- Què vas pensar quan vas tenir el primer contacte amb el projecte RELAT-Hos? Com el coneixes?
Vaig conèixer el projecte RELAT-Hos passejant per la planta mentre estava hospitalitzada. Vaig veure el full informatiu i em va encantar la idea. De seguida vaig demanar més informació i em van donar la carpeta amb tots els materials. Aleshores vaig començar a escriure molt entusiasmada.
- Vas tenir clar des del principi que volies participar?
Vaig tenir clar des del minut 1 que hi participaria. Vaig veure la presentació del projecte i vaig pensar: quina bona idea, quina meravella, perquè m'agrada escriure!
- Quines sensacions vas tenir en veure el teu relat escrit al llibre?
Quan vaig veure el meu relat escrit al llibre em vaig sentir molt orgullosa de mi mateixa i em va encantar.
- Creieu que l'escriptura és una eina terapèutica important?
Sí, crec rotundament que l'escriptura és una eina terapèutica. De fet, jo escric des de fa molt de temps als meus quaderns, gens formal. Per mi sempre ha estat molt important escriure.
-Recordes com arribes a escriure el teu relat?
Vaig començar a escriure el meu relat dues o tres vegades, fins que vaig aconseguir un inici que em va agradar i des d'aquell moment va ser com una mena d'escriptura automàtica. Ja no vaig parar fins que ho vaig acabar, va ser una cosa molt bonica perquè va fluir completament.
- Escrius habitualment?
Escrivia quan era més jove, però ho havia deixat aparcat i de sobte RELAT-Hos em va fer reprendre-ho.
- Finalment ¿ ens pots recomanar un llibre?
Recomanar un sol llibre no és fàcil, però encara que trillat, em sembla que Cent anys de solitud, de Gabriel García Márquez, és una obra fonamental, si més no per a mi, que l'he llegit tres vegades. És un llibre amb una història meravellosa i meravellosament escrita i a més fonamental per a qualsevol persona que vulgui entendre Llatinoamèrica.