Durant la temporada d’estiu és habitual que a molta gent li pugui continuar sorgint la necessitat d’acudir a un Equip d’Atenció Primària. Però sovint pot passar que aquestes persones estiguin de vacances lluny de la seva localitat. En aquest número contactem amb l'EAP Sitges perquè la seva directora ens expliqui com encara un estiu un centre en una localitat turística que ha de fer front a una gran demanda.
En el cas del CAP Sitges, noteu aquesta afluència de no residents durant els mesos d’estiu?
Sí, cada any durant aquesta època tenim un augment d'usuaris que venen d'altres comunitats però també d’estrangers (per bé que que l'EAP atén desplaçats durant tot l'any).
A més de l’augment de la demanda i de les necessàries i merescudes vacances dels professionals, com afronteu el repte organitzatiu?
Durant els mesos d’estiu tenim dotació per reforçar la plantilla per a l’atenció dels desplaçats. Aquest any, però, no hem trobat metge/essa per fer el reforç. Per aquest motiu, hem hagut d'organitzar-nos adequant l’atenció segons les agendes de les infermeres i metgesses.
D'altra banda, cal dir que al centre hi tenim una elevada implementació de la programació per motius del personal d'atenció a la ciutadania i la gestió infermera de la demanda, aquest fet afavoreix una atenció més fluida en èpoques on hi ha un increment de la població.
Cal remarcar, però, que la visita presencial és prioritària per a moltes consultes de salut, i és un element de proximitat i de reforç de la confiança del professional i el ciutadà (i encara més després de la vivència de la pandèmia). Per a determinats tràmits, també facilitem el contacte mitjançant l'e-consulta, que alhora permet la gestió de molts tràmits sense que l'usuari hagi de venir al centre. Aquest aspecte afavoreix que la visita presencial sigui qualitativament millor i per a aspectes de salut prioritaris.
M'agradaria destacar que el que és determinant per donar una atenció correcta durant aquests mesos d'estiu, i durant tot l'any, és el gran equip humà que conforma l'EAP, treball col·laboratiu i en equip que és capaç d'adaptar-se a les necessitats de forma àgil.
Amb quins casos us trobeu?
Actualment, són bàsicament clíniques que van des d'una otitis fins a una síndrome coronària aguda, etc. Anys enrere hi havia molta demanda de receptes de crònics, avui això s'ha superat amb la recepta electrònica.
Es podrien minoritzar algunes d’aquestes demandes?
La digitalització de la sanitat ens ha permès que ens puguem posar en contacte amb els professionals de referència des de qualsevol lloc. Assegurar el contacte amb l'usuari millora l'atenció i la seguretat dels pacients i s'eviten moltes proves i segones consultes.
Quin paper juguen els professionals d’atenció a la ciutadania i TCAI a l’hora d’assumir aquest increment de la demanda?
L'atenció primària no s’entén sense el treball en equip. Els professionals de l'atenció a la ciutadania són clau, ja que són els primers professionals amb qui el ciutadà entra en contacte en arribar al centre. Per aquest motiu, l'acompanyament i l'orientació que donin serà fonamental perquè l'usuari sigui atès pel professional més adequat i de la manera més adient.
Les TCAI són un perfil de professionals molt versàtils, que es cuiden entre altres coses de la gestió del magatzem, dispensació de tires de glucèmia, realització de PCR, revisió de caducitats, preparació de consultes etc.). Que cada professional faci allò que pot fer és bàsic. Per a mi ha estat un gran descobriment i un perfil que ajuda molt l'equip.
De la verola del mico, n'heu tingut gaires casos?
No sé si diria molts o pocs, però sí que estem veient-ne casos. La verola del mico s'ha convertit en una patologia que cal tenir en compte per fer el diagnòstic diferencial segons la història clínica i exploració de lesions.
Si acudeix una persona amb símptomes compatibles amb aquesta infecció com ho gestioneu a l'equip? Quin és el protocol?
Davant la sospita de verola del mico, el pacient és atès per un sanitari que s'ocupa de la corresponent història clínica i exploració. Després, recull les mostres de les lesions seguint un protocol per evitar contagiar-nos i aquestes s'envien al laboratori en unes condicions molt concretes per evitar el contagi del personal que les manipula.
Normalment, el seguiment es fa des de l’atenció primària o se'n deriven alguns casos?
Tots els casos diagnosticats al nostre centre han estat lleus-moderats i no han requerit derivació a un segon nivell, per tant s'han resolt dins de l'Atenció Primària.
Els pacients que arriben estan informats correctament sobre aquesta malaltia?
Alguns en són coneixedors perquè són contactes de positius, però altres no.
Vols compartir algun aprenentatge amb professionals dels altres EAP que no n'hagin tingut tants casos?
Destacaria el següent:
• Tenir present la malaltia en els diagnòstics diferencials davant de determinada clínica i lesions.
• Conèixer bé el protocol de recollida de mostres.
• Donar les instruccions clares al pacient de la cura de lesions i tractament de símptomes, així com el risc i vies de contagi.