La cara B de José Manuel Martínez García, ginecòleg de l'HUB i estudiant del Grau d'Història de l'Art a la UNED

- Què porta a un ginecòleg a matricular-se a Història de l'Art?

Dediquem moltes hores a la feina a l'hospital, però després de la pandèmia tenia una petita inquietud en pensar què hauria estudiat si no hagués triat Medicina. És una pregunta que no m'havia plantejat fins aquell moment, perquè vas molt adreçat a superar les diferents etapes de formació com a metge. En un moment concret t'adones que des de l'institut ens enfoquem molt a les ciències, i tota la part més humanística de la formació ens queda endarrerida. I aleshores vaig pensar que m'hagués agradat estudiar alguna cosa que m'aportés coneixement, saber. Història de l'Art és una carrera molt completa, perquè no pots entendre l'art sinó entens la història, la geografia, el context religiós o el filosòfic en què es crea una obra artística. I aleshores va arribar la pandèmia, que potser va actuar com un accelerador. Em va fer adonar que d'un dia per l'altre els plans que tinguis potser ja no serveixen, i endarrerir coses que et motiven comporta un risc.

- Quines sensacions has tingut en tornar a les aules (virtuals) de la universitat?

Vista amb el pas del temps, potser no vaig gaudir la carrera de Medicina com ho hauria d'haver fet. És una carrera molt intensiva, són molts anys, els teus amics tenen feines i tu ets estudiant a tot hora… Ara, com a professor a la universitat veig els estudiants que passen, fan el seu examen, se'n van i no sé si estan aprenent… A vegades penso que m'agradaria tornar a estudiar Medicina i parar atenció a tot allò que vaig passar per alt perquè el meu objectiu era aprovar i fer el MIR. Ara puc gaudir plenament del Grau, viure'l a poc a poc. En resum, aquest projecte en què m'he embarcat suposa problemes d'organització, però també comporta moltes satisfaccions.

- L'exigència professional en un hospital d'alta complexitat -pràctica clínica, docència, investigació- no va actuar com a factor de dissuasió...

La veritat és que estic gaudint molt a la UNED. Et permet configurar el teu ritme d'estudi. Intento fer un mínim de quatre, cinc assignatures per any, perquè necessito estar motivat contínuament, i uns estudis reglats, amb exàmens, eren la fórmula idònia per a mi. Aprofito moments de tranquil•litat a les guàrdies per estudiar, per exemple. D'altra banda, a partir d'aquí se m'ha obert tota una nova perspectiva: vaig començar a interessar-me i a motivar-me més per fer viatges determinats, per veure llocs que abans només coneixia pels llibres. La veritat és que ho porto bé, i és fantàstic viatjar i entendre gràcies a l'art contextos i formes de vida diferents.

- Com has conciliat professió i els teus nous estudis universitaris?

Compaginar la feina a l'hospital, que sempre t’exigeix un ritme molt alt, amb el Grau d'Història de l'Art m'ha ajudat a ser una mica més reflexiu, més tranquil. Són dos àmbits que m'aporten coses complementàries i que, sumats, em fan estar millor. Arribar a casa, seure tranquil a estudiar, llegir, aprendre alguna cosa nova, també m'ajuda a baixar revolucions. Això és una cosa que valoro moltíssim, però que de vegades pot generar una certa incomprensió. Poden coincidir exàmens d'Història de l'Art amb ponències a congressos de ginecologia, com va passar fa una setmana, i aleshores em comenten 'Però quina necessitat tens d'estudiar i tenir exàmens?' I la resposta és senzilla: asseure'm a estudiar em porta pau. Encara que després, quan estic a les portes de l'examen, me'n penedeixo, comencen els nervis i penso qui m'ha enviat a mi ficar-me en això? Amb la tranquil·litat que jo estava fent les meves cirurgies. Però aquesta és una sensació puntual, al final hem de fer les coses que ens motiven. Estic acabant la tesi, i finalment són motivacions paral•leles que sumen. També és cert que no tothom es pot permetre a nivell familiar l’esforç diari i d’organització que suposa combinar un Grau universitari amb la teva activitat professional. Abans era molt més esportista que ara, però el nombre d'hores al dia és finit, i de vegades sóc al gimnàs escoltant una videoclasse sobre Fidias i Pèricles mentre estic a la bici o corrent. I els viatges amb tren o avió s'han convertit en el moment oportú per veure videoclasses.

- Estudiar Història de l'Art ha transformat, doncs, la teva actitud, la teva mirada com a viatger?

La perspectiva i les expectatives dels viatges canvien radicalment. Per exemple, he estat a l'Acròpolis dues vegades, però amb experiències completament diferents. La primera va ser una visita de turista típic. Posteriorment, arran d'un congrés de cirurgia robòtica a Atenes, vaig tenir l'oportunitat de viure l'experiència de manera molt diferent, perquè ja sabia en quin context es va aixecar l'Acròpolis, que moltes de les peces que hi veus no són les autèntiques i que has de visitar el museu per veure, per exemple, les cariàtides reals. Gràcies a aquest coneixement és més fàcil entendre d'on venim perquè l'art, al final, ha estat el fil conductor de tot. S'hi aprecia la manifestació del poder polític, social, religiós... I també hi ha nexes amb la medicina!

- T'interessa aprofundir en aquests vincles entre art i medicina?

Sí, de fet tinc pensat el treball final de Grau en aquesta línia. Partint de la meva formació com a ginecòleg, m'agradaria estudiar com s'han manifestat a l'art les emocions associades a l'embaràs i al dol després de la pèrdua gestacional o la mort materna; com es manifesten aquests elements a l'art des de l’hieratisme egipci... Sempre m'ha sorprès la capacitat de transmetre que té l'art. Aquesta seria una fórmula ideal per connectar d'alguna manera la meva passió professional, que és la ginecologia, amb el redescobriment personal que ha propiciat començar a estudiar Història de l'Art. I a més, et vas trobant amb petites connexions sorprenents. Per exemple, en relleus, pintures i papirs egipcis trobes descripcions i representacions sobre pràctiques mèdiques i eines quirúrgiques. És curiós que mitjançant l'aproximació des de la història de l'art es pugui establir el nivell dels coneixements mèdics per controlar certes malalties fa 4.000 anys. I al final, la medicina també pot arribar a ser una forma d'art.

- I aquesta nova formació universitària que has començat pot arribar a tenir algun efecte a la teva feina diària a l'hospital?

Aprendre a entendre l'art també implica comprendre millor les persones, i això es reflecteix a la teva feina diària. T'ajuda a entendre el context de tot perquè, al final, les obres d'un artista recullen elements del seu entorn social. Al Grau, començaré el proper curs amb el Renaixement. És a dir, que estic encara a l'Edat Mitjana de la medicina, quan es basava en l'assaig-error, amb molts components màgics i religiosos encara. En definitiva, estudiar Història de l'Art també m'ajuda a entendre diferents maneres de pensar.

Nota: Agraïm al CRAI Biblioteca del Campus Bellvitge la seva col·laboració per a la realització d'algunes de les fotos de l'entrevista.