El cicle de conferències divulgatives organitzat per l'HUB en el marc del seu 50 aniversari ha tingut dues noves sessions aquesta setmana, a càrrec del Dr. Pere Cardona, sobre la prevenció de l'ictus, a l'Hospitalet, i de psicòleg Carles Soriano-Mas, que va parlar sobre l'ansietat al Prat.
El Dr. Pere Cardona, director de la Unitat d'Ictus i del Programa Neurovascular de l’HUB, va explicar el dia 5 en una sala plena del Casal de la Gran de Bellvitg els aspectes fonamentals de l'ictus i la seva prevenció, sempre buscant la col·laboració i participació dels assistents. Els factors de risc associats a l’ictus i quines poden ser les maneres d’evitar el risc de patir-lo van ser el centre de la xerrada, i amb la frase “el temps és cervell” va posar en valor la importància d’atendre el pacient que acaba de patir un ictus el més aviat possible per aconseguir la màxima recuperació posterior.
Va afegir però que, gràcies als avenços en els darrers anys, actualment es poden oferir solucions a persones que abans tenien poques opcions terapèutiques. Va explicar què és el codi ictus, el protocol d’actuació urgent que s’activa per donar una atenció immediata i adequada als pacients amb sospita d'ictus. També com des de l’Hospital de Bellvitge es dona suport de manera telemàtica a hospitals comarcals que no disposen de neuròleg 24 hores. S’aconsegueix així que tothom tingui accés a la millor assistència possible, optimitzant els recursos disponibles.
Les estretes relacions entre por i ansietat
“La por i l’ansietat són conceptes relacionats, un deriva de l’altre, i es manifesten gairebé a les mateixes parts del cos”. Així ho ha explicat Carles Soriano-Mas, doctor en Psicologia, expert en Neuropsicologia Clínica de l’Hospital Universitari de Bellvitge i investigador de l’IDIBELL, durant l’Aula de Salut del Prat de Llobregat, molt participativa i amb una sala d’actes del Centre Cívic Jardins de la Pau plena a vessar, el dia 6 d'octubre.
“La por és un mecanisme de defensa natural davant estímuls externs o interns vistos com a amenaçadors, acompanyada de sentiment desagradable, que pot incloure símptomes somàtics i tensió”, en paraules del Dr. Soriano-Mas. Segons l’expert, la por és una emoció primària, una resposta emocional innata que pot donar lloc a l’ansietat. No obstant això, l’ansietat pot aparèixer abans de la por si preveiem un estímul que ens la desencadena.
“Si l’estímul que desencadena aquesta resposta emocional no desapareix o bé la persona se l’imagina, l’ansietat pot perdurar”, ha puntualitzat el doctor. El Dr. Soriano-Mas ha incidit en la importància de conèixer aquest procés per enfrontar-s’hi.
Tal i com ha explicat l’expert de l’HUB, hi ha diversos components de la resposta emocional a l’ansietat, que ens preparen per a una possible lluita contra l’estímul que la desencadena. El primer és comportamental, que comprèn els moviments musculars i la tensió muscular. El neurovegetatiu té a veure amb el sistema nerviós simpàtic, la freqüència cardíaca, la pressió arterial, però també amb els problemes digestius i la dermatitis. Per últim, l’hormonal, amb l’activació de les glàndules suprarenals i l’alliberament d’adrenalina i noradrenalina.
De fet, l’activació del cortisol –l’hormona que secreta la glàndula suprarenal- elimina la resposta immunitària. Aquest és el motiu pel qual “si sentim por, sovint tenim el dolor més tard”, ha explicat l’expert.
“Tenir el sistema immunològic aturat per culpa de l’ansietat i mantenir-ho en el temps no és bo, ja que el nostre cos no estarà lluitant contra possibles malalties”, ha insistit el neuropsicòleg. Ara bé, segons ha puntualitzat, “no tothom que té ansietat té un trastorn. Si es cronifica, aleshores sí”.
Què podem fer si patim ansietat?
“L’emoció o sentiment davant l’estímul disparador dependrà en gran mesura de la interpretació que fem de la situació que emmarca aquest estímul”, assegura l’expert. Així, doncs, cal treballar el control de l’ansietat partint de canvis cognitius, és a dir, reinterpretant la situació.
“No per a tothom és fàcil fer un canvi cognitiu. Per això, els poden ser útils les teràpies de tercera generació”, ha reflexionat el Dr. Soriano-Mas.
Entre aquestes hi trobem el mindfulness, la teràpia d’acceptació i compromís, la teràpia conductual dialèctica, centrades en acceptar i no evitar les situacions de malestar. També s’hi inclouen: el discurs intern o amb l’acompanyant terapeuta per reinterpretar les situacions, per comprendre l’ansietat i analitzar-ne els motius, per valorar el context en què es donen les respostes d’ansietat i aprendre a gestionar estratègies que regulin les emocions.
La teràpia cognitiu conductual, a més de les tercera generació, també és útil pel tractament de l'ansietat
L’Aula de Salut del Prat continuarà amb noves sessions amb professionals de l’HUB aquest segon semestre de 2022. Podeu consultar les dates en aquest enllaç: https://www.elprat.cat/persones/viure-en-salut/aula-de-salut