El passat 2 i 3 de juny de 2023 es va celebrar a Igualada el XIII Congrés de la Societat Catalano Balear de Cures Pal·liatives.
La treballadora social Ana Eva Gambero i Muñoz, de l’Equip d’atenció primària (EAP) Can Vidalet d’Esplugues de Llobregat, va ser convidada a participar com a ponent a la taula rodona d’Eutanàsia.
Va participar amb la ponència “Reflexions sobre la prestació d’ajuda a morir, a propòsit d’un cas a l’atenció primària de salut”, presentant un cas que va finalitzar amb la prestació d’ajut a morir.
El cas presentat al Congrés tenia dues característiques en relació a l’aportació del treball social: la demanda de prestació d’ajuda a morir (PRAM) va ser verbalitzada a aquesta professional de l’EAP, que immediatament va posar en marxa la intervenció de l’equip referent assistencial. I per altra banda, que el demandant de PRAM manifestés explícitament el seu desig, de que aquesta es dugués a terme sense la implicació i participació de la seva família.
A l’hora d’analitzar el cas, va ser molt útil les aportacions del document Treball social sanitari en la prestació d’ajuda a morir. L'objectiu d'aquest és facilitar alguns elements bàsics per a la pràctica del treball social en el context de la prestació d'ajuda per morir.
L’aprovació de la Llei orgànica 3/2021, de 24 de març, de regulació de l'eutanàsia (LORE), que va entrar en vigor el 25 de juny de 2021, ha representat un important avanç en el reconeixement de l’autonomia des les persones en la presa de decisions sobre el final de la seva pròpia vida.
Tot i que la LORE i el protocol desenvolupat pel Departament de salut no contempla el treball social com a part de l’ equip referent assistencial, és inqüestionable que el reconeixement del dret a l’eutanàsia toca de ple a l’aportació del treball social a un equip d’atenció primària.
Per les característiques de cronicitat i complexitat dels demandats de la PRAM, és molt probable que ja hi hagi una valoració i intervenció social prèvia. La intervenció social es centrarà en confirmar o descartar que hi hagi condicionats socials i familiars, o coaccions que condicionin la demanda. I també proporcionar l’acompanyament i el suport social quan no se’n disposi, o no se’n vulgui disposar (com en les cas exposat).
Fruit d’aquesta experiència assistencial, a l’EAP de Can Vidalet, es va veure la necessitat de constituir internament un equip multidisciplinar (metge, infermera i treballadora social) per acompanyar als professionals de medicina i infermeria que en el futur rebin sol.licituds de prestació d’ajut a morir. També es va detectar la necessitat d'acompanyament i suport emocional dins el propi equip ateses les interpel·lacions personals i professionals que va generar el cas presentat al Congrés.
El cas presentat indica que cal estar atents a la detecció de les necessitats socials d'acompanyament de persones que facin demanda del procés d’ajuda a morir i estan i/o volguin estar soles en el moment de realització d’aquesta.
Igualment important la necessitat d’acompanyament al dol dels familiars, que duu a terme el treballador social junt amb els altres membres de l’EAP.