La pneumònia és una infecció pulmonar molt freqüent i un dels principals motius d’ús d’antibiòtics als hospitals, fet que potencia la generació de resistència als antibiòtics. Segons l’estudi publicat a Nature Communications, l’ús de la PCR quantitativa múltiple va augmentar els diagnòstics etiològics i va reduir el temps necessari per aconseguir-los.
La pneumònia és una malaltia provocada per la infecció de certs bacteris o virus respiratoris, principalment el pneumococ i el virus de la grip. La inflamació i l’aparició de pus i líquid als alvèols pulmonars dificulten la respiració i, si no es tracta correctament, pot arribar a ser mortal. En el cas de la pneumònia d’origen comunitari —la que es contrau fora de l’hospital—, la incidència és molt alta, amb 2 a 10 casos per cada 1.000 habitants l’any a Europa. Gairebé la meitat dels pacients necessitaran ser ingressats a l’hospital i un 5% a l’UCI, fet que converteix aquesta infecció en un dels principals motius d’ús d’antibiòtics en ambients hospitalaris i, com a conseqüència, potencia significativament la resistència als antibiòtics.
Les infeccions per bacteris resistents i la mortalitat associada augmenten any rere any, situant la resistència als antibiòtics com un dels principals reptes sanitaris actuals. Per això, és fonamental utilitzar aquests fàrmacs només en cas d’infecció bacteriana i escollir el més adequat després d’identificar correctament el patogen causant. Actualment, per identificar l’agent etiològic de la pneumònia s’utilitzen proves microbiològiques com la tinció de Gram, el cultiu d’esput, els hemocultius o la detecció d’antígens en orina, però en més de la meitat dels casos els resultats són negatius. Amb el desenvolupament de les PCR múltiples en plataformes automàtiques, és interessant avaluar si la seva implementació en la pràctica clínica pot ser útil per racionalitzar l’ús d’antibiòtics en la pneumònia i millorar l’evolució dels pacients.
Ara, un equip de l’Hospital Universitari de Bellvitge, l’IDIBELL i el CIBERINFEC, liderat pel Dr. Jordi Carratalà, ha realitzat un assaig aleatoritzat per avaluar si aquesta eina diagnòstica pot reduir els dies de tractament antibiòtic. Els pacients es van assignar aleatòriament a realitzar-se una PCR múltiple en mostres respiratòries no invasives, a més de les proves microbiològiques rutinàries, o només les proves rutinàries. L’ús de la PCR no va conduir a una disminució significativa dels dies de tractament, tot i que sí que va augmentar els diagnòstics etiològics i va reduir el temps necessari per aconseguir-los. A més, va disminuir el temps fins a la conversió del tractament intravenós a oral. No es van observar diferències en els efectes adversos ni en la mortalitat als 30 dies.
Segons el Dr. Carratalà, coordinador de l’estudi, “les troballes no recolzen la implementació rutinària de l’ús de la PCR múltiple en el maneig de tots els pacients hospitalitzats amb pneumònia adquirida a la comunitat”, i conclou que “són necessaris nous estudis aleatoritzats que incorporin estratègies educatives sobre la interpretació dels resultats de la PCR i la seva utilització per racionalitzar l’ús d’antibiòtics”.
Article de referència:
Multiplex real-time PCR in non-invasive respiratory samples to reduce antibiotic use in community-acquired pneumonia: a randomised trial. Gabriela Abelenda et al. Nature Communications, 2024. DOI: https://doi.org/10.1038/s41467-024-51547-8