Els professionals de l'Hospital de Bellvitge t'expliquem detalls clau sobre la fibrobroncoscòpia.
La fibrobroncoscòpia és una tècnica que permet visualitzar l'interior de la tràquea i dels bronquis, i obtenir mostres d'aquests, o del pulmó, per fer-ne l'anàlisi. Aquesta tècnica també serveix, en ocasions concretes, per realitzar tractaments, així com per aturar hemorràgies, aspirar secrecions, extraure cossos estranys, etc.
És una exploració fonamental per al diagnòstic de nombroses malalties broncopulmonars i d'altres òrgans veïns, així com per al tractament d'algunes d'aquestes. Si no es realitza aquesta prova, es pot dificultar o, fins i tot, en alguns casos, fer impossible el diagnòstic adequat o el tractament de la malaltia.
La prova consisteix en la introducció d'un tub prim i flexible pel nas (ocasionalment per la boca). Prèviament s'haurà aplicat un anestèsic local a través del nas i la gola. Encara que és una mica molesta, aquesta prova és generalment ben tolerada i acostuma a ser ràpida (aproximadament uns 20 minuts).
No es pot prendre cap tipus d'aliment ni beguda, tampoc fumar en les 6 hores prèvies a la prova.
Quan es va a l'hospital per fer-se la prova, cal portar tota la informació clínica de què es disposa (estudis radiogràfics, exploracions funcionals respiratòries, analítiques...).
És molt important, abans de realitzar la prova, informar de si:
- S'ha realitzat aquesta exploració amb anterioritat.
- S'és al·lèrgic a qualsevol medicament.
- Es pateix asma bronquial, alguna malaltia cardíaca, hepàtica, renal, diabetis o immunodeficiència adquirida.
- S'està prenent qualsevol tractament anticoagulant (sintrom, aldocumar, heparina, etc.) o antiagregants (aspirina, adiro, tromalyt, tiklid, plavix, disgren, iscover, etc.).
Encara que aquesta prova pot considerar-se avui dia una tècnica segura, en algunes ocasions poden aparèixer complicacions, generalment de caràcter lleu, i excepcionalment insolubles. Pot causar mareig o dificultat per respirar. També poden observar-se un altre tipus de complicacions com un alentiment del pols, tensió baixa, espasme bronquial, esputs sanguinolents o, fins i tot, encara que amb molt baixa freqüència, hemorràgia, reacció al·lèrgica a l'anestèsic, angina de pit, infecció o pneumotòrax (entrada d'aire a la cavitat pleural), entre d'altres.
El pacient està en tot moment controlat per l'equip assistencial que l'atén per tal de detectar, al més aviat possible, qualsevol problema que pugui aparèixer.
Després de l'exploració es pot tenir un petit sagnat (esput o moc tenyit de sang) que és degut al frec de l'aparell amb la via aèria i/o a la presa de mostres. De vegades, pot aparèixer febre unes hores després de l'exploració que remet amb els antitèrmics; però si la febre persisteix cal consultar amb el metge.
En finalitzar la prova es pot marxar cap a casa, però cal esperar aproximadament dues hores per poder menjar, beure o fumar.
