Un estudi liderat per professionals de l’Hospital Universitari de Bellvitge publicat a la revista científica Eye demostra que una reavaluació genètica flexible i adaptada a cada pacient permet augmentar de manera significativa el nombre de diagnòstics de distròfies hereditàries de la retina (DHR).
Les DHR –entre les quals hi ha la retinosi pigmentària– són una de les principals causes de ceguesa al món. Són malalties genètiques que afecten els fotoreceptors i altres cèl·lules retinals, provocant una degeneració progressiva que pot derivar en discapacitat visual greu o ceguesa total. Tot i que en alguns casos ja es poden tractar amb teràpia gènica, aquesta només és possible si se’n coneix la causa genètica, fet que converteix el diagnòstic molecular en un pas clau tant per a l’assistència clínica com per a l’accés a tractaments.
La genètica d’aquestes malalties és, però, molt complexa. Actualment s’han identificat més de 300 gens implicats, amb diferents patrons d’herència i una gran variabilitat clínica entre pacients. Aquesta heterogeneïtat, sumada a les limitacions de les tècniques de seqüenciació disponibles i a l’existència de gens encara no associats a la malaltia, fa que aproximadament un 40% dels pacients continuïn sense obtenir un diagnòstic genètic després de les proves inicials.
Per reduir aquest buit diagnòstic, l’estudi va revisar 597 pacients amb diagnòstic clínic de DHR i estudi genètic realitzat, seguits a la Unitat de Distròfies Hereditàries de la Retina de l’HUB. Dels 221 casos sense diagnòstic genètic, se’n van seleccionar 101 per reavaluar-los amb estratègies adaptades a cada pacient.
Aquestes van incloure una nova anàlisi de les dades d’exoma, seqüenciació del genoma complet, panells de gens personalitzats i assajos funcionals. La reavaluació individualitzada, incorporant els coneixements més recents, va permetre aconseguir 49 nous diagnòstics i elevar la taxa global del 59,6% al 67,6%.
L’estudi ha estat dut a terme per professionals de la Unitat de Genètica Clínica i el Laboratori de Genètica del Laboratori Clínic Territorial Metropolitana Sud (LCTMS) i el Servei d’Oftalmologia de l’HUB, amb la col·laboració de l’Hospital Sant Joan de Déu, l’Hospital La Fe de València i el Radboud University Medical Center de Nimega (Països Baixos).
Segons la Dra. Anna Esteve, assessora genètica de la Unitat de Genètica Clínica de l’HUB i autora principal de l’estudi, “aquests resultats no només milloren el diagnòstic molecular, sinó que també ens permeten comprendre millor la malaltia i tenen un impacte directe en la pràctica clínica: comptar amb un diagnòstic genètic és essencial per completar el diagnòstic clínic, afinar el pronòstic, orientar l’assessorament familiar i reproductiu, i garantir l’accés tant a assajos clínics com a teràpies dirigides”.
Els autors proposen que els processos diagnòstics d’aquestes malalties incorporin les estratègies testades amb èxit en aquest estudi, amb l’objectiu d’optimitzar l’assistència i impulsar la medicina de precisió en l’àmbit de la genètica oftalmològica. L’octubre de 2021, l’HUB va ser el primer centre a Catalunya a aplicar teràpia gènica en adults amb DHR. Des d’aleshores, set pacients han rebut aquest tractament pioner a l’hospital, amb una notable millora de la seva capacitat visual, tant diürna com nocturna