La Biblioteca Bellvitge va acollir aquest 20 de maig una nova sessió del cicle divulgatiu “Disculpi, tinc un dubte...”, impulsat per l’Hospital Universitari de Bellvitge. En aquesta ocasió, la xerrada es va dedicar al dolor crònic i va anar a càrrec de la Dra. Carmina Ribas, del servei d’Anestesiologia i Reanimació. Una vintena de persones hi van assistir per entendre millor què és el dolor persistent, per què es cronifica i quines estratègies poden ajudar a conviure-hi millor.
El dolor és molt més que una sensació física
La sessió va començar amb una idea clau: el dolor és molt més que una sensació física. Segons la definició de l’Associació Internacional per a l’Estudi del Dolor (IASP), és “una experiència sensorial i emocional desagradable associada a una lesió real o potencial”. Això significa que el dolor també està influït per factors emocionals, psicològics i socials.
Durant la xerrada es van diferenciar dos conceptes importants: el dolor agut i el dolor crònic. El dolor agut és una resposta útil del cos davant d’una lesió o un perill. En canvi, el dolor crònic dura més de tres mesos i pot continuar fins i tot quan la lesió inicial ja s’ha curat. En aquests casos, el sistema nerviós manté activada la resposta de dolor, fet que pot acabar afectant moltes àrees de la vida quotidiana.
Una condició complexa que afecta el dia a dia
Un dels missatges centrals de la conferència va ser que el dolor crònic no és només un símptoma, sinó una condició complexa que afecta el cos, la ment i les relacions socials. Per això, avui dia s’utilitza un model biopsicosocial per entendre’l millor. Aquest enfocament té en compte aspectes físics, però també emocions com l’ansietat o l’estrès, la qualitat del son, l’entorn familiar o el suport social.
També es van repassar diferents tipus de dolor crònic, com el neuropàtic, el musculoesquelètic, l’oncològic o el postquirúrgic. Més enllà del diagnòstic, es va posar el focus en l’impacte que el dolor persistent pot tenir en el dia a dia. “El dolor crònic no només fa mal: transforma la vida”, va recordar la Dra. Ribas, fent referència al cansament, les dificultats per dormir, les limitacions funcionals o l’aïllament social que moltes persones poden experimentar.
El paper de les unitats del dolor
La sessió també va servir per explicar què són les unitats del dolor i quin paper tenen en l’atenció a les persones amb dolor persistent. Aquestes unitats treballen amb equips multidisciplinaris formats per professionals de diferents àmbits, com anestesiologia i tractament del dolor, fisioteràpia, psicologia o infermeria especialitzada. L’objectiu és escoltar cada persona, entendre com el dolor afecta la seva vida i oferir un tractament personalitzat i adaptat a cada situació.
Pel que fa als tractaments, es va insistir que no existeix una solució única. Les estratègies més efectives solen combinar exercici terapèutic, fisioteràpia, educació en dolor, suport psicològic, medicació o algunes tècniques intervencionistes.
L’exercici i els hàbits saludables, claus per conviure millor amb el dolor
Un dels aspectes més pràctics de la conferència va ser la importància de mantenir-se actiu. La Dra. Ribas va destacar que l’exercici físic regular és una de les eines més útils per prevenir i reduir el dolor, especialment amb l’edat. Caminar, fer exercicis suaus o mantenir una rutina activa ajuda a millorar la força muscular, la mobilitat, el descans i el benestar emocional.
La xerrada també va abordar la relació entre envelliment i dolor. Factors com la inflamació crònica, la pèrdua de massa muscular o malalties com l’artrosi poden augmentar la sensibilitat al dolor amb els anys. Per això, es va remarcar la importància de cuidar hàbits com l’alimentació, el moviment i les relacions socials.
Comprendre el dolor, primer pas per recuperar qualitat de vida
La sessió es va tancar amb un missatge esperançador i realista: el dolor crònic és real, encara que no sempre aparegui a les proves mèdiques, i no és culpa de qui el pateix.
Tot i que la millora sovint és gradual, comprendre el dolor i abordar-lo des de diferents dimensions pot ajudar moltes persones a recuperar qualitat de vida i autonomia. “El moviment, l’educació i el suport social són tan importants com la medicació”, va concloure la Dra. Ribas.