Un estudi amb més de 500 pacients apunta a que la recreació de les transicions naturals del dia i la nit mitjançant llum, imatges i sons millora el confort i la recuperació de les persones ingressades
L’Hospital de Bellvitge ha estat el primer hospital del món a integrar el sistema SHX®, desenvolupat per l’empresa catalana Qinera, a l’Àrea de Pacient Crític
L’Hospital Universitari de Bellvitge ha publicat a la revista Medicina Intensiva un estudi que demostra els beneficis de les intervencions ambientals a la Unitat de Cures Intensives (UCI). L’anàlisi, amb més de 500 pacients, mostra una reducció significativa en l’ús de sedants, una millora del confort i una tendència positiva a la reducció del deliri, un dels trastorns més freqüents i debilitants durant els ingressos prolongats a l’UCI.
“L’objectiu és reduir l’estrès sensorial i afavorir el descans i la recuperació. No només cuidem la malaltia, sinó també l’entorn i l’experiència del pacient i la família”, explica el Dr. Francesc Esteve, cap de secció del Servei de Medicina Intensiva de l’Hospital de Bellvitge i primer autor de l’estudi.
Una UCI que segueix el ritme natural
L’estudi va comparar 538 pacients abans i després d’instal·lar el sistema SHX®, una tecnologia que recrea les transicions naturals del dia i la nit mitjançant llum, imatges i sons. Aquesta sincronització amb el ritme circadià, el rellotge biològic que regula el son i altres funcions corporals, té un paper clau en el confort i la recuperació de les persones crítiques.
Els resultats mostren una reducció del consum de midazolam (de 9,6 mg a 3,8 mg per dia d’estada), una millora en l’estat d’alerta tranquil·la (calma vigil) i una tendència a menys episodis de deliri.
“La llum, el sol i les imatges poden ajudar a restaurar el rellotge biològic i a reduir la necessitat de fàrmacs”, ha explicat el Dr. Esteve. “El deliri és un trastorn freqüent en pacients crítics que provoca confusió, desorientació i agitació, i pot allargar l’estada hospitalària i dificultar la recuperació posterior”, puntualitza el metge intensivista.
El sistema multisensorial ha estat desenvolupat i implementat per Qinera, una cooperativa d’innovació amb seu a Barcelona, especialitzada en tecnologia inclusiva i entorns d’estimulació sensorial. Fundada per Joaquín Romero, una persona amb esclerosi múltiple que va convertir la seva experiència vital en una missió per millorar la qualitat de vida de les persones, Qinera combina recerca tecnològica i impacte social.
“El nostre objectiu és posar la tecnologia al servei de les persones -explica Borja Romero, CEO de Qinera-. Transformar l’experiència tradicional de l’UCI en un espai més humà i respectuós amb el ritme biològic i emocional de la persona ingressada connecta amb la missió de la nostra companyia”.
Cap a una UCI més respectuosa i humana
El projecte d’UCI multisensorial de Bellvitge va transformar el 2023 els 64 boxs de la Unitat de Cures Intensives en espais immersius i personalitzables, capaços de convertir-se en un bosc, el mar o un ambient nocturn segons les necessitats de cada pacient.
Aquest canvi de paradigma, d’una UCI tradicional i tancada a una UCI que cuida també el benestar emocional i el ritme biològic, forma part d’un projecte europeu d’humanització de les cures intensives, finançat pel Programa Operatiu del Fons Europeu de Desenvolupament Regional (FEDER) de Catalunya.
“A Bellvitge hem fet una aposta per una UCI més amable per a pacients, familiars i professionals. A més de tenir cura de les funcions vitals, cuidem la part emocional i social de la persona ingressada”, destaca Rafael Justel, adjunt a la Direcció d’Infermeria i membre de l’equip impulsor del projecte.
Recerca europea per a un nou model de cures
Aquest estudi s’emmarca en una línia de recerca europea en humanització i innovació en cures intensives, que investiga com els entorns respectuosos amb el ritme biològic i emocional poden millorar la recuperació funcional i reduir complicacions com el deliri o l’estrès post-UCI.
“El nostre model d’UCI multisensorial està inspirant altres centres estatals i europeus i obre una nova via per a l’abordatge del pacient crític, centrada en la persona”, conclou el Dr. Esteve.
Referència bibliogràfica:
Esteve F., Vía-Clavero G., González-López C., Cárdenas P., Torrado H., Granada R.M., Justel R. Aplicación de un entorno multisensorial en la UCI: efecto sobre el delirium y la regulación del ritmo circadiano. Medicina Intensiva, novembre 2025. DOI: 10.1016/j.medin.2025.502347