Ha liderat amb l’Hospital Clínic Universitari de València un assaig per millorar el tractament inicial d’un infart agut de miocardi en persones grans amb fragilitat. L’assaig obre la porta a possibles canvis en les guies clíniques, que recomanen el cateterisme rutinari en els infarts de miocardi, independentment de l’edat.
El Servei de Cardiologia; la Unitat de Geriatria del Servei de Medicina Interna i la Infermeria especialitzada de l’Àrea de Malalties del Cor de l’Hospital Universitari de Bellvitge (HUB) han liderat amb l’Hospital Clínic de València un assaig clínic multicèntric en que han participat un total de 13 centres de tot l’Estat per avaluar l’eficàcia del cateterisme cardíac en persones grans que pateixen un infart de miocardi i que presenten criteris de fragilitat. El treball ha obtingut un important ressò internacional després de ser publicat a la prestigiosa revista JAMA Internal Medicine.
En l’assaig han participat un total de 167 pacients grans que havien patit un infart agut de miocardi sense elevació del segment ST (un senyal que s’identifica en l’electrocardiograma) i amb criteris de fragilitat. La principal conclusió de l’assaig és que el catererisme rutinari no va millorar el número de dies de vida fora de l’hospital durant el primer any després d’un infart envers un tractament més conservador.
Tal i com explica el Dr. Albert Ariza, del Servei de Cardiologia de l’HUB i investigador de l’IDIBELL, i un dels signants principals del treball, “el tractament invasiu rutinari no ofereix cap benefici pel que fa al número de dies viu fora de l’hospital en el primer any després de l’infart, que és el criteri de valoració bàsic que hem introduït en l’assaig”. Aquest criteri té en compte reingressos, mortalitat i les preferències del pacient, que en aquest perfil estan molt relacionades amb el desig de poder tornar a casa el més aviat possible després d’un ingrés hospitalari.
L’assaig s’ha dut a terme gràcies a l’obtenció d’una subvenció FIS de l’Instituto Carlos III. Recull una línia de treball conjunta entre cardiologia, geriatria i infermeria que es va iniciar ja fa deu anys per tal de reduir les discrepàncies entre les indicacions de les guies i les actuacions en alguns perfils de pacients del dia a dia. Els resultats obtinguts han confirmat la percepció clínica que el tractament invasiu no suposa una millora significativa en un determinat perfil de pacients caracteritzat per la seva fragilitat. “Una persona gran amb criteris de fragilitat no té res a veure amb un pacient de 50 anys”, segons indica el Dr. Ariza, que creu que els resultats i el ressò que està obtenint el treball, sobretot als Estats Units, poden comportar modificacions en les recomanacions de les guies clíniques. “És cert que per edat no s’ha de desestimar cap tractament, però en pacients d’edats avançada, i fragilitat cal analitzar el risc-benefici del tractament de forma personalitzada i en alguns casos un abordatge conservador inicial és una alternativa molt raonable”, conclou.
A partir d’aquest treball, els professionals de l’HUB es plantegen, des de la mateixa base de treball col·laboratiu multidisciplinari, aprofundir en la recerca sobre possibles intervencions més globals sobre els pacients fràgils, tot incloent programes de nutrició, de rehabilitació física i suport social. Tal i com subratlla el Dr. Ariza, “és molt important treballar en aquesta línia, perquè els malalts reingressen sovint i l’envelliment de la societat és creixent”.
Article de referència