L’Hospital Universitari de Bellvitge i l’IDIBELL han participat en un estudi internacional publicat a la revista Nature que analitza la base genètica de 14 trastorns de salut mental a partir de més d’un milió de casos. La recerca demostra que molts d’aquests trastorns comparteixen factors genètics i obre la porta a desenvolupar tractaments aplicables a més d’un diagnòstic.
L’estudi, impulsat pel Psychiatric Genomics Consortium, constitueix una de les investigacions més àmplies realitzades fins ara en psiquiatria genòmica i ofereix el mapa genètic més complet d’aquests trastorns.
Cinc grans famílies segons la similitud genètica
La recerca ha identificat patrons comuns entre els 14 trastorns estudiats i els ha agrupat en cinc grans famílies segons el seu grau de similitud genètica. Els resultats mostren que tots comparteixen, en major o menor mesura, factors biològics. Aquesta relació és especialment intensa dins de cada grup, però també hi ha connexions entre famílies diferents.
Aquest solapament ajuda a explicar per què sovint es produeix comorbiditat i per què el diagnòstic pot ser complex. Algunes persones poden presentar símptomes que travessen diferents categories diagnòstiques al llarg del temps.
Entre les relacions genètiques més destacades hi ha la proximitat entre l’esquizofrènia i el trastorn bipolar, el solapament entre depressió, trastorn d’estrès posttraumàtic i trastorns d’ansietat, o la relació entre l’anorèxia nerviosa i el trastorn obsessivocompulsiu.
Un canvi de mirada en salut mental
A diferència de les classificacions tradicionals, que parteixen del diagnòstic clínic per buscar-ne les causes biològiques, aquest estudi ha seguit el camí invers. Primer ha analitzat les relacions entre marcadors genètics i, a partir d’aquí, ha identificat agrupacions naturals de trastorns amb un alt grau de solapament.
Aquest enfocament, conegut com a abordatge transdiagnòstic, proposa centrar-se en mecanismes compartits en lloc de considerar cada trastorn com una entitat aïllada.
Segons el Dr. Fernando Fernández-Aranda, director del Programa de TCA de l’Hospital de Bellvitge i líder del grup de recerca en psiconeurobiologia dels trastorns alimentaris i conductes addictives de l’IDIBELL, “aquest treball permet avançar cap a una comprensió més integral de la salut mental i pot contribuir a millorar les aproximacions diagnòstiques i terapèutiques”.
La genètica és una peça més
L’equip investigador recorda que la predisposició genètica només explica una part del risc de desenvolupar un trastorn de salut mental. Els factors ambientals, les experiències vitals i el context social també hi tenen un paper clau.
Per això, la recerca genètica s’ha d’entendre com una eina complementària. Permet aprofundir en els mecanismes biològics, però sempre s’ha d’integrar amb la mirada clínica, psicològica i social.
Recerca internacional amb participació catalana En aquest estudi han participat set centres de recerca i tres hospitals catalans, entre ells l’Hospital Universitari de Bellvitge, amb aportacions destacades en àmbits com els trastorns de la conducta alimentària, el trastorn per dèficit d’atenció amb hiperactivitat i el trastorn obsessivocompulsiu.
La integració entre assistència i investigació permet aplicar aquest coneixement a la pràctica clínica i avançar cap a una atenció més personalitzada.
Article de referència:
Andrew D. Grotzinger, et al. Mapping the genetic landscape across 14 psychiatric disorder. Nature Genetics, 2025.