Més de de 150 professionals dels serveis tècnics d’hospitals i d’altres dispositius de salut d’arreu de Catalunya han participat a la II Jornada Reptes mediambientals en els centres sanitaris, organitzada pel Departament de Salut el 30 de juny a l’Hospital Universitari de Bellvitge (HUB). Un d’aquests gran reptes es la retirada planificada de l’amiant dels edificis sanitaris. Com a exemple d’aquesta estratègia s’ha presentat el projecte de retirada de fibrociment a l’HUB.
La retirada de fibrociment a l’HUB, una de les iniciatives destacades a la 2a jornada sobre reptes mediambientals de Salut Més de de 150 professionals dels serveis tècnics d’hospitals i d’altres dispositius de salut d’arreu de Catalunya han participat a la II Jornada Reptes mediambientals en els centres sanitaris, organitzada pel Departament de Salut el 30 de juny a l’Hospital Universitari de Bellvitge (HUB). Un d’aquests gran reptes es la retirada planificada de l’amiant dels edificis sanitaris. Com a exemple d’aquesta estratègia s’ha presentat el projecte de retirada de fibrociment a l’HUB. La jornada, que ha estat inaugurada per la consellera de Salut, Olga Pané, i la gerent de l’Hospital de Bellvitge i l’Hospìtal de Viladecans, la Dra. Cristina Capdevila, ha posat el focus en el full de ruta per a la descarbonització del sistema sanitari català el 2030.
La consellera de Salut ha subratllat la importància d'aquest tipus de jornades, destacant l'amenaça que representa el canvi climàtic, “la més important per a la salut d'acord amb l'OMS, i que juntament amb la contaminació ja comporten més mortalitat que el tabaquisme”. Per tal de fer-hi front, el Departament ha fixat com una de les línies estratègiques principals l'agenda verda, “amb el gran repte de la reducció de les emissions de CO2 per part del sistema sanitari, amb l'objectiu d'assolir la plena descarbonització el 2050. A curt termini, a finals de 2025, l'objectiu és que tots els centres sanitaris mesurin les seves emissions”.
D'altres reptes relacionats que ha volgut destacar la consellera són les accions per reduir les emissions de les infraestructures existents, o els materials d'un sol ús, recordant que una sola intervenció quirúrgica genera de mitjana 14 quilos de productes no degradables.
La Dra. Capdevila, que ha donat la benvinguda com amfitriona de la jornada, ha aprofitat per situar la sostenibilitat ambiental com un component clau dels hospitals que aspirin a ser socialment responsables, i que orienta moltes actuacions impulsades en els darrers anys en tots dos centres. En aquesta línia, ha destacat la capacitat de l’activitat assistencial per aportar sostenibilitat a l’hospital, amb iniciatives com la Green Nephrology o el reciclatge de catèters i el repte d’enfrontar un projecte de creixement com Bellvitge Suma+ amb criteris de sostenibilitat i indicadors que hauran de mesurar l’efectivitat de cada acció en aquesta línia.
També ha destacat els canvis en positiu per a la mobilitat que comportarà el soterrament de la Gran Via, que trencarà la separació entre els hospitals de Bellvitge i Duran i Reynals.
La fita de la retirada del fibrociment
Un dels eixos de la jornada ha estat el Pla Nacional per a l’erradicació de l’amiant, que avança amb la diagnosi finalitzada el 2024 i la planificació progressiva de les actuacions als centres sanitaris. Com a experiència il·lustrativa d’aquesta estratègia planificada, el director d’Infraestructures i Serveis Generals de l’Hospital de Bellvitge, Germán Romero, ha presentat el projecte de retirada de fibrociment al centre.
Ha presentat les diferents accions incloses al projecte com un conjunt d’oportunitats de millora de les infraestructures hospitalàries. D’aquesta forma s’ha referit a la substitució de baixants d’aigües pluvials i fecals –pràcticament enllestida-; a l’aïllament encapsulat de 18.000 m2 de revoltons o encofrat perdut, que no es pot substituir per la seva situació en els forjats per suportar el formigó o a la retirada de més del 70% de fibrociment de les cobertes.
En el cas de les cobertes, la retirada de l’amiant formava part directament de projectes de millora o rehabilitació de diferents espais de l’hospital. La retirada del fibrociment ha permès millorar l’evacuació d’aigües pluvials de les cobertes, així com la instal·lació de panells fotovoltaics.
El Pla Nacional per a l’erradicació de l’amiant té com a objectiu garantir una gestió adequada de l’amiant present als edificis públics d’acord amb les recomanacions europees. En aquest sentit, des de la Generalitat s’està avançant en la concreció de l’inventari del conjunt d’edificis sanitaris per tal d’identificar i localitzar correctament la presència d’amiant. Un cop inventariat, es planifica la seva retirada en funció de les característiques de cada centre i les obres previstes, amb l’objectiu de garantir la continuïtat assistencial i optimitzar els recursos.
Mesurar la petjada de carboni de l’Atenció Primària
Els centres d’atenció primària (CAP) del sistema sanitari públic català disposaran després de l’estiu d’una eina facilitada pel Departament de Salut per calcular la seva petjada de carboni. Aquesta eina, adaptada als dispositius d’Atenció Primària de Catalunya per primera vegada en tot l’Estat, es basa en la calculadora SCOPE CO2, que fins ara s’utilitzava en hospitals i que ara s’ha adaptat específicament per als CAP. L’eina, que s’ha presentat durant la jornada, permet fer un diagnòstic precís de les emissions de gasos amb efecte d’hivernacle (GEH) generades per l’activitat habitual dels CAP, així com identificar àmbits de millora i accions concretes per reduir-les. L’eina facilita l’entrada de dades sobre consums habituals (com energia, mobilitat o residus) mitjançant un formulari intuïtiu, i genera un informe amb la petjada de carboni anual i la seva evolució. Inclou indicadors per fer seguiment al llarg del temps i promou una cultura ambiental dins dels equips de gestió i manteniment.
Compromís per descarbonitzar el sistema sanitari abans del 2030
La jornada ha servit per fer balanç dels avenços en sostenibilitat ambiental i traçar línies d’actuació per als pròxims anys. En destaca l’objectiu de descarbonitzar completament el sistema abans del 2030, d’acord amb el Pla de Govern de la XV Legislatura i els compromisos europeus, que fixen la neutralitat climàtica el 2050.
“És imprescindible que el sistema sanitari mesuri la seva petjada de carboni, fixi objectius concrets de reducció i mobilitzi els recursos suficients per fer efectiva la transformació ecològica”, ha afirmat Martí Ballart, gerent d’Inversions i Patrimoni del Servei Català de la Salut.
Actualment, es calcula que el sector salut és responsable d’un 5% de les emissions de CO2 globals. Per això, en el marc de l’estratègia 2 del Pla de Salut 2021-2025, ja s’hi proposaven dos objectius per aconseguir un sistema de salut respectuós amb el medi ambient, que potencien la certificació mediambiental dels centres i que el 2024 s’han assolit en un 46,5% de centres certificats i un 33,5% de contractes amb clàusules mediambientals.
Així mateix, el mapa sanitari, del qual s’ha parlat en la jornada, també té definida una estratègia transversal en medi ambient i salut, que està treballant en aquests eixos:
-Sostenibilitat de les teràpies respiratòria i anestesiològica
-Sostenibilitat d’infraestructures i instal·lacions sanitàries
-Mobilitat sostenible als centres sanitaris
-Binomi Salut-Natura
-Economia circular i contractació pública verda i innovadora Per això, el CatSalut ha impulsat des de fa anys actuacions com:
- Criteris ambientals en la contractació pública, aplicats en les noves inversions des del 2010, amb edificis com l’Hospital de Mollet (2010), el nou Hospital de Viladecans (2017–2024), l’Hospital Joan XXIII de Tarragona (en curs des de 2020), i més de 100.000 m² d’edificis polivalents construïts entre 2020 i 2024.
- Eficiència energètica i energia renovable, amb actuacions com l’anell de districlima a l’Hospital Vall d’Hebron, una xarxa urbana que subministra fred i calor a partir d’energies renovables i fonts residuals, l’Hospital del Mar, el nou hospital d’atenció intermèdia de Mataró o l’eliminació del gas natural en la producció de calefacció a l’Hospital Germans Trias i Pujol.
- Rehabilitació energètica d’edificis existents mitjançant el Programa d'impuls a la rehabilitació d'edificis públics (PIREP), amb la renovació de 12 CAP i 2 hospitals (més de 55.000 m²), en execució d’obres i que permetran reduccions de més del 60% en el consum d’energia no renovable i en emissions de CO2
- Noves iniciatives dins del Pla d’Estalvi i Eficiència Energètica als edificis i equipaments de la Generalitat de Catalunya (GENERCAT) 2023–2027, amb projectes disruptors i replicables com el del CAP Sant Fèlix, i la previsió d’aprofitar totes les cobertes d’edificis públics amb plaques fotovoltaiques a través de l’Energètica, l'empresa pública d'energia de la Generalitat de Catalunya o el pla d’instal·lació de fotovoltaica de l’Institut Català de la Salut (ICS).
- Foment de la mobilitat sostenible i la reducció de residus sanitaris, amb accions integrades en els circuits assistencials.
Bones pràctiques al centres de salut
La jornada ha posat en valor experiències d’èxit i bones pràctiques ja en marxa, com la producció d’oxigen in situ, la gestió intel·ligent dels consums o la rehabilitació energètica. I ha subratllat la necessitat d’integrar plenament l’agenda verda en la governança i l’estratègia del sistema de salut.
Amb aquestes accions, el Departament de Salut reafirma el seu compromís per avançar cap a un sistema sanitari públic més sostenible, saludable i resilient, alineat amb els Objectius de Desenvolupament Sostenible i les directives europees. L’horitzó és clar: aconseguir que el sistema sanitari català sigui neutre en carboni el 2030, garantint alhora la qualitat assistencial i la millora de la salut ambiental per a tota la ciutadania.