La tesi es planteja com un projecte empíric per a l'estudi dels mecanismes implicats en les addiccions comportamentals en grups d'alta vulnerabilitat a l'espectre d’aquestes addiccions, concretament en dones amb problemes associats al Trastorn de Joc (TJ) i la Compra Compulsiva (CC), i en pacients amb patologia dual (TJ amb esquizofrènia). D’aquesta forma, s'analitzen aspectes del perfil clínic de pacients que sol·liciten ajuda terapèutica en un centre de referència per a tractament d'addiccions sense substàncies, i es valoren els resultats que s'obtenen amb teràpia cognitivoconductual (TCC).
El projecte de tesi es presenta com un compendi de quatre treballs empírics publicats en revistes indexades al Journal Citation Reports. El primer treball explora els perfils de dones que sol·liciten tractament per al TJ, segons un conjunt d'indicadors que inclouen característiques sociodemogràfiques, trets de personalitat, estat clínic en el moment de la consulta i els resultats de la teràpia cognitivoconductual.
El segon article explora l'existència de classes empíriques latents de dones amb TJ i CC, segons la seva evolució durant la intervenció, i també identifica predictors de les diferents trajectòries evolutives en funció dels perfils sociodemogràfics i clínics a la línia base.
El tercer estudi estima la prevalença del diagnòstic dual (TJ amb esquizofrènia) i les diferències en els perfils de pacients amb TJ amb concurrència d'esquizofrènia i sense. Per últim, el quart estudi utilitza metodologia de xarxes per identificar els nodes amb més centralitat en pacients amb patologia dual, incloent símptomes específics del TJ (criteris DSM-5), mesures de deteriorament relacionades amb el TJ (deutes i actes il·legals), símptomes específics de psicosi (ideació psicòtica i paranoide), malestar psicopatològic global, ús de substàncies i perfil de personalitat.
Els resultats dels estudis que inclou aquesta tesi doctoral han evidenciat l'existència de tres perfils de dones amb TJ: a) el primer està caracteritzat per nivells mitjans de gravetat de simptomatologia del joc d'aposta i millor funcionament psicopatològic; b) el segon per nivells menors de gravetat de símptomes al TJ i puntuacions mitjanes de funcionament psicopatològic; i c) el tercer per major gravetat i pitjor estat psicopatològic.
Aquests resultats evidencien l'heterogeneïtat que hi ha al grup de dones que sol·liciten tractament per TJ. Quan es fa un estudi de classificació entre dones amb TJ i problemes de CC, s'identifiquen quatre perfils associats a la progressió de la simptomatologia addictiva durant la intervenció amb TCC. Aquestes trajectòries es diferencien en funció del tipus de resposta i, més concretament, per la inclusió de pacients amb alta versus baixa probabilitat d'abandonament i/o recaiguda.
En els estudis amb pacients que presenten patologia dual de TJ amb esquizofrènia, es va observar que aquesta complexa condició clínica s'associa a gènere masculí, estat civil solter, menor nivell educatiu, situació laboral inactiva, desavantatge econòmic, menor edat cronològica, inici més aviat de els problemes de joc, pitjor estat psicopatològic global i perfil de personalitat més disfuncional. A més, l'anàlisi de xarxes evidencia que els nodes amb més impacte en l'estructura subjacent van ser dos trets de personalitat: cerca de novetat i autotranscendència. Aquesta anàlisi també va permetre identificar quatre agrupacions modulars de nodes, cadascuna de les quals inclou informació rellevant sobre diferents dominis de funcionalitat.
