Els professionals de la Unitat d’EM han compartit en una jornada amb els pacients els nous avenços en el tractament i prevenció de la malaltia
Trobar els tractaments per frenar el component neurodegeneratiu, principal responsable de la discapacitat que provoca l’esclerosi múltiple; desenvolupar tècniques efectives de regeneració dels teixits que permetin recuperar les funcions neurològiques afectades per la malaltia i detectar marcadors biològics per anticipar el pronòstic a nivell individual. són tres dels principals eixos de recerca que han protagonitzat avui una Jornada a l’Hospital Universitari de Bellvitge (HUB) amb motiu del Dia Mundial de l’Esclerosi Múltiple (EM), que se celebra el 30 de maig.
La Unitat d’Esclerosi Múltiple del Servei de Neurologia de l’HUB ha organitzat aquesta jornada per explicar els nous avenços assolits en l’abordatge i recerca de la malaltia i donar veu als pacients, perquè aportin també solucions a l’impacte de l’EM en la seva vida diària i esdevinguin plenament actius en la seva autocura. Tal i com explica el Dr. Sergio Martínez Yélamos, cap de la Unitat d’EM de l’Hospital de Bellvitge i investigador principal de l’IDIBELL, “donant veu als pacients d’esclerosi múltiple i compartint tractaments, experiències d’adaptació i resiliència enfront la malaltia els estem empoderant perquè prenguin les millors opcions informades en un model assistencial basat en les decisions compartides”.
Vegeu el video de la jornada en aquest enllaç
En la primera part de la jornada, tres pacients d'esclerosi múltiple, la Marisa Lafrón, l'Eva Blanch i el Jordi Juan Palacios, han compartit la seva experiència al voltant de moments clau, com ara el moment de rebre el diagnòstic; la comunicació en els seus àmbits laborals o les estratègies per aconseguir que la malaltia no sigui un estigma amb que conviure.
En la segona part de la trobada, l'equip de professionals de la Unitat d'Esclerosi Múltiple va repassar els tractaments existents, ja consolidats, i les noves perspectives terapèutiques que aporten, per exemple, els inhibidors de l'enzim BTK.
En els darrers anys s’han assolit grans avenços terapèutics contra el component inflamatori de l’esclerosi múltiple gràcies a nous tractaments farmacològics. La incorporació de nous fàrmacs al registre terapèutic de l’esclerosi múltiple, sobretot els anti-CD20 (eliminen limfòcits B a la sang), ha permès reduir entre un 80% i un 90% tant els brots de la malaltia com l’aparició de noves lesions en les ressonàncies. Val a dir que la Unitat d’Esclerosi Múltiple de l’HUB ha participat en els assajos clínics internacionals que han facilitat l’aprovació d’aquests nous fàrmacs.
Ara, els esforços de recerca es concentren en el desenvolupament d’una medicina de precisió i personalitzada, capaç de determinar el tractament més adequat per a cada persona i cada moment de la seva vida. La Unitat treballa de forma coordinada en col·laboració amb els altres integrants de la Xarxa Assistencial EMxarxa en el descobriment de nous biomarcadors que facilitin el pronòstic i el control de la malaltia per tal d'augmentar “la nostra capacitat per dissenyar estratègies de tractament farmacològic individualitzades i adaptades a les característiques de cada persona”, conclou el Dr. Martínez Yélamos. En aquesta línia i continuant amb la recerca portada a terme a la Unitat als darrers anys sobre el valor dels biomarcadors en líquid cefaloraquidi, actualment treballa amb l'objectiu d'avaluar la utilitat d'alguns biomarcadors obtinguts en sèrum, atesa la seva major accessibilitat (no cal fer una punció lumbar, amb una venopunció és suficient).
“A més, alguns d'aquests biomarcadors, juntament amb possibles marcadors radiològics, ens poden ajudar a identificar pacients amb alt risc de desenvolupar una fase secundària progressiva de la malaltia”, explica el Dr. Martínez Yélamos. Per avançar en aquesta línia, la Unitat d’EM desenvolupa, en col·laboració amb l'IDI-Bellvitge, estudis de radiòmica que podrien permetre anticipar en diversos anys l'aparició clínica de la progressió, de manera que a aquests pacients se'ls puguin oferir tractaments més agressius en unes fases més precoces de la seva evolució. Passats els anys, alguns pacients desenvolupen una forma secundària progressiva de l’esclerosi múltiple. En aquests casos, tot i que no hi ha brots ni apareixen lesions noves en les ressonàncies successives, els pacients pateixen un empitjorament neurològic lentament progressiu. “L'eficàcia dels nous fàrmacs en aquest tipus de pacients és més modesta, per la qual cosa aquest és un altre focus on s’han de concentrar esforços de recerca”, conclou el Dr. Martínez Yélamos.
Una Unitat referent del treball en xarxa
La Unitat d’Esclerosi Múltiple de l’HUB tracta actualment més d’un millar de pacients, treballant, a més en xarxa amb d’altres sis centres del territori de la regió Metropolitana Sud de l’Institut Català de la Salut (ICS). Aquest treball en xarxa fa possible abordar de forma consensuada en sessions clíniques 350 casos l’any i seguir el tractament d’uns 150. D’altra banda, en els darrers 5 anys ha participat en 15 assajos clínics; ha desenvolupat 9 projectes d’investigació clínic no competitiva; 4 de projectes competitius de recerca bàsica, en col·laboració amb la Universitat de Barcelona i d’altres hospitals catalans i ha realitzat més de 50 publicacions nacionals i internacionals i 60 comunicacions nacionals i internacionals en aquest mateix període.