- Mirar la persona a la cara.
- Parlar amb naturalitat, ni gaire ràpid ni gaire a poc a poc. Vocalitzar sense exagerar ni cridar.
- Utilitzar frases senzilles, però completes.
- No tapar-nos la cara ni amb les mans ni amb cap objecte, per tal de facilitar-li la lectura labial.
- Utilitzar gestos senzills i / o l’escriptura a l’hora de mencionar informació important: paraules poc comunes, noms, direccions, horaris, dates, etc.
- En cas de lliurar algun document o imprès, assegurar-se que l’hagi comprès.
- Per obtenir la seva atenció, fer-li lleus “tocs” a l’espatlla o al braç.
- Tenir paciència en la comunicació. Si la persona no ens entén, repetir el missatge o construir-lo de forma més senzilla, però correcta amb paraules de significat similar.
- Si la persona va acompanyada d’un intèrpret de llengua de signes, dirigir-se a la persona amb deficiència auditiva, i no a l’intèrpret intermediari.
Hospital Universitari de Bellvitge.