El principal objectiu és incidir en la importància del diagnòstic i tractament precoç, promovent el desenvolupament de programes d’intervenció intensiva primerenca com els existents per a primers episodis psicòtics a nivell estatal
L’estudi EarlyOCD-ClinImage està finançat pel Instituto de Salud Carlos III mitjançant dos projectes FIS, i compta amb la participació d’onze hospitals i centres de recerca de l’Estat
Entre un 2% i un 3% de la població pateix un trastorn obsessiu compulsiu (TOC) segons els estudis epidemiològics. Això vol dir que entre 967.000 i 1.450.000 persones estan afectats per la malaltia a l’Estat. Tot i comptar amb tractaments psicoterapèutics i farmacològics contrastats, la seva eficàcia es veu sovint compromesa per diferents factors, entre els quals destaca el temps que transcorre entre l’aparició dels primers símptomes d’un TOC i l’inici del tractament (DUI o durada de la malaltia no tractada).
Cal destacar, a més, que entre totes les patologies mentals, les persones afectades de TOC són de les que més tarden a demanar ajuda pels seus símptomes: una mitjana de deu anys en el cas dels adults i entre dos i tres en infants i adolescents. Tenint en compte que la malaltia s’inicia a la infantesa, adolescència o primers anys de la vida adulta, un període crític per a la formació acadèmica i l’establiment de vincles afectius i socials, l’endarreriment en accedir a un tractament correcte pot comportar un deteriorament funcional significatiu en tots els àmbits vitals.
La resposta parcial als tractaments i la cronicitat són dues de les conseqüències derivades d’una DUI més perllongada, mentre que pel contrari, quan aquest interval és inferior a dos anys les taxes de resposta s’incrementen de forma significativa i es redueix el risc de cronicitat. L’estudi EarlyOCD-ClinImage constitueix una iniciativa pionera a nivell nacional per avaluar en quin grau la intervenció primerenca en pacients de TOC millora la resposta al tractament farmacològic i cognitiu-conductual a curt i mig termini.
El projecte es posarà en marxa amb una recerca activa per conformar una mostra de 120 persones d’entre 7 i 35 anys, amb una DUI del TOC de menys de dos anys d’evolució per tal de comparar la seva resposta al tractament amb un altre grup de 120 pacients que hagin superat els dos anys entre els primer símptomes i l’inici del tractament, tots ells atesos en algun dels onze centres que hi participen a nivell de tot Espanya.
El treball recollirà dades i variables sociodemogràfiques, clíniques, psicomètriques, de neuroimatge (ressonàncies magnètiques), genòmiques i epigenòmiques dels pacients durant 12 mesos, que han de permetre confirmar o corregir les principals hipòtesis de treball:
- Els pacients de TOC amb una DUI inferior a dos anys responen millor a curt i a mig termini als tractaments que els abordats de manera més tardana.
- Existeixen factors cerebrals (el grossor d’àrees corticals i subcorticals del cervell), així com genètics i epigenètics, que permeten explicar perquè els primers dos anys d’aparició dels símptomes obsessius són un període d’especial importància per aconseguir una millor resposta terapèutica i reduir el risc de cronicitat de la malaltia.
Tal i com explica la Dra. Pino Alonso, cap del Servei de Psiquiatria de l’Hospital de Bellvitge, investigadora de l’IDIBELL i investigadora principal del projecte, “creiem que l’evidència científica pot tenir una aplicabilitat clínica gairebé immediata, facilitant la implementació de programes de detecció i tractament precoç del TOC en tot l’Estat. Aquests tipus d’intervencions han demostrat ser enormement eficients en pacients amb primers episodis psicòtics i volem posar de manifest la seva importància en les persones amb TOC”.
El projecte està impulsat pel Grupo Español de Trabajo en TOC, creat l’any 2024 i integrat per una trentena de professionals de centres de tot l’Estat.
L’Hospital de Bellvitge és el centre de referència a Catalunya per al diagnòstic i l’abordatge del TOC en adults. Rep anualment 300 sol·licituds de primeres visites i ofereix tractament especialitzat per a les formes especialment greus i resistents de la malaltia, incloent intervencions psicoterapèutiques intensives, abordatges farmacològics i tècniques de neuromodulació invasiva i no invasiva.