El 19 de febrer, la doctora Isabel Rosich Martí va defensar la seva tesi doctoral a la Universitat Rovira i Virgili de Reus, titulada “Influència de les alertes de seguretat de medicaments sobre la prescripció en l’àmbit de l’atenció primària de salut”.
Isabel Rosich va obtenir un ajut de l’ICS per realitzar la tesi doctoral en la convocatòria competitiva 5a Beca per a la capacitació en investigació i realització del doctorat en l'atenció primària.
L’objectiu principal de l’estudi va ser avaluar l'impacte sobre la prescripció de medicaments de les alertes de seguretat, emeses per l’Agència Espanyola del Medicament (AEM), dins de l'àmbit d'atenció primària (concretament al SAP Alt Penedès-Garraf).
L’estudi se centra en tres alertes de seguretat que aborden diferents aspectes de la prescripció:
1. Seguretat i fàrmacs preventius: Teràpia hormonal substitutiva (THS). Estudi observacional retrospectiu sobre la prescripció de THS abans i després de la intervenció. Es va evidenciar una disminució de la prescripció de THS (29,6%, alerta-2002 i 56,9%, alerta-2004). Tot i disminuir la prescripció, la resposta real observada va ser menor de l’esperada segons l’anàlisi duta a terme (ARIMA). Les diferències són més grans per a l'alerta de 2002.
2. Seguretat i nous fàrmacs: Aliskirèn. Estudi observacional prospectiu d’intervenció abans-després, en relació amb el seguiment dels pacients amb prescripció activa d’aliskirèn + IECA i/o BRA. Els pacients es van estratificar segons risc. Es van assolir els objectius previstos de reduir un 80% la prescripció de risc tant en diabètics com en no diabètics als sis mesos. Es va reduir la prescripció de risc en un 96,6% en els pacients diabètics.
Addicionalment, es va realitzar la comparació d’una intervenció específica i una d'estàndard en dos territoris diferents. La intervenció específica va comportar més celeritat en l’adopció de les recomanacions de l’alerta.
3. Seguretat i fàrmacs tradicionals: Antiinflamatoris no esteroïdals (AINE). Estudi observacional prospectiu d'intervenció abans-després en relació amb el seguiment dels pacients amb prescripció activa d’AINE. Es van realitzar talls transversals de periodicitat anual. Els pacients es van estratificar segons risc. El percentatge d’exposició poblacional global es va reduir un 33,5%, un 44,3% en població de més risc, i un 37,7% en els tractaments crònics.
Conclusions:
La prescripció de medicaments, segons les tres alertes seleccionades i avaluades, va millorar en resposta a les intervencions i, en conseqüència, es va reduir l’exposició als medicaments en la població del nostre àmbit d’influència. Es va minimitzar l’exposició a subpoblacions de pacients en risc i/o en població general segons tipus d’alerta de seguretat emesa.
El disseny d’intervencions proactives i específiques per comunicar alertes de seguretat pot millorar la seguretat dels pacients, previsiblement evitant iatrogènia.
I... sobre Isabel Rosich
Es va formar com a especialista en farmàcia hospitalària a Navarra. Va treballar com a adjunta de farmàcia hospitalària a l’Hospital Joan XXIII de Tarragona i, des de finals del 1996 fins a l’actualitat, ha desenvolupat tasques de farmacèutica en l’atenció primària. Ha participat en diferents projectes d’investigació dins de l’àmbit de l’atenció primària i ha liderat/coordinat experiències realitzades al Penedès i el Garraf que han rebut certificat de reconeixement (AQuAS), que acredita la qualitat metodològica del procés d'avaluació i l'impacte positiu generat en el marc de l'organització.
La farmacovigilància i, en concret, la gestió de riscos és el centre de la seva tesi, amb l’objectiu de protegir els pacients i promoure la salut pública.