L’assaig clínic multicèntric ELISPOT-TC pretén avaluar l’eficàcia d’una estratègia preventiva per fer front la infecció per citomegalovirus en pacients trasplantats cardíacs. Aquesta estratègia parteix de la resposta dels limfòcits T de cada persona enfront el citomegalovirus. La Unitat d’Insuficiència Cardíaca i Trasplantament del Servei de Cardiologia de l'Hospital de Bellvitge lidera l’assaig, que tindrà els seus primers resultats a mitjans de 2024.
Aquest assaig ha estat finançat per l’Instituto de Salud Carlos III mitjançant la convocatòria d’ajuts per projectes de R+D+i del 2019, i per una beca de la Sociedad Española de Cardiología.
Després de tancar un període de reclutament de pacients complex, sobretot a causa de la pandèmia, l’assaig ELISPOT-TC està en marxa amb la participació de 188 pacients d’un total d’onze hospitals de l’Estat que realitzen transplantament cardíac.
En fer un trasplantament el pacient queda immunodeprimit, fet que augmenta el risc de contraure infeccions, sobretot al principi, o bé de que es reactivin infeccions anteriors ja superades. El citomegalovirus (CMV) és un dels microorganismes més habitual i alhora dels més perillós en el trasplantament cardíac, perquè s’associa a d’altres infeccions que poden resultar greus, i a la vasculopatia de l'empelt (les artèries del nou cor es fan malbé).
L’abordatge de la infecció per CMV es fa fins ara amb dues estratègies preventives: la profilaxi universal, es a dir, l’administració d’un fàrmac de forma preventiva; o bé mantenint una vigilància del pacient per facilitar el tractament només quan es detecta l’aparició o reactivació del virus.
En aquest context, l’assaig aplica una tècnica de laboratori que estudia els limfòcits T de cada pacient, que són cèl·lules que tenen un paper clau en el control de la replicació viral i al supervivència del CMV. “Si els limfòcits reaccionen en contacte amb el virus, vol dir que l’organisme del pacient és capaç de respondre al CMV per si sol, mentre que sinó s’activen no ho serà”, segons explica la cardiòloga de l’HUB i investigadora del grup de recerca Bioheart de l’IDIBELL, Elena Garcia-Romero.
“L'objectiu final de l’assaig és comprovar si aquest procediment no és inferior en resultats a la profilaxis universal, de forma que es puguin evitar els possibles efectes secundaris de l’administració preventiva del fàrmac, que pot interaccionar amb els immunosupressors”, indica la Dra. García-Romero. D’aquesta forma es pot avançar en la personalització del tractament i no administrar el fàrmac quan no és necessari, donat que els limfòcits T ja actuen contra la infecció per citomegalovirus. En aquesta línia d’individualització dels tractaments s’emmarquen també altres treballs de recerca impulsats a l’HUB en l’àmbit dels trasplantaments i el citomegalovirus, com ara un que ha presentat el Servei de Nefrologia al recent congrés de la Societat Catalana de Trasplantament per establir diferents dosis dels fàrmacs per prevenir la infecció per CMV que reben els pacients trasplantat de ronyó.
Les infeccions en els pacients trasplantats de cor són freqüents, sobretot durant primer any. En la profilaxi universal, el fàrmac per prevenir la infecció es pren immediatament després del trasplantament, de forma que coincideix amb l’administració dels immunosupressors per evitar el rebuig. “La combinació dels dos elements poden provocar que les defenses del pacient es redueixin molt”, explica la Dra. Garcia-Romero. En aquesta línia, un dels efectes secundaris més importants del fàrmac és la leucopènia, un descens dels leucòcits que augmenta el risc d'infeccions i pot comportar un reajustament dels immunosupressors. A més, una vegada s’atura la profilaxi universal (passats entre 3 i 6 mesos) existeix risc d'infecció tardana, de reaparició del virus, tot i que s’hagi superat.
L’assaig clínic ELISPOT-TC pren com a punt de partida els treballs del grup del Dr. Oriol Bestard a l’Hospital Vall d’Hebron, que ha estudiat la immunitat cel·lular enfront el citomegalovirus en el trasplantament renal. En l’assaig col·laboren els serveis de Microbiologia i de Malalties Infeccioses de l’Hospital de Bellvitge.