El cervell és un dels òrgans més importants de l'organisme, tant és així que quan deixa de funcionar es considera que la persona és morta.
El cervell és un dels òrgans més importants de l'organisme, tant és així que quan deixa de funcionar es considera que la persona és morta. És un teixit tou d'aspecte viscoelàstic sensible als cops i contusions, ja que és un teixit molt vascularitzat.
Aquets òrgan es troba dintre del crani, un os amb forma de casc que s'encarrega de protegir-lo de cops i traumatismes. A la vegada, està envoltat per unes capes de teixit, anomenades meninges, que actuen com a barrera de protecció. Entre aquestes meninges i el cervell hi ha un líquid que li permet estar flotant: el líquid cefalorraquidi. És un líquid clar com l'aigua que el protegeix de moviments bruscos o acceleracions, evitant que es colpegi amb el crani.
El pes real del cervell és de prop d'1,5 kg, però, a causa de la seva flotabilitat, aparenta pesar tant sols uns grams. No obstant això, la intel·ligència no està lligada al pes d'aquest òrgan, sinó al nombre de solcs cerebrals, dits circumvolucions, que permeten introduir una gran superfície de teixit cerebral (còrtex) dintre del crani.
Les cèl·lules principals que formen el cervell són les neurones. Es tracta d'unes cèl·lules úniques, ja que transmeten i generen estímuls elèctrics -dits potencials elèctrics o d'acció- que es transformaran en el moviment, el raonament, la visió, la recepció de les sensacions, en acariciar-nos o en besar algú.
Una persona té més de 100.000 milions de cèl·lules i hi ha estudis que demostren que a partir dels 30 anys es comencen a perdre molt lentament. A més, aquest procés es pot agreujar en pacients amb hàbits de vida poc saludables (un consum d'alcohol excessiu pot aconseguir perdre fins a 60.000 neurones en una nit), situacions com traumatismes repetits (esports d'impacte) o situacions de mala oxigenació (mal d'altura o situacions d'apnea no controlada). Tot i això, no és tant el nombre de neurones com les connexions que tenen entre elles el que fa que una xarxa neuronal o persona tingui funcions superiors conservades.
El cervell consumeix molta energia, fins al 30% d'oxigen que entra a l'organisme. Per portar-lo a totes les cèl·lules i neurones necessita gran quantitat d'artèries per on circulen l'oxigen i la glucosa, l'únic nutrient del cervell. Totes aquestes artèries juntes poden mesurar kilòmetres, però són només unes poques, que juntes no mesuren més que uns pocs metres, aquelles que quan es tapen o es trenquen poden provocar ictus molt greus.
El cervell es divideix en dos hemisferis: el dominant (on es localitzen les funcions considerades superiors, com l'escriptura, lectura, llenguatge) i altre no dominant (on es localitza funcions visual-espacials, creatives, etc.). Ambdues estan connectades per fibres a través del cos callós, sense les quals un cervell pràcticament no sabria funcionar, perquè no estarien connectats un hemisferi amb l'altre, fet que comportaria notables dèficits per la persona.
Aquests dos hemisferis es connecten mitjançant el tronc del cervell amb la medul·la espinal. Arrel d'aquesta, viatgen les ordres del moviment des del cervell fins a les mans i peus, i per la mateixa puja la sensibilitat de totes aquestes parts cap al cervell perquè les analitzi. En aquest tronc del cervell és on radiquen funcions tan importants com el control de la respiració i el vasomotor (control de pressió arterial i freqüència cardíaca).
Quan aquest teixit cerebral deixa de funcionar, ja sigui per falta de circulació de la sang o per un cop o inflamació, també deixen de funcionar les neurones d'una zona, fet que causa un dèficit o una manca de funció, depenent de la zona afectada. Si, per contra, hi ha un augment de l'excitació o estímul excessiu en aquestes neurones a causa d'un dany d'aquestes, es pot produir una crisi epilèptica.
Cada part del cervell té una funció determinada,per això es diu que és un òrgan eloqüent. I això el fa un òrgan únic, insubstituïble, i alhora també irreparable en cas que pateixi un dany molt gran en una àrea determinada, ja que el cervell i les neurones no es regeneren com altres teixits (com per exemple la pell o l'os).
Ara bé, si una afectació té lloc durant la joventut o infància, la gran neuroplasticitat del teixit que ha quedat sa, en certa part, pot recuperar funcions perdudes. Actualment, s'està investigant per aconseguir que aquesta neuroplasticitat romangui o, fins i tot, que es desperti més enllà d'aquestes primeres edats de la vida.
Servei de Neurologia
