Fa un any es va posar en marxa el Consell Assessor en Polítiques de Gènere en Salut del departament de Salut i des d’aleshores s’han anat incorporant nous perfils professionals que amb la seva experiència i perspectiva vetllen perquè les decisions de la conselleria no tinguin un biaix de gènere. A la primavera, la metgessa de família del CAP Vila Vella, Anna Pujol, es va incorporar al consell i és una de les dues professionals d’atenció primària que hi formen part.
Quina és la funció pràctica d’aquest consell assessor?
És un espai multidisciplinar amb professionals d’altres àmbits com l’antropologia mèdica, la recerca, ginecologia, infermeria, advocacia, etc. El consell s’encarrega bàsicament d’assessorar el departament de salut en matèria de perspectiva de gènere en salut. Per exemple, en temes de recerca, protocols o en qüestions que tenen a veure en acompanyar des dels hospitals i els CAP a dones i fills en situació de violència de gènere.
Com a professionals de l’Atenció Primària, què hi podeu aportar?
L’Atenció Primària és l’àmbit des d’on atenem la majoria de la població i es resolen moltes de les seves demandes en salut. Si tenim en compte que el 50% de la població que atenem són dones (inclús, a vegades, en un percentatge més alt) és fonamental que la primària estigui representada en aquest consell assessor.
Canviar la mirada amb la que hem atès fins ara la població femenina i replantejar un model de salut que tingui en compte no només aspectes biològics, hormonals o genètics diferencials entre homes i dones, sinó també aspectes socials, psicològics o polítics que repercuteixen en la seva salut, és crucial.
“En la patologia cardiovascular, tot i que sabem que és més prevalent en les dones, existeix l’ideari col·lectiu que són els homes els que pateixen més infarts i més ictus.”
Quines diferències de gènere ha creat el model que s’ha seguit fins ara?
Actualment, les dones vivim més anys però sabem que ho fem amb pitjor qualitat de vida (més morbiditat). Això probablement tingui a veure amb una manca de coneixements sobre la salut de la dona, sense tenir en compte el cicle menstrual, les malalties feminitzades o patologies que es presenten de manera diferent entre homes i dones. Ara bé, també pot ser a causa d’un desconeixement envers tot allò que socialment fa que gaudim de pitjor salut, com les violències masclistes, altres eixos de discriminació, precarietat laboral o una societat patriarcal.
Per què creus que hi ha aquest desconeixement?
Per la visió androcèntrica en el món de la salut, amb l’home com a centre d’estudi de la medicina històricament. S’han fet grans passos per revertir això però encara queden moltes coses per fer.
Posa’ns exemples de casos on es fa evident les diferències en salut entre homes i dones.
En la patologia cardiovascular, tot i que sabem que és més prevalent en les dones, existeix l’ideari col·lectiu que són els homes els que pateixen més infarts i més ictus. Això és un biaix de gènere. A més, els factors que clàssicament s’havien relacionat amb el risc cardiovascular potser no són exactament els mateixos en les dones. Fins i tot, les proves diagnòstiques haurien de ser diferents. Per tant, cal fer una recerca en perspectiva de gènere i estudiar els factors que determinen la salut dels dos sexes per fer una medicina molt més centrada en les persones.
S’acostuma a parlar també de les diferències de símptomes entre homes i dones quan pateixen un infart.
És un altre exemple. La clínica clàssica parla del dolor toràcic amb irradiació cap al braç esquerre, però s’ha vist que en les dones els símptomes són diferents. Precisament, l’especialitat de cardiologia és la que més ha avançat en estudiar patologies en funció del sexe. La idea és que puguem tenir en compte que hi ha diferents simptomatologies i que, a vegades, quan hem pensat que una dona tenia un atac d’ansietat, potser no era això.