent anormal amb dipòsits de calci en la vàlvula que redueix l'orifici valvular provocant obstrucció al pas de la sang. Això provoca una sobrecàrrega de treball pel cor que amb el temps acaba provocant insuficiència cardíaca.

Imagen
valvula cardiaca HUB
  • Causa: pot derivar d'un defecte congènit (vàlvula bicúspide), de la malaltia reumàtica o més freqüentment a l'envelliment natural.
  • Símptomes: a l'estadi inicial de la malaltia els pacients poden estar asimptomàtics. Generalment, els símptomes apareixen si l'estenosi és greu i quan es realitza un esforç físic. Els símptomes principals són:
  1. Mal de pit (ANGINA) 
  2. Dificultat respiratòria (DISPNEA) 
  3. Desmai (SÍNCOPE)
  • Diagnòstic: l'examen mèdic amb estetoscopi revela un buf característic. L'ecocardiograma color-doppler (prova no invasiva que a través d'una sonda que produeix ones sonores recolzada al tòrax del pacient permet visualitzar en una pantalla el cor, les seves cavitats i el seu funcionament) és l'examen fonamental per confirmar el diagnòstic i valorar la seva severitat.
  • Tractament: el tractament quirúrgic s'indica quan la insuficiència és severa i provoca símptomes, però també en absència de símptomes quan el cor augmenta la seva dimensió i perd la seva força. Actualment hi ha dos tipus de tractament: Cirurgia oberta que permet substituir la vàlvula malalta amb una pròtesi que pot ser biològica o mecànica Implant d'una pròtesi biològica (TAVI) a través d'un catèter introduït generalment en l'artèria femoral.
  • Insuficiència valvular aòrtica: és el contrari de l'estenosi, la vàlvula no tanca bé i la sang reflueix cap enrere provocant una sobrecàrrega de treball pel cor que amb el temps també comporta insuficiència cardíaca.
Imagen
insuficiencia valvular HUB
  • Causa: pot ser deguda a una malaltia de la pròpia vàlvula (vàlvula aòrtica bicúspide) o més freqüentment a la dilatació de la primera porció de l'aorta (ectàsia anuloaortica). Menys freqüentment pot ser deguda a la malaltia reumàtica o endocarditis (infecció de la vàlvula) Símptomes: a l'estadi inicial de la malaltia els pacients poden estar asimptomàtics. Generalment els símptomes apareixen quan el cor perd la seva força.
  • Símptomes: a l'estadi inicial de la malaltia els pacients poden estar asimptomàtics. Generalment els símptomes apareixen quan el cor perd la seva força. Els símptomes principals són: Dificultat respiratòria (dispnea) Fatiga
  • Diagnòstic: l'examen mèdic amb estetoscopi revela un buf característic. L'ecocardiograma color-doppler (prova no invasiva que a través d'una sonda que produeix ones sonores recolzada al tòrax del pacient permet visualitzar en una pantalla el cor, les seves cavitats i el seu funcionament) és l'examen fonamental per confirmar el diagnòstic i valorar la seva severitat.
  • Tractament: el tractament quirúrgic s'indica quan la insuficiència és severa i provoca símptomes, però també en absència de símptomes quan el cor augmenta el seu tamany i perd la seva força. Hi ha dues opcions quirúrgiques la reparació de la pròpia vàlvula o la substitució amb pròtesi que pot ser biològica o mecànica.

Després de valorar riscos i beneficis, el cirurgià cardíac li explicarà, de forma individualitzada, les diferents opcions de tractament i quina és la que millor s’adequa al seu cas. Per fer-ho, tindrà en compte els resultats de les proves complementàries que se li hagin fet (ecocardiografia, cateterisme de les artèries coronàries, etc.) i el seu estat de salut. També tindrà l’oportunitat de resoldre els dubtes que pugui tenir.

És possible que el cirurgià que el visiti a la consulta, el que li faci l’operació i el que el visiti a la planta, no sigui el mateix. En qualsevol cas, tots aquests cirurgians són membres del mateix equip i comparteixen la informació del seu cas, tant abans de la intervenció com durant l’ingrés.

Els temes que li explicaran, seran els següents:

Què és una cirurgia sobre la vàlvula aòrtica?

La substitució valvular aòrtica consisteix en el recanvi de la vàlvula aòrtica (localitzada entre el ventricle esquerre i l'aorta) per una pròtesi mecànica o biològica, quan no és possible la seva reparació.

L'objectiu de la cirurgia de recanvi valvular aòrtic és que la sang surti adequadament del cor cap a l'aorta i que pugui arribar a totes les parts del cos humà.

Com es realitza la intervenció?

Abans de la cirurgia, vostè rebrà anestèsia general. Estarà adormit (inconscient) i no sentirà dolor durant l'operació.

Una vegada que estigui inconscient, el cirurgià cardíac farà un tall de 20,5 a 25,5 cm a la meitat del tòrax. Se separarà l’estèrnum per crear una obertura. Això permet l'accés al cor i l'aorta, el principal vas sanguini que va del cor a la resta del cos.

La cirurgia es realitzarà amb CEC (circulació extracorpòria) que consisteix en una bomba que bombeja la sang en lloc del cor, el qual roman aturat durant l'operació i durant un temps limitat.

Imagen
Protesis valvula HUB

 

Quant dura una pròtesi biològica i una mecànica?

Les pròtesis mecàniques, fabricats amb materials de gran resistència (carboni pirolític). L'avantatge és la durabilitat pràcticament indefinida i el desavantatge és que requereixen tractament anticoagulant de per vida. La pròtesi biològica es fabrica amb teixit d'origen animal que per la seva característica de biocompatibilitat no requereix tractament anticoagulant. El desavantatge és que es deteriora amb el temps i té una durada d'entre 10 i 15 anys. Generalment, les mecàniques s'utilitzen en pacients molt joves, i les biològiques a partir dels 65 anys. El cirurgià li aconsellarà quina és la millor pròtesi artificial per vostè.

Reparació Valvular aòrtica:

La Vàlvula Aòrtica es susceptible a reparar-se quan la disfunció que presenta és la insuficiència i el teixit valvular està sa. La insuficiència aòrtica vol dir que la vàlvula no tanca bé. La insuficiència aòrtica pura es produeix bàsicament per dos grans motius:

1-. Prolapse d´algun dels seus vels

2-. Dilatació de l´arrel aòrtica i aorta ascendent

En els primer cas, molt freqüent en la vàlvula aòrtica bicúspide, el prolpase es pot corregir quirúrgicament i estabilitzar la reparació amb un anell basal.

En el segon cas, com que l´alteració està en l'artèria aorta es pot substituïr l´aorta i conservar la vàlvula (técniques de substitució d´arrel i aorta ascendent amb preservació valvular: tècnica de reimplantació valvular o tècnica de David i tècnica de remodelat de l´arrel o tècnica de Jacoub)

La preservació i reparació valvular ofereix una sèrie d’avantatges enfront la substitució protèsica clarament demostrades ja en el cas de la vàlvula mitral. Per esmentar les principals podem dir que la preservació valvular suposa:

- Mantenir el teixit nadiu.

- Evitar el tractament anticoagulant.

- Disminuir els events tromboembòlics

- Augmentar la resistència a la infecció

Per contra la modificació del teixit nadiu implica la possibilitat de recurrència que determina la durabilitat de la reparació.

Subscriu-te als nostres butlletins

Selecciona el butlletí que vols rebre: